En la sortida d'Otegi. L'editorial transcrit d'Antoni Bassas
Arnaldo Otegi ha sortit aquest matí de la presó. S’hi ha estat sis anys i mig per pertinença a organització terrorista, tot i que el que estava intentant Otegi quan va entrar a la presó –i des de bastants anys abans– era, precisament, que ETA deixés les armes i mirar de portar tota l’esquerra abertzale a fer política per mitjans pacífics i democràtics. I se’n va sortir, perquè l’octubre del 2011, ja fa més de quatre anys, ETA va anunciar el cessament definitiu de la seva activitat armada. Ho va aconseguir Otegi sol? No, la combinació de policia, jutges, col·laboració amb França i altres serveis secrets del món van derrotar ETA. Però també el tip que en tenia la societat basca, la constatació d’allò que el socialista Jesús Eguiguren li va dir a Otegi fa molts anys: “Vosaltres ens mateu, vosaltres aneu a la presó i els que se n’aprofiten electoralment són el PP i el PNB? Som imbècils?”.
Otegi va comprendre fa 15 anys, pel capbaix, que com més violència, menys independència. Però com ell va dir en el seu judici a l’Audiència Nacional, acabar amb el terrorisme de 40 anys era com girar en rodó un transatlàntic: no era una maniobra ràpida d’executar i calia que girés tot el vaixell alhora, perquè si no, es partia per la meitat.
És tant el mal que ha causat ETA, que el dolor que ens ha fet sentir s’interposa entre la realitat i nosaltres amb una emotivitat que no ajuda a pensar amb claredat. Per exemple, surt Otegi de la presó i és humà que ens preguntem per què no condemna la violència. No sabem què té preparat Otegi –que ha passat sis anys a la presó estudiant i respirant política i probablement disposat a ser el candidat a lehendakari de l’esquerra abertzale–, però sí que sabem que fins ara ha cregut que era més útil convèncer els terroristes que deixessin les armes fent-los veure que eren un obstacle per als seus objectius polítics que no pas fent-los una reflexió de caràcter moral. A qui hi ha cregut amb fanatisme és millor començar per fer-li veure que està equivocat i no pas dir-li que és dolent, perquè encara el fanatitzaràs més.
Ningú està dient que els crims d’ETA no fossin horribles, però el que és segur és que mirant cap al futur en pau del País Basc sí que ens hem de treure de sobre aquella propaganda del PP de “tot és ETA” destinada a mantenir viu el conflicte polític. El País Basc ja no està en aquesta pàgina i creiem, sincerament, que tampoc hauríem de ser-hi nosaltres.
