On són els responsables de la gran mentida de l'11-M?

MadridEl periodista Javier Martín de l'agència Efe explica a l'ARA que l'11 de març del 2004 al matí estava fent una entrevista en un búnquer secret de Beirut a un alt càrrec de Hezbol·là, la guerrilla xiïta que actua al Líban. Era un lloc subterrani on, en teoria, no hi havia d'arribar cap senyal de l'exterior. Tot i això, quan va acabar l'entrevista el representant de Hezbol·lah li va dir que sentia molt el que havia passat a Madrid i que els que ho havien fet eren "mals musulmans que no representaven l'islam". Martín relata que en aquell moment no sabia de què li parlava, però quan va sortir a l'exterior i va saber la magnitud dels atemptats, va escriure ràpidament un teletip assenyalant que Hezbol·lah en responsabilitzava el jihadisme i els condemnava. Aquest teletip, com tantes altres informacions que assenyalaven cap a l'autoria jihadista durant les primeres hores i dies, mai es va publicar en un mitjà públic com l'agència Efe. Això mateix va passar amb moltes altres informacions que apuntaven a l'autoria jihadista i no a ETA, que van ser censurades als mitjans públics espanyols, llavors controlats pel PP.

El grau de manipulació informativa va ser d'una magnitud mai vista fins aquell moment i també des de llavors en democràcia. Els dos exemples més escandalosos van ser, d'una banda, les trucades del president del govern espanyol, José María Aznar, a directors de diaris i mitjans audiovisuals el mateix dia 11 per assegurar-los que els atemptats havien estat obra d'ETA malgrat el desmentiment del seu braç polític i dels dubtes policials i del CNI. I, d'una altra banda, encara més bèstia des d'un punt de vista deontològic, la no emissió d'una entrevista íntegra amb el president dels Estats Units, George W. Bush, i la seva dona, que havien volgut traslladar el condol a l'opinió pública espanyola per la primera cadena de TVE. El govern del PP va pensar que si es relacionaven els atemptats amb el suport d'Aznar a la guerra de l'Iraq perdria les eleccions. I per això van intentar mantenir la mentida que havia estat ETA fins al mateix dia dels comicis, fins i tot quan ja hi havia hagut unes primeres detencions que apuntaven al jihadisme.

El més curiós del cas és que vint anys després, el principal responsable d'aquella gran mentida, José María Aznar, encara no ha demanat disculpes ni ha reconegut els fets. Aznar, de fet, continua sent un referent dins el PP, com tot seguit explicarem. Però què se n'ha fet, de la resta d'implicats en aquella operació de manipulació en massa de l'opinió pública?

José María Aznar (Madrid, 1953) ha tingut moltes oportunitats per entonar el mea culpa pel que va fer durant l'11-M. Ho podria haver fet en els seus llibres de memòries publicats (Memorias I i El compromiso del poder. Memorias II, tots dos a l'editorial Planeta), però l'única cosa que hi trobem són autojustificacions (insisteix que sempre va ordenar a Acebes donar tota la informació) i fins i tot crítiques als familiars de les víctimes que l'acusaven. "'Señor Aznar, yo le hago a usted responsable de la muerte de mis dos hermanas'. Justo cuando iba a empezar el funeral por las víctimas, como un puñal cruel y helado se me clavaron esas palabras en el corazón, dichas por alguien que se creía con derecho a ello", escriu a la pàgina 304 del segon volum de memòries. La darrera vegada que li han preguntat per la qüestió va ser ara fa tres anys en una entrevista de Jordi Évole: "Si d'alguna cosa no es pot acusar el meu govern és de no haver dit la veritat".

Però el cert és que Aznar mai s'ha desmarcat del tot de l'anomenada teoria de la conspiració. A la comissió d'investigació que es va fer al Congrés el 2007 va deixar per a la història una frase que volia ser enigmàtica, però que s'entenia molt bé: "Els que van idear l'11-M no són ni en deserts remots ni en muntanyes llunyanes". Una manera d'insinuar que l'objectiu dels atemptats era descavalcar-los del poder i, per tant, hi havia un motiu en clau espanyola al darrere.

El cas és que, tot i que va haver-hi un judici als responsables de l'11-M i s'ha establert una veritat judicial totalment contrària a aquestes teories, Aznar continua sent un referent dins el PP. Malgrat que oficialment afirma que està retirat de la política, durant aquests vint anys ha compaginat l'activitat privada en empreses com Endesa, News Corporation (el grup del magnat conservador Rupert Murdoch), el fons d'inversió Centaurus Capital (que opera des de les Illes Caiman) i la multinacional minera Barrick Gold Corporation, amb la presidència de Faes, el think tank més important de la dreta espanyola.

Des d'aquí s'ha dedicat a influir el seu partit, enfrontant-se de vegades als sectors més moderats alineats amb el rajoyisme, i encimbellant cadells com Isabel Díaz Ayuso, la seva deixeble i seguidora més important. Com a líder espiritual del sector més radical del PP, darrerament se l'ha vist a les manifestacions contra l'amnistia, on continua sent aclamat pels seus. Com a prova de la seva influència, sobretot en l'àmbit dels poders de l'Estat, a Madrid es vinculen totes les actuacions judicials per torpedinar l'amnistia a la crida que va fer: "Qui pugui fer, que faci; qui pugui aportar, que aporti, i qui es pugui moure, que es mogui".

Ángel Acebes (Pajares de Adaja, 1958) va ser l'encarregat, com a ministre de l'Interior, de donar la cara durant aquella crisi per intentar, contra tota evidència, mantenir viva la tesi de l'autoria ETA abans de les eleccions. El mateix dia 11 Acebes va acusar de "miserables" els qui dubtaven de l'autoria d'ETA, però més tard es va veure obligat a reconèixer que hi havia "dues línies d'investigació" quan es va trobar una furgoneta sospitosa amb una cinta amb versos islàmics. I fins i tot quan dissabte es van produir les primeres detencions de persones relacionades amb el jihadisme es va resistir a descartar del tot la via d'ETA.

Després d'abandonar el govern, es va mantenir com a diputat fins al 2011, quan es va reincorporar al seu despatx d'advocats. Un any després fundaria amb l'exministre José María Michavila un nou bufet, MA Abogados, amb despatxos a Madrid, València i Bilbao, entre altres llocs. En paral·lel ha tingut molts càrrecs de designació política, el que es coneix com a portes giratòries. Així, poc després de deixar la política, el mateix 2011 va entrar al consell d'administració de l'entitat que gestionava les caixes d'estalvis rescatades pel govern espanyol. Un any després, el 2012, va entrar a Iberdrola amb un sou de 300.000 euros a l'any.

A més, l'any 2013 es va saber, arran dels papers de Bárcenas, que Acebes havia rebut 107.100 euros en sobresous amb diner negre. El 2020 va ser absolt del cas Bankia. Arran d'això va concedir una de les poques entrevistes que ha fet des que va deixar la política. Va ser a les pàgines d'El Mundoi bàsicament per queixar-se de la injustícia que havia patit.

Eduardo Zaplana (Cartagena, 1956) era portaveu del govern espanyol durant la crisi de l'11-M i com a tal es va encarregar de trucar a periodistes i a fer aparicions públiques per apuntalar la versió que havia estat ETA. El dissabte, 13 de març, va anar a la seu de l'agència Efe a gravar una compareixença i va ordenar que es muntés un fons que semblés un despatx oficial. Els treballadors de l'agència van protestar per aquest i altres casos de manipulació i censura. Després d'abandonar el govern, va fer de portaveu del PP al Congrés durant la primera legislatura de Zapatero, incidint també en la teoria de la conspiració.

El 2008 el també expresident de la Generalitat Valenciana va abandonar la política i va ser nomenat director de Telefónica, en un altre cas flagrant de portes giratòries. El 2015 va flirtejar amb Ciutadans i va assessorar Albert Rivera per muntar el partit al País Valencià. El 2018 va ser acusat de blanqueig i malversació per haver cobrat 20 milions en suposades operacions il·legals en l'anomenat cas Erial. Una part dels diners es va trobar en comptes a Suïssa. El maig d'aquell va entrar a la presó per risc de fuga, però set mesos més tard el jutge el va deixar en llibertat perquè va adduir que tenia una leucèmia i que va havia rebut un trasplantament de medul·la el 2015. Tot i això, en les darreres aparicions aparenta un bon estat de salut. La Fiscalia Anticorrupció li demana 19 anys de presó i una multa de 40 milions en un judici que s'ha ajornat unes quantes vegades. Ara està previst que comenci el 21 de març.

Alfredo Urdaci (Pamplona, 1959) va ser l'encarregat d'aplicar la censura a TVE des del càrrec de director d'informatius per intentar que als telediaris no es fes cap referència a la possible pista jihadista dels atemptats. Urdaci ja era conegut en aquella època perquè va ser el responsable de la primera condemna per manipulació informativa d'un mitjà públic, per haver minimitzat els efectes de la vaga general del 20-J, cosa per la qual va haver de llegir una rectificació en antena en què es va referir al sindicat CCOO com a "ce ce o o". Un cop destituït, es va agafar una excedència de RTVE (havia guanyat la plaça el 1985) i va passar a treballar en diferents mitjans privats d'orientació dretana (va ser tertulià del famós programa El gato al agua) fins que va voler tornar a RTVE i l'ens s'hi va negar. Llavors Urdaci va portar el cas a la justícia, que li va donar la raó. RTVE el va recol·locar llavors al programa La aventura del saber, un matinal de caràcter divulgatiu.

Poc després de ser destituït, Urdaci va escriure el llibre Días de ruido y furia (Plaza&Janés), però la justícia en va ordenar la retirada perquè contenia afirmacions falses sobre el llavors periodista de la Cadena SER Fernando Delgado, mort fa poc.

José Antonio Sánchez (Huelva, 1953) era qui trucava a Alfredo Urdaci durant els fets de l'11-M per traslladar les ordres que arribaven de la Moncloa. El PP li ha agraït des de llavors els serveis prestats amb càrrecs als mitjans que controlava o empreses afins com ara Telefónica (2004-2011), on va anar a parar quan va ser destituït pel nou govern socialista. El 2011 va ser nomenat director general de Telemadrid i tres anys més tard Mariano Rajoy el va repescar per fer-se càrrec de RTVE. O sigui, que un dels responsables directes del principal escàndol informatiu de la democràcia espanyola va tornar, deu anys després, al lloc del crim enmig de l'estupefacció dels treballadors. Sánchez va ocupar el càrrec fins a la moció de censura que va convertir Pedro Sánchez en president el 2018. Llavors Isabel Díaz Ayuso el va tornar a col·locar de director general de Telemadrid, un càrrec que encara ocupa.

Pedro J. Ramírez (Logronyo, 1952), que era amic personal de José María Aznar, va ser l'encarregat de mantenir viva des de les pàgines d'El Mundo la teoria de la conspiració sobre l'11-M intentant buscar informacions que vinculessin els jihadistes amb ETA. Així, malgrat que la investigació policial ja n'havia descartat l'autoria, el 2006 va publicar a portada el titular següent: "La furgoneta de l'11-M tenia una targeta del grup Mondragón". L'objectiu era insistir en ETA, tot i que aquella notícia era falsa. El que hi havia a la furgoneta era una cinta de casset del grup Orquesta Mondragón. Aquella va ser només una de desenes de portades que insistien en aquella hipòtesi, convertida en una bandera del diari malgrat que pocs periodistes la secundaven, segons ha explicat el periodista David Jiménez al llibre El director. El 2009, els periodistes del diari Casimiro García Abadillo i Antonio Iglesias fins i tot van publicar un llibre, Titadyn, on insistien a sembrar dubtes sobre la versió oficial.

Pedro J. Ramírez va ser destituït com a director d'El Mundo el 2014 (substituït per Abadillo, per cert) i va crear el seu propi digital, El Español, però mai s'ha retractat ni ha demanat disculpes per la seva feina durant els atemptats de l'11-M i, sobretot, els anys posteriors. En una entrevista a l'ARA el 2021, per exemple, encara denunciava que no s'havia investigat prou l'11-M i que ell no havia publicat cap mentida.

Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, 1951) va fer el mateix que Pedro J. a la premsa, però des de la ràdio. La diferència és que ho va fer amb una agressivitat molt més gran, fins al punt d'atacar companys de la premsa conservadora i polítics del PP que no combregaven amb la teoria de la conspiració. Així, des del seu programa matinal a la Cope, que era el segon més escoltat d'Espanya, va arribar a demanar als oients que es donessin de baixa de l'Abc quan aquest diari va començar a donar per bona la tesi oficial de l'autoria jihadista. També va atacar amb virulència el llavors alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, que va arribar a demanar la intermediació del cardenal Rouco Varela sense cap èxit. Després de sortir de males maneres de la Cope el 2014 es va dedicar al grup Libertad Digital, que ell mateix havia creat l'any 2000 i que ara és propietari de l'emissora Esradio, on presenta el programa matinal. En tots aquests anys ha estat condemnat unes quantes vegades per difamar o injuriar persones com Josep-Lluís Carod-Rovira o el mateix Gallardón. Ara mateix és un paladí de l'ayusisme i està enfrontat amb el partit Vox i els seus líders.