Podem fia el ‘sorpasso’ al PSOE a Catalunya, Balears i València
Celebra l’oferta de Sánchez d’un “pacte polític” amb Catalunya
MadridLa campanya d’Units Podem serà, sobretot, mediterrània. Pablo Iglesias confia a obtenir als Països Catalans la gran bossa de vots per poder fer el sorpasso al PSOE el 26 de juny en escons. I és en les comunitats on es juguen més diputats que concentrarà totes les energies. El 20-D ja va ser a l’arc mediterrani i a les grans ciutats on va obtenir els millors resultats. Primera força a Catalunya i segona tant al País Valencià com a les Balears. Ara l’objectiu és vèncer el PP en aquestes comunitats després que Esquerra Unida (IU) s’hagi incorporat a la coalició valenciana amb Compromís i s’hagi sumat a Més per les Illes. En Comú Podem aspira a obtenir encara uns resultats millors que el 20-D, en què va sumar 12 diputats, tres més que Esquerra, però lluny dels 14 del PSC el 2011 i dels 25 diputats del 2008.
Els equips electorals de Podem i IU, dirigits per Íñigo Errejón i Clara Alonso, estan acabant de tancar la ruta de la caravana, que presentaran dijous, però ja és segur que Iglesias arrancarà la campanya i la tancarà a Madrid -on també confia superar el PP gràcies a l’aliança amb IU-, i que els actes centrals seran a Barcelona (dos amb Ada Colau i un amb Alberto Garzón), València, Alacant i Palma. La presència a les Castelles, on en canvi Mariano Rajoy farà ruta per pobles, serà testimonial. El que sí que ja és segur és que cap gran partit tindrà actes el dilluns 13, en què finalment se celebrarà l’únic debat a quatre, organitzat per l’Acadèmia de Televisió.
L’altra gran pota per fiançar el sorpasso en escons al PSOE és a Andalusia, un terreny complicat fins ara per als d’Iglesias. Diferents fonts de la direcció admeten que veuen gairebé impossible superar els socialistes, però volen concentrar-se a millorar els resultats. El 20-D el bastió de Susana Díaz va donar 22 escons a Sánchez, mentre que Iglesias en va tenir 10. Les mateixes fonts, amb dades a la mà, asseguren que és possible guanyar a Espanya sense ser la primera força a Andalusia, però que només és possible si aconsegueixen ser la segona força amb uns bons resultats a la comunitat. El sorpasso es juga, doncs, a l’arc mediterrani, Madrid i Andalusia, on concentraran energies.
L’aliança amb IU és en aquest últim territori on es converteix en peça fonamental. Els de Garzón van obtenir el 20-D fins a 256.000 vots (un 25% del total al conjunt de l’Estat), i Units Podem busca retenir-los amb l’entrada en joc de pesos pesants de la formació. Manolo Monereo i Julio Anguita, històrics del PCE, obren i tanquen la llista per Còrdova. I faran una intensa campanya amb Garzón. L’objectiu és que Sánchez no pugui ara compensar a Andalusia la davallada en vots a Catalunya i Madrid, en què va ser tercera i quarta força el 20-D. La resta de diputats per al sorpasso confien poder prendre’ls als socialistes a Extremadura i Castella-la Manxa, on malgrat la llei electoral ja van fer forat i on el PSOE governa gràcies al suport de Podem.
Simbiosi de programes
El vot socialista l’intentaran caçar amb l’estratègia que només un pacte amb Pedro Sánchez pot portar a un govern del canvi. Fonts de Podem creuen que el líder socialista s’està veient forçat a adaptar constantment el seu discurs al d’Iglesias. Ahir el número dos del partit lila, Íñigo Errejón, celebrava l’oferta de Sánchez d’un “pacte polític” amb Catalunya en el marc de la reforma constitucional. Considera que és una “bona notícia” que el PSOE comenci a “acostar-se” al seu programa, que ha aconseguit “obrir terreny” pel que fa l’encaix de Catalunya dins d’Espanya.
Errejón, però, va matisar que en cap cas renuncien al referèndum perquè un pacte implica la “llibertat de les parts”. “El nucli de la discussió en el tema territorial ha de ser la plurinacionalitat, un nou encaix i dret a decidir”, va defensar en declaracions als periodistes al Congrés. En aquest sentit, va insistir que el referèndum no va ser l’escull per no arribar a un acord de govern amb el PSOE sinó que va ser l’agenda social. A més, va demanar a Sánchez que expliqui amb claredat què vol dir el “reconeixement de la singularitat”, perquè “pot ser tot i res”.
