Són compatibles els acords d'ERC amb Junts per Catalunya i la CUP?

BarcelonaERC va saber des de la mateixa nit electoral que necessitava tant els vots de la CUP com els de JxCat per aconseguir fer president Pere Aragonès. Tot i això, no va plantejar mai una negociació a tres bandes i es va asseure amb els dos partits separadment. Amb la CUP va signar un pacte el 23 de març. Amb Junts, aquest mateix dilluns. Del resultat d'aquest esquema negociador n'han sortit dos acords d'investidura diferents, amb punts de connexió però també amb discrepàncies. En certs temes, al nou Govern li tocarà fer equilibris des del minut u.

Tant en el pacte amb la CUP com amb el de JxCat, ERC ha aconseguit un aval parcial a la taula de diàleg, de la que és l'autora intel·lectual. Així, els tres partits es comprometen a defensar aquest instrument de negociació entre la Generalitat i l'Estat per buscar una solució dialogada al conflicte polític. Tot i això, el crèdit no és il·limitat. En l'acord amb la CUP es fixa que se li dona un màxim de dos anys per funcionar. Si no funciona, la via del diàleg haurà de deixar pas a la d'un nou "embat democràtic". Cal destacar que, malgrat avalar la taula, tant la CUP com JxCat coincideixen en reflectir a l'acord que senten "escepticisme" per la possibilitat que algun dia pugui funcionar. La taula de diàleg té vida, però també pressió per aconseguir els primers fruits.

El rol d’aquesta institució ha sigut el principal escull en les negociacions, perquè la CUP i ERC mai s'han sentit còmodes amb aquest ens. Si al document subscrit entre ERC i la CUP s’acordava crear una taula de direcció estratègica amb els partits i les entitats independentistes que es coordinés amb el Consell per la República, ara l’acord de govern amb JxCat hi posa fil a l’agulla i estableix que aquesta taula "busqui transitòriament la coordinació" amb l’ens presidit per l’expresident Carles Puigdemont fins que "aquest finalitzi la seva reformulació en consens entre totes les organitzacions perquè l’espai de coordinació, consens i direcció estratègica es pugui situar en el seu marc". Així, el Consell i la taula haurien d'acabar confluint, però en realitat el que es fa és que tothom guanya temps en les seves posicions fins que es vegi, més endavant, si la unitat és possible.

La CUP va consensuar amb ERC que, en cas que la taula de diàleg amb l’Estat fracassi, serà el conjunt de l’independentisme qui plantejarà quin ha de ser "el nou embat democràtic" durant aquesta legislatura i que, per fer aquest embat, es prioritzarà "la via del referèndum d’autodeterminació". En canvi, en l’acord de Govern entre republicans i Junts la qüestió del referèndum introdueix més matisos. Per començar, estableix que "només un referèndum acordat amb l'Estat" podria "substituir el mandat polític de l'1-O". Fins i tot planteja explorar la possible intervenció d'organismes internacionals per assolir aquesta consulta acordada. Així, mentre que al primer acord es preveuria fer un altre 1-O, en el segon es descarta i només es preveu tornar a la via del referèndum si algun dia s'aconsegueix que sigui pactat.

Serà un dels temes protagonistes de la nova legislatura. Els gestionarà l'Estat, però la Generalitat aspira a incidir-hi. Els dos acords plantegen un punt discordant d'entrada. Amb la CUP, ERC va pactar crear una oficina governamental de gestió d'aquests fons. De fet, els republicans tenien fins i tot un candidat a dirigir-la: l'economista Miquel Puig en qualitat de comissionat. Però en l'acord amb JxCat això desapareix. Finalment, els fons dependran de la conselleria d'Economia (JxCat) i es governaran des d'una comissió interdepartamental formada per tots els membres del Govern i diversos alts càrrecs. A partir d'aquí, l'acord amb la CUP inclou uns principis de governança dels fons –amb participació de la societat civil, per exemple– que haurien de ser assumibles per les tres parts. La sintonia es posarà a prova quan, definitivament, arribin els recursos i s'hagi d'escollir on van a parar. 

La renda bàsica universal és un dels grans objectius de la CUP. En canvi, des de JxCat hi ha més recels sobre aquesta prestació. S'ha trobat un terme intermedi i és que, en els dos acords, s'assumeix el compromís de fer una "prova pilot" –un "pla pilot", al document firmat pels cupaires– per estudiar la mesura. És un tema que haurà de gestionar la conselleria de Presidència, que liderarà la republicana Laura Vilagrà. Però l'acord amb la CUP és molt més específic i fins i tot inclou un calendari que busca garanties que hi haurà resultats a curt termini. Per exemple, s'hi inclou que el 2022 ja haurà de funcionar aquest pla pilot per a les "franges d'edat més vulnerables" i que el 2023 s'haurà d'avaluar com ha funcionat i fer "propostes per tal d'ampliar-la si és el cas". 

La CUP ha fet bandera de l’oposició als grans projectes de parcs eòlics que es preveuen construir en set comarques i va acordar amb ERC aprovar la Llei de Transició Energètica abans del 2022, així com una moratòria d’aquests projectes pel seu impacte al territori. Ara els cupaires van més enllà i reclamen a ERC incloure la derogació del decret d’energies renovables a l'acord d'investidura subscrit entre totes dues organitzacions perquè consideren que ha suposat "la liberalització del sector" i ha deixat "en mans de l'especulació i l'oligopoli" el repte energètic, a banda de fer-se "a esquenes del territori i amb oposició d'entitats i col·lectius ecologistes". Junts, que s’oposa a la derogació, ha acordat amb ERC modificar el decret, no validar "cap projecte d’alt impacte territorial" i incentivar "la implantació d’energies renovables en sòls urbans, periurbans i industrials", tal com reclama la CUP.

Des de l'esclat de la pandèmia la Salut s'ha col·locat en primera plana. Els dos acords tenen punts de connexió, però hi ha compromisos d'ERC amb la CUP que no es reflecteixen amb JxCat. Pel que fa a les qüestions en què hi ha sintonia, els dos documents parlen de millorar les condicions laborals dels professionals i donar un impuls a l'atenció primària fins a arribar al 25% del total pressupostari de la conselleria. Però en l'acord amb els anticapitalistes també es parla d'internalitzar una sèrie de serveis que no s'esmenten a l'altre pacte. Serien, per exemple, el transport sanitari i la gestió del 061. Els cupaires ja van expressar fa dies el temor que JxCat no ho avali. La conselleria del ram estarà en mans d'un titular proposat per Junts, el doctor Josep Maria Argimon.

Es reprodueix el mateix esquema que en l'àmbit de la Salut. Els tres partits estan d'acord en la necessitat d'augmentar els recursos, per exemple, per combatre el fracàs o la segregació escolar i també per reduir les ràtios d'alumnes a les aules. Però en l'acord amb la CUP s'assumeix que es farà un "pla i calendari" de recuperació de centres privats i concertats "cap a l'educació pública de forma acordada" que brilla per la seva absència en el document firmat amb JxCat. ERC defensa que els dos acords passen per fer complir i desplegar la Llei d'Educació de Catalunya i que, amb això, es podrà trobar un punt de consens entre les tres parts. Si hi ha contenciosos, aniran a parar a la taula d'un conseller republicà, que serà l'encarregat de fer els equilibris.

En matèria d’habitatge, els dos acords no difereixen gaire. La principal diferència és que si ERC i la CUP proposaven arribar als 1.000 milions anuals en polítiques d’habitatge (en el pressupost del 2020 no arribaven als 400 milions), en l’acord de Govern no s'hi posa xifra. Sí que coincideixen en posar 5.000 habitatges anuals a disposició del parc de lloguer públic. També els dos acords estableixen suspendre els desnonaments fins que no es garanteixi una alternativa habitacional i Junts accepta modificar el protocol després que al pacte entre cupaires i republicans s’estipulés que no hi puguin participar les unitats Brimo i ARRO dels Mossos. 

La CUP va arrencar el compromís d’ERC de suspendre l’ús de les pilotes de foam mentre no fos públic el protocol per fer-les servir, però en l’acord de Govern amb Junts aquest punt n’ha quedat fora perquè el protocol es va donar a conèixer parcialment fa un mes. Així, ERC i Junts han aprovat incorporar "alternatives a les respostes clàssiques que garanteixin la menor lesivitat possible" i "revisar en comissió parlamentària el model d’ordre públic i model policial". Junts sí que ha acceptat que es retirin les acusacions contra manifestants, excepte les que comportin lesions a agents acreditades amb certificat mèdic, com exigia la CUP.