BarcelonaPedro Sánchez ha arribat al Congrés amb el debat de l'amnistia en marxa i ha entrat al seu despatx. Allà ha esperat pacientment fins que Alberto Núñez Feijóo ha acabat la seva intervenció i la presidenta de la cambra, Francina Armengol, ha activat la crida al vot. Llavors ha entrat a l'hemicicle amb un gran somriure dibuixat a la cara i ha rebut l'aplaudiment dels seus. El seu rostre relaxat contrastava amb la tensió visible especialment en els portaveus independentistes, Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, plenament conscients que, per molt que insistien que l'aprovació de la llei era un èxit del moviment sobiranista, qui s'estava emportant el rèdit polític era un Sánchez absent en el moment de la seva intervenció.
Tot el disseny del debat ha vingut a reforçar el paradigma Sánchez, és a dir, "jo contra l'extrema dreta". Primer amb els intents de Vox per rebentar el ple, que han donat peu al portaveu socialista, el castellonenc Artemi Vicent Rallo, a anomenar "neofeixistes" i "filonazis" els diputats d'Abascal per donar suport a Netanyahu i a la matança de palestins a Gaza. I després amb Francina Armengol ordenant votacions sobre proposicions i mocions diverses, cosa que ha donat una imatge de normalitat parlamentària que restava transcendència a la votació per crida de l'amnistia que vindria després. La dreta assistia impàvida a l'espectacle. Allà s'estava aprovant una llei que, segons ells, posa en risc la democràcia espanyola, i a fora només quatre gats s'esgargamellaven amb crits de "traïdor". Sánchez no parava de somriure. La vida al centre de Madrid (i no diguem la resta) continuava igual.
Unitat independentista
Ha hagut de passar molt temps per sentir Gabriel Rufián (ERC) dedicant paraules amables a Carles Puigdemont i de Míriam Nogueras (Junts) a Oriol Junqueras, però això ha passat aquest dijous al Congrés. Una imatge d'unitat que es produeix després de la derrota de l'independentisme el 12-M. La derrota, doncs, ha propiciat la unitat sis anys i mig després de l'1-O. Perquè el que s'havia imaginat algun dia com un dia de victòria, i que Nogueras ha volgut qualificar així, en realitat no ho era, perquè si a algú ha reforçat l'amnistia electoralment és al PSC, tal com també ha recordat Artemi Rallo en unes paraules pronunciades en valencià.
Algun dia caldrà estudiar per què quan es van fer realitat alguns dels eslògans del post-Procés com "Sit and talk", "Llibertat presos polítics" o "Amnistia. Fem-nos lliures" resulta que l'independentisme no n'ha tret profit, al contrari. És com si per a molts era millor que els eslògans s'haguessin quedat en això, en simples eslògans. I quan s'han fet efectius han dit: no, això no és el que volíem.
El cas és que el PSOE surt més cohesionat i reforçat d'un debat que en algun moment va provocar vertigen a les seves files mentre que l'independentisme en surt afeblit i a la dreta ja només li queda la carta del que Nogueras i Rufián han qualificat de "partit judicial espanyol". No sols per boicotejar l'amnistia, que també, sinó per mantenir viu el cas Begoña Gómez. El problema per a ells és que el somriure de Sánchez d'avui es tornarà demà en rostre seriós després del 9-J, quan el president espanyol es regiri amb tot contra l'estament judicial i reobri el front del CGPJ.
