Quan són pròximes les eleccions europees? Més de la meitat dels catalans no ho saben
Coneixen més el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que la Comissió Europea
Barcelona"¿Em sap dir quan seran les pròximes eleccions europees?" La resposta, pocs mesos abans que es facin, obre tot un debat sobre la implicació dels ciutadans en la Unió Europea. El 65% dels catalans no ho saben. No ja la data exacta de quan es fan (el 17% responen correctament el mes –juny– i l'any –2024–; el 6% coneixen l'any i l'estació i el 12% saben situar l'any), sinó que un 59% ni tan sols proven de respondre i un 6% responen incorrectament. Aquesta és una de les conclusions de l'enquesta que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha fet en col·laboració amb el Parlament Europeu –s'han fet 1.100 entrevistes entre el 19 de gener i el 12 de febrer– i que s'ha presentat aquest divendres a Barcelona. El 57% dels enquestats tampoc saben dir espontàniament cap institució europea. Una dada que el director del CEO, Jordi Muñoz, veu alineada amb el "coneixement polític" general de la ciutadania. L'enquesta també situa el sentiment europeista per darrere del catalanista i l'espanyolista.
Tant Muñoz com el director de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, consideren que a mesura que passin les setmanes, aquest percentatge de desconeixement de la data de les eleccions europees és probable que variï. "Anirà canviant els pròxims mesos a mesura que les eleccions vagin tenint més presència", apunta Muñoz. Els joves són els que menys coneixen la data de les eleccions, mentre que el percentatge puja a partir de les persones de més de 50 anys i se situa entre el 20% i el 30%. Les eleccions europees, per cert, se celebraran del 6 al 9 de juny d'aquest any.
Altres dades rellevants són que el 46% de les persones enquestades creuen que la seva veu no compta gens a Europa, però paradoxalment un 72% veuen positiu formar part de la Unió Europea. Malgrat tot, l'enquesta situa en una mitjana del 7,5 sobre 10 les probabilitats que la ciutadania vagi a votar. Seria un rècord absolut, tenint en compte que les europees han estat tradicionalment els comicis amb menys participació. El 60% a Catalunya i Espanya el 2019 van marcar el rècord dels últims vint anys, perquè les eleccions van coincidir amb les municipals, exactament igual que el 1999.
Poc coneixement de les institucions europees
Si més de la meitat no saben que aquest any hi ha eleccions europees, el percentatge no millora quan se'ls demana noms d'institucions comunitàries. Un 57% no en saben dir cap. El Parlament Europeu és la institució que més es menciona, un 29%. A gairebé el 60% dels enquestats, a més, els agradaria que en un futur aquesta institució adquirís més importància.
Al Parlament Europeu el segueixen el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que mencionen espontàniament un 11%; el Banc Central Europeu, amb un 8%; la Comissió Europea (7%), i el Consell de la Unió Europea (6%). "Va lligat a la notorietat pública que han tingut", afirma Muñoz amb relació al fet que els enquestats esmentin abans el TJUE i el Banc Central Europeu que la Comissió Europea. En els últims mesos i anys, el tribunal europeu ha agafat una rellevància especial arran de la judicialització del conflicte polític, perquè és on han recorregut dirigents independentistes com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras.
Sentiment europeista per sota del catalanista
Un 55% es declaren molt o bastant europeistes, però aquest sentiment se situa per sota del catalanista o l'espanyolista. Així, quan es pregunta als enquestats per aquesta comparativa el resultat és el següent: un 63% diuen sentir-se catalanistes davant d'un 55% europeista i un 36% espanyolista. Les xifres van en paral·lel a l'interès per la política europea: un 57% diuen tenir-hi poc o gens d'interès. Només un 43% diuen estar-hi interessats molt o bastant davant del 53% que asseguren estar-ho per la política catalana i un 51% per l'espanyola.
Els joves són els que tenen menys interès per la política europea i els que declaren tenir un sentiment europeista menys accentuat, especialment en la franja de 18 a 24 anys (només un 36% asseguren sentir-se molt o bastant europeistes). Les persones que es defineixen d'esquerres són les que s'hi senten menys, un 55%, seguides de les de dretes, un 60%. El percentatge augmenta al centre i se situa entre el 66% i el 61%.
Canvi climàtic i suport militar a Ucraïna
El canvi climàtic (36%) i també la immigració (31%) són les qüestions que més han repetit els enquestats quan se'ls ha preguntat quins temes hauria de prioritzar la Unió Europea en els pròxims anys. En canvi, el reconeixement de Catalunya, el català i les llengües minoritàries només l'han mencionat un 3%. Sobre la guerra a Ucraïna, destaca que un 57% de la ciutadania catalana està a favor de donar suport militar al país que dirigeix Volodímir Zelenski per enfrontar-se a Rússia.
