Quins són els ministres més ignorats per l’oposició?

Barcelona“Des que soc ministre, l’oposició m’ha interpel·lat zero vegades”, es queixava irònicament el mes d’abril el responsable de la cartera d’Economia del govern espanyol, Carlos Cuerpo. Es referia al tradicional pim-pam-pum dels matins de dimecres, en què el Congrés dels Diputats acull les sessions de control al govern, on els grups parlamentaris pregunten al president i als ministres sobre, en principi, l’activitat dels seus ministeris. El president espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, hi han tingut les enganxades més sonades aquests primers mesos de legislatura. Tot i això, el cap de l’executiu no és el membre del govern que més preguntes ha hagut de respondre, sinó que ha sigut el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños. El ministre preferit de l’oposició ha hagut de respondre 41 interpel·lacions, més de la meitat del Partit Popular, mentre que Sánchez n’ha respost dues menys, 39 en total.

No tots els grups parlamentaris tenen dret a fer tantes preguntes com el partit de Feijóo –es reparteix en funció de la representació que té cada partit a la cambra–. A cada sessió els populars poden fer –i fan– fins a deu preguntes als membres de l’executiu; Vox, dues; i Esquerra Republicana, Junts, EH Bildu i el Partit Nacionalista Basc en poden fer una cada cop, igual que el grup mixt, on hi ha Podem, el Bloc Nacionalista Gallec, Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès. El PSOE en podria fer set i Sumar dues, però és una prerrogativa que gairebé no utilitzen mai.

El ‘superministre’ superpreguntat

La decisió de Sánchez de situar Bolaños com a ministre de Presidència, però de sumar-li també les competències de Justícia i Relació amb les Corts, el convertia en un superministre. Així ho ha llegit especialment el PP, que li ha fet 26 de les 41 preguntes que ha respost. Al president espanyol n’hi han fet la meitat, tretze, ja que només és Feijóo qui l’interpel·la. La majoria de les que ha hagut de respondre Bolaños són sobre el tema estrella de l’activitat legislativa de la cambra: l’amnistia.

En un únic matí va haver d’entomar fins a cinc preguntes dels populars sobre el tema. Ho ha fet responent a preguntes directes com "Quina és la posició del Govern davant de la inclusió en una llei d'amnistia dels delictes d'alta traïció a l'Estat?" o a d’altres de menys concretes com "Quin valor té la paraula del govern?" Però també el cas Koldo i el cas Begoña Gómez, la renovació del Consell General del Poder Judicial i el suposat “pacte encaputxat” entre l’executiu de Sánchez i EH Bildu han requerit les respostes del ministre.

Completa el podi que lidera Bolaños la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que n’ha respost 33, seguida del de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska; el de Transports, Óscar Puente, i la d’Educació, Pilar Alegría. Les altres dues vicepresidentes, la de Treball, Yolanda Díaz, i la de Transició Ecològica, Teresa Ribera, han rebut només nou i set preguntes, respectivament, i el ministre d’Exteriors, malgrat la convulsa situació internacional, tres.

Els ministres catalans, entre els més ignorats

A l’altra cara de la moneda hi ha els ministres que no són requerits per l’oposició. Un, de fet, no ha contestat cap pregunta en els set mesos de legislatura. Es tracta del de Drets Socials i Consum, Pablo Bustinduy. Tampoc s’hi ha hagut d’esmerçar gaire el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, representant dels comuns a l’executiu: només va haver de respondre una pregunta del PP sobre el museu Guggenheim a finals de febrer, igual que José Luis Escrivá, ministre de Transformació Digital, que es va estrenar a l'última sessió de control amb una interpel·lació del PP sobre el cas Begoña Gómez.

L’altre ministre català, el socialista Jordi Hereu, responsable d’Indústria i Turisme, no ha estat tampoc protagonista de les sessions de control. El dia de la seva estrena va respondre dues preguntes: una del PP sobre una empresa tèxtil gallega i una de Junts sobre el retorn de les seus socials de les empreses que van marxar de Catalunya el 2017. Des de llavors, res de res fins a finals de juny, en què en va respondre una més, però relacionada també amb el cas de la dona de Sánchez. La ministra de Ciència, Diana Morant, ha estat interpel·lada només dues vegades, igual que Cuerpo. Al ministre d’Economia no l’ha requerit encara el PP, com reclamava a l’abril; només Podem en dues ocasions.