Qui són els dos únics diputats pagesos del Parlament?

BarcelonaLa pagesia ha dit prou. Des de fa setmanes es manifesta per reivindicar canvis al sector. Aquest mateix dimecres van omplir els carrers de Madrid i plantegen mobilitzacions també a la frontera francesa. La gota que ha fet vessar el got per al sector són les restriccions per la sequera i el ple monogràfic que acaba aquest dijous al Parlament se centra precisament en la sequera i el canvi climàtic. Molts pagesos expressen el seu distanciament respecte a les administracions, però hi ha agricultors o ramaders diputats? Sí, en concret dos, un dels quals amb llarga trajectòria en el sector i a la cambra, compatibilitzant la terra amb l'escó i una alcaldia. El socialista Joaquim Paladella és el diputat pagès més veterà: ja va ser representant durant les legislatures del tripartit i ho torna a ser ara, sempre alhora que alcalde de Batea (Terra Alta), que ho és des del 1991. L'altre diputat és Salvador Vergés (Junts), "pagès ara en excedència", que va entrar en política parlamentària el 2021. Com són les seves vides? Com han viscut les reivindicacions del sector?

Paladella conrea seixanta hectàrees de vinya a la seva població, la majoria de les quals, de secà. L'explotació és ecològica i té 130.000 ceps de diverses varietats com garnatxa –blanca i negra– o macabeu. Ara, enfeinat com a diputat, ajuda cada cap de setmana el seu fill, que ja porta la batuta, i la seva dona. De fet, ha hagut de contractar un empleat a temps complet per complementar la feina. "M'estic gastant tot el que tinc en la finca, que vull deixar al meu fill [...]. Veus que allò de què ha viscut la família està en risc, els pagesos ho vivim com a propi, jo m'hi he criat, no ho puc deixar perdre per res del món", explica Paladella. De fet, l'escassetat de pluja ha obligat el seu fill a demanar un crèdit de 50.000 euros perquè hi pugui arribar el reg i no es morin els ceps. "Sentim el risc perquè no plou, per la burocràcia, la competència d'altres vins de tot el món i tot ho fa complicat".

El diputat de la Terra Alta, que va ser delegat sindical d'Unió de Pagesos, ha viscut amb intensitat la revolta pagesa: "Vaig anar a mobilitzacions a Móra la Nova i Móra d'Ebre i va ser un honor rebre els pagesos al Parlament. Hem de fer que l'agricultura vagi endavant, estem vivint una revolució", sosté. En el seu cas també pateix el problema dels preus, ja que el raïm és un producte que ha quedat estancat. Envia el raïm en la cooperativa Viticultors Bateans, de trenta socis, on fan vi a granel i embotellat amb el segell Manyol i en produeix per cellers de la zona de Denominació d'Origen (D.O.) Terra Alta, però també D.O. Catalunya. De totes maneres, reconeix la problemàtica a què ha de fer front: "Com que el preu està estancat, has d'entrar en un cercle de produir més que pareix no acabar mai [...] cal fixar un preu de referència real; si no, el comprador té les de guanyar", comenta.

D'altra banda, el juntaire Salvador Vergés és un enginyer de ponts i camins de professió que va canviar els passos del seu destí amb la crisi del 2008, quan va optar per la formació professional i per incorporar-se com a jove agricultor. Malgrat que també ve de família pagesa, va entrar en l'explotació de la família de la seva dona, de la qual actualment en continua sent empresari agroalimentari. Va exercir diversos anys com a ramader a Mas la Carrera, a Sant Esteve d'en Bas (la Garrotxa), i és, de fet, el lloc on viu, però ara es dedica de ple al Parlament, "viatjant per finques i explotacions" més de 60.000 quilòmetres anuals. La seva és una empresa familiar de boví de pastura i engreix, que han tingut un total de mil caps de bestiar, tot i que ara en tenen al voltant de la meitat, després de la jubilació del seu sogre. Des de fa anys va introduir la raça angus i produeixen entrecots, filets i hamburgueses. En la finca, tenen blat de moro, que és pel bestiar i el bosc, per a la pastura.

En les mobilitzacions, en què va parlar amb nombrosos pagesos i va coordinar la recepció al Parlament, deia sempre una cosa: "Vinc sent coneixedor que soc part del problema, que si cal em xiuleu perquè no en soc aliè, i alguna cosa dec haver fet malament, [...] però el conseller també", afirma. Ha voltat i havia copsat el malestar dels pagesos i creu que amb les mobilitzacions s'han donat les circumstàncies per aconseguir millores. Per això, està esperançat en arribar a un consens en el ple monogràfic sobre la sequera.

Contradiccions Barcelona-món rural

Un dels problemes a què s'han d'enfrontar els diputats pagesos és la visió cosmopolita. Si bé recalquen que PSC i Junts, respectivament, comprenen perfectament la pagesia, copsen en la cambra catalana el xoc rural-urbà: "És una batalla constant, la visió de Barcelona és totalment diferent i genera problemes de burocràcia, amb polítiques benintencionades, però que perjudiquen l'agricultor", assevera Paladella. "Faig front a una mentalitat urbanita i pessebrista, això costa, i és cert que les mocions al Parlament sobre la pagesia no són les més abundants", lamenta Vergés.