'Stand-by' a la investidura: I ara què?

BarcelonaL'ajornament de la investidura obre un escenari polític ple d'incògnites. Són dubtes polítics, com per exemple si la relació entre els partits independentistes es ressentirà o si s'arribarà a posar sobre la taula un altre nom que no sigui el de Carles Puigdemont, però també altres de més tècnics i de calendari, com si la manca d'acord pot acabar en noves eleccions. Aquests són els principals interrogants que sorgeixen després de la decisió de Roger Torrent.

Quins terminis hi ha ara per a la investidura?

Vincular el ple amb la decisió definitiva del TC situa el tràmit a mitjans de febrer

El termini de deu dies des que es constitueix el Parlament fins que se celebra el ple d'investidura acaba aquest dimarts, però no s'esgotarà sense que hi hagi un president investit. La mesa del Parlament ha encarregat un informe als serveis jurídics per ressituar-se i establir terminis per a la investidura, i per personar-se i fer al·legacions a la resolució del Constitucional, que prohibia la investidura a distància sense una autorització judicial prèvia. El TC va donar deu dies per presentar aquestes al·legacions i, segons el que va dir ahir Torrent, el ple no es convocarà fins que no acabi aquest termini i el TC decideixi si admet a tràmit o no el recurs del govern central contra la investidura de Puigdemont. Això situa la investidura, almenys, fins a mitjans de febrer.

Ha començat el compte enrere per a les eleccions?

L'opinió és que no, perquè no hi ha hagut votació

El reglament del Parlament dona dos mesos de marge des de la primera votació a un candidat abans que es convoquin comicis de manera automàtica si no hi ha cap president investit. Precisament, el fet que ahir no hi hagués cap votació –tampoc es preveu per a avui– fa que el compte enrere per a les noves eleccions encara no hagi començat.

A més, Torrent va deixar clar que no era una suspensió del ple, sinó un ajornament, encara que no tingui data. Això fa que la sessió prevista per ahir no es pugui considerar una investidura fallida perquè encara està formalment convocada. El termini dels dos mesos començarà a córrer en el moment que hi hagi una votació.

Es poden convocar nous comicis?

La decisió estaria en mans de Mariano Rajoy

En cas que la situació es col·lapsi totalment –es prohibeixi la investidura de Puigdemont i no hi hagi acord per escollir un altre candidat–, els independentistes quedaran sotmesos a la decisió del govern espanyol, que té el control de la Generalitat des de l'aplicació del 155. El president del Parlament no té la facultat de dissoldre la cambra i convocar noves eleccions, perquè aquesta prerrogativa la té en exclusiva el president de la Generalitat. Si no n'hi ha cap d'investit, estaria en mans de Mariano Rajoy la decisió de dissoldre el Parlament per convocar noves eleccions.

Queden ressentides les relacions entre els independentistes?

JxCat, ERC i la CUP es conjuren per evitar nous comicis

L'ajornament del ple d'investidura ha posat al descobert les discrepàncies, fins ara més o menys soterrades, entre els partits independentistes. Les diferències (de forma i de fons) s'han evidenciat aquest dimecres en un debat a tres bandes entre Francesc de Dalmases (Junts per Catalunya), Carles Riera (CUP) i Ernest Maragall (ERC), perquè encara que s'han conjurat per trobar una sortida consensuada al bloqueig polític, han posat de relleu en una tertúlia a Catalunya Ràdio la manca d'acord sobre el full de ruta que cal seguir. L'únic punt en què sembla que els partits estan d'acord, almenys de moment, és en la necessitat d'evitar unes noves eleccions, i per això s'han conjurat a seguir amb les negociacions per a la investidura de Puigdemont.