El somni ‘interruptus’ de Sánchez
Rebel·lió dins del PSOE per intentar frenar els plans del secretari general: governar amb 85 escons
Madrid“A mi l’únic que em queda és la manera de morir”. Pedro Sánchez ja no amaga a la resta de partits la croada que viu dins del PSOE. Fa dues setmanes explicava amb aquestes paraules al líder d’una altra formació al Congrés quines són les seves cartes. Una mostra de les seva determinació per arribar a la Moncloa o morir en l’intent. Sánchez sap que és gairebé impossible, però està disposat a tornar-ho a intentar. El seu somni ara és governar amb els 85 escons del PSOE gràcies al sí de Podem i l’abstenció de Ciutadans o, en última instància, l’aval in extremis del PDC i ERC sense el referèndum i amb l’única consigna de fer fora Mariano Rajoy. I, acostumat a remar contra corrent dins del seu partit, ja avisa que no hi haurà rebel·lió interna que l’aturi.
El tret de sortida formal al seu pla està previst per a després de les eleccions basques i gallegues d’aquest diumenge, però el seu equip ja fa dies que hi treballa. Va fer saltar la llebre durant el debat d’investidura fallit de Rajoy a principis de mes, i des de llavors que no ha fet més que incrementar les crides a Podem i Ciutadans perquè aixequin els vetos mutus. Ahir, des de Galícia, va anar un pas més enllà i va fer una crida “personal” tant a Pablo Iglesias com a Albert Rivera. Des de Podem neguen contactes amb el PSOE, però a poc a poc ha anat calant la idea dins del partit de facilitar un govern en solitari dels socialistes i no reclamar una coalició. Ciutadans n’és totalment reticent. Ferraz no descarta un sí d’última hora dels partits independentistes.
L’estratègia de Sánchez ha revifat les discussions internes dins del PSOE. Els barons han ignorat la treva electoral fins al 25-S i la setmana passada la presidenta andalusa, Susana Díaz, trencava el silenci amb l’objectiu d’interrompre, com abans millor, els plans de Ferraz. “No es pot governar amb 85 escons”, va assegurar Díaz. Tot seguit va començar una campanya de diferents líders territorials en contra de les maneres de la direcció socialista. Díaz vol posar sobre la taula una nova estratègia: abstenir-se a canvi que Rajoy faci un pas enrere i presenti un candidat alternatiu dins del PP. La baronessa sap que el cap del president espanyol en funcions és indiscutible dins de les seves files, però busca així carregar la responsabilitat d’unes terceres eleccions al PP.
Un nou comitè federal
Aquesta pugna entre les dues estratègies es dirimirà en un nou comitè federal que, previsiblement, se celebrarà el cap de setmana següent al 25-S. Els resultats de les eleccions basques i gallegues poden trastocar els plans de Sánchez. Les enquestes han ressuscitat el fantasma del sorpasso. Amb una nova majoria absoluta d’Alberto Núñez Feijóo i En Marea com a segona força a Galícia, el líder socialista tindria problemes per defensar el seu pla. Però si es manté com a segona força al Parlament gallec i resisteix a Euskadi -tot i poder ser superat per Podem i quedar-se amb gairebé els mateixos escons que el PP, el PSE pot ser clau per formar govern amb el PNB-, Sánchez pot aferrar-se a un ferro roent.
Si al comitè federal realment pinten bastos i algú demana la dimissió de Sánchez pels mals resultats del 25-S, al líder socialista encara li quedarà un últim as a la màniga: una consulta a les bases. Ja va ser l’estratègia que va fer servir per presentar-se a la investidura el març passat. La militància socialista ha demostrat que dóna suport al “no és no” a Rajoy fins al final. I al PP també els ha quedat clar que, mentre Sánchez continuï com a secretari general del PSOE, no permetrà mai l’abstenció. Al final, Ferraz ha sabut convertir la resolució del comitè federal del 28 de desembre de l’any passat en el seu millor escut.
La via independentista
A més del no a Rajoy, aquella resolució establia no aliar-se amb els que defensen “l’autodeterminació”. El sector crític, però, continua tement que Sánchez estigui sondejant el PDC o ERC. “Si algú està intentant portar la situació política a Espanya a l’extrem d’acabar fent dependre l’estabilitat del país d’aquells que volen esmicolar-lo, estarà traint els valors i les marques d’identitat del PSOE”, va advertir dijous el president manxec, Emiliano García-Page. Aquestes declaracions van ser la culminació d’una escalada del sector crític durant tota la setmana, que alerta que Sánchez va per lliure. El líder socialista, però, no ha canviat el discurs. Espera tornar a resistir, però els seus detractors ja carreguen bales a la recambra.