La Caixa de Solidaritat fa una crida a assolir els 700.000 euros necessaris per aixecar els embargaments del jutjat 13

BarcelonaDisset dels processats pel jutjat 13 per la seva participació en l'organització del referèndum de l'1-O encara tenen els comptes embargats, malgrat que la Caixa de Solidaritat ja ha cobert 5,1 milions d'euros dels 5,8 que exigia la jutge. Dilluns se'ls hauria de permetre tornar-hi a accedir, però hi ha 700.000 euros en propietats -bàsicament immobles- que continuaran embargats, perquè no s'ha pogut cobrir tot el que se'ls reclamava. Aquest dissabte els promotors de la Caixa de Solidaritat han fet una nova crida a la ciutadania per poder recaptar aquests 700.000 euros que falten. "Volem llançar un missatge de tranquil·litat per a aquestes persones: estem per tots ells i sempre ho estarem fins que acabi la guerra bruta", ha remarcat des del Col·legi de Periodistes l'expresidenta del Parlament i presidenta de l'Associació pel Foment de la Caixa de Resistència, Núria de Gispert.

Divendres es va arribar fins als 5,1 milions i es va cobrir la resta de la fiança amb propietats dels processats. Tot i això, la jutge va decidir embargar-los els comptes corrents. "No calia embargar-los sabent que hi havia el compromís d'arribar als 5,8 milions", ha lamentat l'expresident del Parlament Ernest Benach. "Avui, a més de reflexionar, també estaria bé fer un exercici de solidaritat", ha afegit tot seguit.

Al costat dels dos representants de la Caixa de Solidaritat han participat en la roda de premsa d'aquest dissabte la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. "Totes aquestes persones tindran sempre el nostre suport i solidaritat i el compromís que estarem al seu costat", ha destacat Mauri, que també ha demanat als catalans que aquest diumenge "responguin massivament a les urnes als atacs de l'Estat".

Per la seva banda, Paluzie ha denunciat la "vulneració de drets fonamentals" per part de la justícia espanyola -i també per part del Congrés de Diputats en el cas de les suspensions dels presos polítics- i ha recordat que, a més del jutjat 13, el Tribunal Suprem també va marcar una fiança pels mateixos fets contra els dirigents polítics processats. "Uns i altres fan càlculs de despesa diferents. Llarena els va reclamar 2,1 milions d'euros i ara pels mateixos fets es demanen 5,8 i la justícia no accepta els 2,1 que ja es van dipositar al Suprem", ha criticat. De fet, Paluzie considera que mai s'haurien d'haver fixat les fiances, ja que la convocatòria d'un referèndum no està inclosa en cap dels delictes previstos pel Codi Penal.

El pagament de les fiances del 13 ha passat per dues fases. En la primera, la Caixa de Solidaritat es va fer servir per pagar 3,7 milions d'euros i es va presentar un recurs perquè se'ls sumessin els 2,1 milions de la fiança al Suprem. La jutge ho va descartar i va procedir a l'embargament de les propietats i dels comptes corrents de 17 de la trentena de processats al jutjat de Barcelona. Per això, divendres passat es va fer un nou ingrés de 1,4 milions d'euros i la resta de la fiança es va cobrir amb propietats immobiliàries.

12 milions de solidaritat amb els represaliats

Des que va començar a funcionar la Caixa de Solidaritat, ara fa dos anys de manera informal i fa un any ja com a associació, ha aconseguit recaptar 12 milions d'euros, segons ha explicat Benach, que n'és el vicepresident. Amb aquesta eina s'ha pogut cobrir la multa de 5 milions que el Tribunal de Comptes va imposar a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel 9-N, es van pagar les fiances dels presos polítics que van poder sortir en llibertat el desembre del 2017 i la de Carles Puigdemont, quan va ser empresonat a Alemanya. A més, els responsables de l'associació també han explicat que es cobreix la defensa d'aquelles persones represaliades per la seva vinculació amb el Procés que no poden costejar-se-la.

Més enllà de la crida a cobrir els 700.000 euros per completar la fiança del jutjat 13, la Caixa de Solidaritat també demana que segueixin les contribucions ciutadanes perquè consideren que l'Estat mantindrà oberta la via judicial per reprimir el moviment independentista.