Qui són els jutges que s'oposen a l'amnistia?

Manuel Marchena, Pablo Llarena, Manuel García-Castellón, Joaquín Aguirre i Jesús María Barrientos posen traves a la norma

4 min
D'esquerra a dreta, Manuel Marchena, Pablo Llarena, Jesús María Barrientos i Joaquín Aguirre

MadridL'oposició a la llei d'amnistia quan està en mans dels tribunals té noms i cognoms. Qui són els magistrats que signen les resolucions que posen traves a l'aplicació de la norma?

Manuel Marchena

Manuel Marchena

Manuel Marchena (Las Palmas de Gran Canaria, 1959) és el ponent de la interlocutòria del Tribunal Suprem que rebutja que es pugui amnistiar la malversació. Una decisió que manté intactes, de moment, les penes d'inhabilitació que encara tenen en vigor Oriol Junqueras i la resta de líders independentistes que van ser condemnats per aquest delicte. Marchena és justament el president del tribunal que va dictar la sentència del Procés el 2019 i es va convertir en un dels protagonistes mediàtics del judici de l'1-O.

Des del novembre del 2014, Marchena presideix la sala penal del Suprem, càrrec que va prendre al seu rival Cándido Conde-Pumpido, ara president del Tribunal Constitucional, que revisarà la seva decisió sobre l'amnistia. El 2018 va ser candidat a ascendir a la presidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Suprem. Una aspiració que es va veure truncada pel missatge de l'aleshores portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que deia que els populars podrien "controlar per la porta del darrere" la sala segona del Suprem (la penal) si s'escollia Marchena. Això el va portar a renunciar. El magistrat va accedir a la sala penal com a magistrat el 2007, però va començar a l'alt tribunal com a fiscal de sala el 2004 i va ser el més jove de la història en accedir a aquest càrrec.

Pablo Llarena

El jutge del Suprem Pablo Llarena

El nom de Pablo Llarena (Burgos, 1963) va lligat inevitablement en l'imaginari de qui ha seguit la batalla judicial del Procés al de Carles Puigdemont. L'instructor de la causa de l'1-O ha intentat nombroses vegades aconseguir la seva detenció (i la de la resta d'exiliats) durant els últims anys i, malgrat l'amnistia, ha decidit mantenir l'ordre de detenció a l'Estat contra l'expresident de la Generalitat. Llarena és magistrat del Suprem des del gener del 2016. Prèviament havia exercit el gruix de la seva activitat professional justament a Catalunya.

Després d'aprovar l'oposició l'any 1989, com a número 1 de la seva promoció, va passar breument per Torrelavega (Cantàbria) i Burgos fins a aterrar a Barcelona, on es va fer càrrec d'un dels tres jutjats que es van inaugurar coincidint amb els Jocs Olímpics. El 1998 va ingressar a l'Audiència de Barcelona i va arribar a ser-ne president entre el 2011 i el 2016. Vinculat a l'Associació Professional de la Magistratura (APM), conservadora i majoritària, va exercir de professor de l'Escola Judicial que va presidir la seva dona, Gema Espinosa, ara designada nova vocal del CGPJ.

Manuel García-Castellón

El jutge instructor de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón en una imatge d’arxiu.

Manuel García-Castellón (Valladolid, 1952) està a punt de jubilar-se i no podrà afegir al seu currículum el fet d'haver aconseguit bloquejar l'aplicació de l'amnistia a Puigdemont i altres dirigents independentistes com Marta Rovira, secretària general d'ERC. No serà perquè no ho hagi intentat com a instructor de Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional. En els últims mesos, García-Castellón ha tractat de torpedinar la norma, fins i tot abans que s'aprovés, amb diverses iniciatives judicials que finalment han quedat en paper mullat per l'error processal que va cometre el 2021 i que ha desmuntat tota la investigació. Fins poc abans del seu arxivament, el magistrat seguia defensant públicament que els fets eren terrorisme, tot i els revessos de Suïssa.

És un dels noms que l'independentisme i l'esquerra espanyola vinculen al lawfare. Adscrit també a la conservadora APM, se li atribueix una afinitat amb el PP i Vox. Com a magistrat de l'AN, on va aterrar per primer cop el 1993, ha instruït nombrosos casos mediàtics. Més enllà de la investigació sobre l'independentisme, també va generar polèmica propiciant la sortida de la presó de l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González rebaixant-li la fiança en el cas Lezo o descartant imputar l'ex número 2 dels populars María Dolores de Cospedal en el de l'espionatge a Bárcenas.

Joaquín Aguirre

El jutge que instrueix el cas Volhov, Joaquín Aguirre, en una imatge d’arxiu.

Joaquín Aguirre (Canàries, 1958) és un veterà als jutjats de Barcelona. Des del 1988 és el titular del jutjat d'instrucció 1 de la capital catalana, des d'on pilota la investigació del cas Volhov, que ha ampliat per acusar Puigdemont d'alta traïció, un delicte no amnistiable. En uns àudios que s'han fet públics recentment, Aguirre es vantava fa uns mesos d'estar frenant la llei d'amnistia amb els seus moviments en aquesta causa. A aquest jutge se'l vincula amb les clavegueres de l'Estat. Apareix a l'agenda de José Manuel Villarejo, amb qui s'hauria reunit el 2014 i a qui l'excomissari de la Policia Nacional atribuïa "ganes de seguir imputant". Unes anotacions fetes en unes pàgines en què hi ha noms relacionats amb l'operació Catalunya.

També se'l coneix per haver tractat d'implicar Josep Lluís Trapero en el cas Macedònia sobre tràfic de drogues, un moviment que l'excap de la policia catalana va dir que denunciaria als tribunals per considerar-ho una conspiració.

Jesús María Barrientos

Jesús María Barrientos

Jesús María Barrientos (Lleó, 1958) és el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) des del 2016 i està establert a Barcelona des del 1985. Va accedir al càrrec un any i mig abans de l'1-O i ja aleshores se'l considerava molt crític amb l'independentisme. També ho ha sigut amb l'amnistia. En l'entrega dels despatxos judicials d'aquest any, a finals de febrer, va afirmar que "una llei que privilegia només uns quants no pot ser un element de pacificació". Aquesta setmana, quan ha hagut de dirimir sobre la seva aplicació, Barrientos ha plantejat presentar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o un recurs d'inconstitucionalitat al TC, la qual cosa paralitza que siguin amnistiats els excàrrecs del Govern Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga.

stats