On són els 300.000 vots del president Aragonès?

BarcelonaUn dels factors nous amb què comptava ERC a les eleccions municipals per intentar obtenir un bon resultat és que anava per primera vegada a una cita amb les urnes tenint la presidència de la Generalitat. L'efecte presidència, però, no s'ha deixat notar. Els republicans han perdut 300.000 vots respecte a les municipals de fa quatre anys i es troben en un procés d'anàlisi, tant a la plaça Sant Jaume com al carrer Calàbria, per intentar entendre què ha passat. On són els vots del president?

Si mirem la sèrie històrica des de la restauració de la democràcia (vegeu el gràfic), els d'Esquerra són els segons pitjors resultats en unes eleccions municipals d'un partit que té la presidència: un 17,2% dels vots. Només va treure pitjors xifres Junts el 2019, quan, sota la presidència de Quim Torra, es va quedar fregant el 16%. En la Catalunya bipartidista CiU-PSC, tenir la presidència era símptoma de tenir, com a mínim, el 25% dels sufragis, amb pics de fins a més del 30% tant de convergents com de socialistes. Eren altres temps i també hi havia menys partits en disputa.

El problema per al Govern no és només haver perdut 300.000 vots, sinó haver-ho fet en un cicle econòmic favorable. És a dir, Aragonès ha aconseguit aprovar dos pressupostos de la Generalitat expansius que han posat diners en sectors com l'educació i la sanitat. A l'hora de comptar vots, però, no ho ha pogut rendibilitzar. També ha sigut la legislatura del trencament amb Junts i la dels pactes amb els socialistes que haurien sigut impensables no fa tant de temps. Amb el PSOE s'ha negociat la governabilitat de l'Estat i amb el PSC es van pactar els últims pressupostos. Amb aquests elements també s'anava diumenge passat a les urnes.

On és el gruix dels vots que troba a faltar Esquerra? La pèrdua és general al país, però que com que ha caigut la participació de manera força uniforme a les zones metropolitanes, que és on ERC havia crescut molt el 2019, aquí és on es localitza la sagnia. Dos terços dels vots perduts són aquí. Només Barcelona s'emporta un retrocés de 86.000, i la seva àrea metropolitana hi aporta una retallada de quasi 50.000 més. Aquí cal sumar-hi la caiguda a les tres capitals de província amb 13.000 vots menys --Lleida, Girona i Tarragona- o els municipis de la B-40 –Sabadell i Terrassa– amb 20.000 menys. Si mirem en altres grans ciutats que estan entre les 25 més poblades –Mataró, Figueres, Rubí, etc.–, s'acaba de completar un retrocés de 25.000 sufragis més.

L'anàlisi

Al Palau de la Generalitat fa dies que estudien les dades. La primera aproximació que fan és que en aquests comicis, "per bé o per mal, la gestió del Govern no hi ha influenciat gaire" i defensen que la caiguda és menys pronunciada si es fixa la vista en les catalanes del 2021, quan ERC va tenir 605.000 vots. Afegeixen que també és una dinàmica que s'ha vist a l'Estat, on Pedro Sánchez tampoc ha pogut evitar un retrocés, malgrat els seus grans anuncis de campanya. "La gent ha passat de la gestió de la Generalitat, ha donat per descomptat que ho havíem de fer bé", explica un candidat local que ha fet campanya al carrer. El president Aragonès i Esquerra consideren que han sigut víctimes de dues dinàmiques: la desmobilització del votant independentista i, en certa manera també, la del votant d'esquerres.

¿Hi ha influenciat l'aposta pel diàleg o els pactes amb els socialistes? Ni a la plaça Sant Jaume ni a la seu del partit hi veuen correlació. El seu argument és que el retrocés d'ERC a les urnes no el capitalitzen ni Junts ni la CUP. Cap dels dos ha crescut en vots i, si Junts ho ha fet en percentatge, és arrossegada en part per l'efecte Trias a Barcelona. Ara bé, potser l'electorat no ha censurat l'aposta per la negociació, però els vots tampoc detecten que hagi sigut rebuda amb entusiasme. La primera reacció del partit, però, apunta cap a un replegament independentista: la primera ordre ha sigut prioritzar pactes independentistes als ajuntaments.

Mobilització

El problema ara, explica un quadre territorial del partit, és que Pedro Sánchez "no ha donat temps ni a llepar-se les ferides". Amb menys de dos mesos cal tornar a les urnes amb un diagnòstic fet i amb una proposta nova per no tornar a retrocedir. I amb una dificultat afegida: Esquerra ve de treure els seus dos últims millors resultats de la història en unes generals –el 15 i 13 diputats de la doble cita electoral del 2019–. La conclusió provisional que fan els republicans és que hi ha una part dels seus votants que "no s'han sentit cridats a votar" i que ara són els que cal mobilitzar. Així, de moment, la consigna és clara: mobilització, mobilització i mobilització.

Per això, tant Aragonès com el president del partit, Oriol Junqueras, han fixat les dues potes d'on ha de sortir aquesta mobilització. Primer, alertar dels perills d'un govern del PP-Vox. Segon, recuperar la unitat independentista per tornar a seduir el votant que s'ha quedat a casa desmotivat. Tot plegat, per recuperar la iniciativa i no tornar a perdre terreny.