Qui són els jutges assenyalats pel ‘lawfare’?

MadridDes que es va fer públic l'acord entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, que incloïa una hipòtesi de lawfare judicial en el Procés, s'ha desencadenat una crisi institucional entre els poders de l'Estat. La llei d'amnistia n'ha sigut l'origen perquè els jutges que l'hauran d'aplicar l'han rebut amb indignació i, alguns, han començat a moure's per esquivar-la. Els últims dies arran de l'ús freqüent d'aquest terme, que significa utilitzar el sistema legal amb finalitats polítiques, han aflorat noves acusacions de lawfare més enllà de la de l'independentisme. Aquest últim mes i mig ple de retrets creuats i comunicats ha tingut molts protagonistes i al gràfic adjunt es resumeixen els principals noms de l'àmbit judicial que hi han participat o s'hi han vist implicats.

García-Castellón es mou

El jutge del Tsunami Democràtic ha fet el possible per torpedinar l'amnistia

El document PSOE i Junts, de fet, es va fer públic després que Esquerra ja hagués anunciat un acord amb els socialistes per una llei d'amnistia. I els tentacles de la dreta es van començar a moure, amb un paper destacat del jutge Manuel García-Castellón, instructor de la causa del Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional. El magistrat va acceptar Vox i entitats d'extrema dreta com a acusacions populars per poder mantenir la imputació de terrorisme —la Fiscalia reclama enviar el cas a Catalunya per desordres públics—, que ha fet extensible a Carles Puigdemont i Marta Rovira. Des de l'hemicicle del Congrés, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va acusar García-Castellón de fer "guerra judicial", però llavors no es va produir una reacció com la d'aquestes últimes dues setmanes arran de l'assenyalament de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras.

El Suprem gesticula contra la Moncloa

El president de l'alt tribunal planta al ministre de Justícia

La diputada independentista va qualificar d'"indecents" Manuel Marchena, Pablo Llarena, Carlos Lesmes, Carmen Lamela i Concepción Espejel, cinc magistrats representatius de la dreta judicial. Els dos primers són el president del tribunal del Procés i l'instructor de la causa al Suprem, i Lamela, també magistrada de la sala segona, va mantenir l'acusació de rebel·lió contra Josep Lluís Trapero, a Sandro Rosell en presó preventiva durant dos anys i als joves d'Altsasu els va portar a judici per terrorisme. De la seva banda, Lesmes va ser alt càrrec del ministeri de Justícia amb José María Aznar i va presidir el CGPJ més desacreditat de la democràcia espanyola fins que va dimitir fa un any per propiciar-ne la renovació. I Espejel, magistrada del Tribunal Constitucional a proposta del PP, va ser apartada del tribunal de la Gürtel per ser massa propera a la formació conservadora —anteriorment havia sigut vocal del CGPJ impulsada pel PP i se li recorda que María Dolores de Cospedal es va referir a ella com a "querida Concha"—.

L'endemà de l'estirabot de Nogueras, el president del Suprem, Francisco Marín Castán, va anul·lar una reunió amb el ministre de Justícia, Félix Bolaños –finalment es van reunir dijous passat–, un altre dels actors imprescindibles del serial. Encara que Pilar Llop fos la seva predecessora al càrrec, el també ministre de la Presidència és l'interlocutor vàlid per a l'estament judicial des que va entrar al consell de ministres l'any 2021 i qui ha pilotat qüestions jurídiques rellevants com els indults i la reforma del Codi Penal. Ara mira de calmar les aigües davant la revolta de la dreta judicial tancant files amb els jutges, tot i que també s'encarrega de posar veu a les discrepàncies, com per exemple respecte de la decisió de la sala tercera del Suprem de tombar el nomenament de Magdalena Valerio com a presidenta del Consell d'Estat. Capítol a part mereix la disputa amb els vuit vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial que tenen entre cella i cella fer d'oposició a Pedro Sánchez, liderats pel català José María Macías.

El CGPJ, confrontatiu

El president, Vicente Guilarte, fa equilibris

Hi ha qui ha batejat com Els vuit magnífics el grup de vocals de la dreta que promouen pràcticament totes les iniciatives contra l'amnistia, els mateixos que l'any passat van posar tots els pals a les rodes per renovar el Tribunal Constitucional, fins que finalment van cedir. A vegades, aconsegueixen que Wenceslao Olea se sumi als seus postulats i ja no poden comptar amb Vicente Guilarte, el president interí del CGPJ, que intenta fer equilibris. En el ple per pronunciar-se sobre l'amnistia quan encara no s'havia registrat la llei, es va abstenir; i la setmana passada en un comunicat de la comissió permanent sobre el lawfare va votar amb els vocals progressistes.

Certament, les comissions d'investigació i les crítiques de Nogueras han provocat un rebuig generalitzat al món judicial i fiscal, també al sector més afí al PSOE. L'oposició del CGPJ a citar jutges —un dels candidats hauria sigut Pablo Lucas, que autoritzava l'espionatge del CNI amb Pegasus— al Congrés ha sigut unànime. Però el sector conservador ha volgut anar un pas més enllà i, per exemple, ha aprofitat per situar en la diana al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Els fiscals del Suprem que van exercir l'acusació del Procés, Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, van reclamar-li més contundència i aquest dimecres en la reunió del Consell Fiscal, García Ortiz va haver de parar els peus als vocals que reclamaven un pronunciament sobre l'amnistia i emprendre accions legals contra la portaveu de Junts.

'Lawfare' contra Podem i el PP?

Monago assenyala un jutge per la Gürtel

Organismes i associacions judicials i fiscals protagonitzen un foc creuat de comunicats al dictat de l'actualitat, guiats pels grans titulars i ignorant els que a vegades no llueixen tant. És el que va passar amb l'acusació de lawfare del senador del PP José Antonio Monago contra el jutge de la Gürtel José Ricardo de Prada. Les va fer el mateix dia que Nogueras, però va passar gairebé desaparcebut, i les queixes del món judicial van anar dirigides en una única direcció. Amb alguns dies de retard, Guilarte va haver de corregir.

Aquell dimarts també es va arxivar una causa sobre el finançament de Podem després de tres anys d'instrucció i la formació lila no va trigar a acusar de lawfare al jutge de Madrid Juan José Escalonilla per haver estat tant de temps indagant on no hi havia irregularitats. En les últimes hores, també hi ha hagut moviments en el cas pel qual està imputada l'exlíder de Compromís, Mónica Oltra, un altre dels fronts de presumpte lawfare. Fins i tot Pedro Sánchez s'ha fet seu el terme per descriure el bloqueig del PP al CGPJ, que ara intentaran renovar amb un mediador.