El ‘sorpasso’ de Podem al PSOE passa per Catalunya

Barcelona“No farem mai el sorpasso al PSOE per la debilitat dels socialistes sinó perquè se’ns veu com una alternativa real al PP. El que ara mateix representa Podem i IU, aquests sis milions de vots, és una opció convincent per fer front als set milions de vots del PP”. Pronuncia la reflexió un dirigent d’En Comú Podem ben relacionat amb la cúpula del partit de Pablo Iglesias, que aspira a dominar el flanc de l’esquerra el 26-J després de consolidar el pacte amb IU. Iglesias sap que, si és assenyalat com a alternativa a Rajoy, tindrà més a l’abast superar els socialistes, que poden patir el càstig de la investidura fallida de Pedro Sánchez. Per aconseguir-ho, el líder de Podem es recolza en l’entesa amb Alberto Garzón, que li ha de permetre alimentar la bossa de diputats, i confia a reeditar els bons resultats a la perifèria de l’Estat, del front mediterrani a Galícia. De fet, Catalunya va ser l’única autonomia tenyida de lila el 20-D.

L’anhelat avançament al PSOE -i, de retruc, el setge al PP- passa per repetir el triomf que En Comú Podem va aconseguir al desembre, quan la confluència de l’esquerra alternativa va dinamitar l’hegemonia del PSC i CiU en unes eleccions espanyoles. En la mesura que els comuns han ocupat l’espai assignat en les últimes dècades als socialistes -el suport a Carme Chacón va minvar dels 25 diputats del 2008 als 8 escons del 2015-, Iglesias i els seus socis territorials són conscients que, per obtenir un bon resultat a l’Estat, necessiten imposar-se en la contesa catalana. El PSOE ha arribat a la Moncloa quan el PSC ha escombrat el PP a Catalunya -com fa vuit anys, en l’últim triomf de José Luis Rodríguez Zapatero-, un coixí de vots que ara persegueix Podem per acabar de trencar el mapa del bipartidisme als comicis del juny. Que el sorpasso comença per Catalunya es visualitzarà durant la campanya. I Iglesias tornarà a compartir protagonisme amb Ada Colau.

Presència similar a la del 20-D

“És difícil que En Comú Podem pugui guanyar unes eleccions a Catalunya sense Pablo Iglesias”, exposen veus de Podem a Catalunya per il·lustrar la capacitat de penetració del líder de la formació en les classes populars de l’àrea metropolitana. A la bossa de votants assegurada per Colau a Barcelona el 20-D, la confluència hi va afegir victòries a l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona o Cornellà. De fet, els comuns van ser la força més votada en les deu ciutats catalanes amb més habitants. “El Pablo i l’Ada es complementen, i si falla una de les dues potes, es generen dificultats”, admeten quadres de Podem per argumentar la necessitat de recórrer a tots els actius. Tot i que el calendari dels actes electorals no està tancat, el partit medita que la presència del seu líder a Catalunya sigui calcada a la de la campanya del desembre, en la qual va participar en els mítings de Badalona i l’Hospitalet al costat de Colau, que al seu torn també va ser present en la cita central de la campanya de Podem, a la Caja Mágica de Madrid.

De la mateixa manera que l’aliança política entre Iglesias i Colau va disparar l’esquerra alternativa en els últims comicis -els resultats en la cita del 27-S van ser molt diferents, per l’absència de l’alcaldessa de Barcelona i el context plebiscitari-, ara els socis que integren la confluència aspiren a treure el màxim rendiment de la suma amb IU. Per això, plantegen que Colau, Iglesias i Garzón comparteixin escenari a Catalunya, en un dels actes principals del trajecte cap al 26-J. “Ells volen venir i nosaltres volem que vinguin. És una possibilitat”, diuen dirigents de la llista catalana, que aquests dies ultimen la fórmula jurídica que tindrà la candidatura. Tot i que Podem i IU faran campanya per separat a l’Estat, Iglesias i Garzón coincidiran en actes de gran format.

Descartat el partit instrumental que volia Barcelona en Comú

En Comú Podem no es presentarà sota la fórmula de “partit instrumental” que volia Ada Colau per garantir-se el grup propi. La proposta no ha seduït Podem ni ICV ni EUiA, que volen preservar la identitat. A més, consideren que aquesta opció tampoc garantiria el grup propi i tindria el risc de posar les bases del nou subjecte polític sense haver tingut temps per debatre. Podem Catalunya no descarta, però, que la formació pugui fer un canvi jurídic per ser legalment un partit diferent al Podem estatal. En tot cas, la confluència està dibuixant un argumentari per defensar davant la mesa del Congrés el grup propi. Fonts de l’aliança asseguren que això passa perquè la coalició respongui a un “acord estrictament català”. Donen per fet que la decisió, de nou, serà política.