Qui són els joves 'influencers' de l'extrema dreta?
El jovent és la principal veta electoral de la dreta radical i amb qui connecten amb més efectivitat
BarcelonaLa proliferació d'un univers abundant d'influencers i prescriptors diversos que defensen idees d'extrema dreta coincideix amb la penetració de la dreta radical entre els homes joves. Per entendre el fenomen cal veure com és el votant d'extrema dreta i el perfil d'agitadors. Un dels llocs on més proliferen és X, promocionats pel seu propietari, Elon Musk, que ha rebut la crítica de diversos presidents europeus per les seves ingerències. Quines tecles toca la dreta radical per connectar amb la joventut?
Hi ha perfils diferents, com Wall Street Wolverine (850.000 seguidors a X i a YouTube), que fa la batalla econòmica ultraliberal, i amb un discurs antiimmigració i contra la "ideologia woke" que també el porta a difondre notícies falses. L'acompanyen perfils com Un Tío Blanco Hetero (539.000 seguidors a YouTube), centrat en la batalla contra el feminisme, igual que Roma Gallardo (1,97 milions de seguidors a YouTube); el difusor de vídeos sobre mecànica i de tesis extremistes –també sobre la DANA al País Valencià– Ángel Gaitán (2,1 milions de seguidors a Instagram i 621.000 a Youtube); i d'altres més centrats en la política com Vito Quiles (393.000 seguidors a X, 341.000 a Instagram i 148.000 a Telegram), difusor de notícies falses i que assetja immigrants i polítics progressistes per publicar vídeos polèmics, una tasca que també fa, entre d'altres, Bertrand Ndongo (137.000 seguidors a X), amb l'impuls de pseudomitjans com EDA TV i Periodista Digital.
Creadors de contingut com Mowlihawk (1,25 milions de seguidors a YouTube) també combinen entreteniment amb la defensa d'ideologia ultra fins i tot amb vídeos amb presència de Santiago Abascal i Alvise Pérez –aquest últim també és un agitador a xarxes i eurodiputat de SALF amb 706.000 seguidors a Telegram i 1,1 milions a Instagram–. També hi ha la versió catalana amb usuaris com Anthony Sànchez (15.700 seguidors a X), ara simpatitzant i defensor d'Aliança Catalana, després d'haver trencat amb Junts, i altres comunicadors com ara Arnau Borràs, director d'E-Notícies (2.500 seguidors a X) i centrat a deslegitimar l'esquerra, o Sergi Maraña (42.500 seguidors a X), expresentador de 8TV i pròxim a Sílvia Orriols. Com incideix aquest espai en el creixement ultra?
El director de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), Oriol Bartomeus, argumenta que "és un peix que es mossega la cua", perquè la proposta de l'extrema dreta "és de trencament i lliga amb el vot jove i també amb les xarxes, que acostumen a utilitzar els joves". És a dir, "el vot jove és més receptiu a la idea que tot va malament, s'informa principalment per xarxes i l'extrema dreta fa servir les xarxes intensivament, en saben més, tenen concentrada la força i saben que el seu vot se situa allà". A més, sosté que a les xarxes és "on millor circula l'odi".
Radiografia
Desgranant el vot, l'últim baròmetre del CIS amb dades del desembre és revelador: el 70,6% dels votants de Vox en l'enquesta són homes i bona part són joves: un de cada tres votants de Vox té menys de 35 anys (per sobre dels 55 anys el percentatge és del 24%). SALF presenta dades similars, si bé el seu electorat jove és del 47,2%. Respecte a Aliança Catalana, les dades del CEO després de les eleccions del 12-M constaten que el votant és més masculí que la mitjana, amb una mitjana d'edat set anys més jove que la mitjana, però Bartomeus veu el "problema" de la fiabilitat d'aquestes dades per la "migradesa" de respostes del partit. En tot cas, el 52,42% dels seus votants eren juntaires segons l'anàlisi electoral amb un model d'inferència ecològica de l'ARA i predomina fora de l'àrea metropolitana.
Però per què connecta tant amb l'extrema dreta l'univers digital masculí? Just Serrano, professor de filosofia política de la UB, recalca que "el model que serveix de referència i identificació dels joves són les figures dels youtubers, algú que té control sobre la seva vida, amb concepció privatista de la llibertat vinculada a l'autorealització i no a valors socials, que serveix a l'extrema dreta per llançar el seu missatge". Així, la dreta radical "pot parasitar aquestes personalitats fàcilment, perquè proposa recollir-se sobre si mateix i la pèrdua de la solidaritat, amb agressivitat cap a les minories". De fet, "ressona molt als joves actuals que veuen que han perdut el control, vinculat també a la pèrdua de privilegis de la masculinitat" i això "lliga amb un autoritarisme llibertari" propi d'un "home fet a si mateix". Sintonitza amb la dreta radical perquè és la "cultura de l'èxit" basada en el fet que cadascú s'espavili i que "no necessita les institucions ni l'Estat".
El catedràtic emèrit de ciència política de la UB Joan Antón Mellón explica que "estan intentant repetir el que va passar als anys 30", i destaca que "no és nova" la catapulta jove, perquè "l'himne del feixisme és Giovinezza, els nazis menyspreaven les elits tradicionals i traslladaven que eren una cosa nova". A parer seu, han aconseguit semblar "antisistema" mentre fan política de bases per connectar amb la gent.
Estratègia per créixer
L'estratègia comunicativa a xarxes de l'extrema dreta és efectiva i Vox fins i tot té al Parlament tres dels seus onze diputats de menys de trenta anys, que fa servir per connectar amb els joves. Són figures d'"autoidentificació", segons Serrano, perquè el jovent s'hi senti reflectit. Bartomeus veu estès "l'ús dels joves" entre tots els partits, tot i que els partits tradicionals tenen entre els més grans una bossa de vots clau, i un element important per a Antón Mellón és que "la classe política [tradicional] té molt poc marge per actuar, mentre que l'extrema dreta es dedica a fer ideologia davant la despolitització predominant", havent entès un neguit dels joves que "en una societat individual busquen tribu".
