Solé reprèn l’agenda internacional del Govern

BarcelonaVa ser el primer conseller a prometre el càrrec de manera telemàtica com a conseqüència de la pandèmia i ahir, quatre mesos després, Bernat Solé va fer el seu primer viatge oficial com a titular d’Exteriors. El conseller va triar Bèlgica com a primera destinació, on ahir es va reunir amb el ministre-president flamenc, Jan Jambon, acompanyat de la delegada del Govern davant la Unió Europea, Meritxell Serret. Avui està previst que Solé mantingui una trobada amb mitjans de comunicació i faci algunes reunions a porta tancada. El conseller encetava, així, la seva agenda internacional per desplegar l’acció exterior del Govern al món. Un objectiu que des que es va crear la conselleria, el 2016, han assumit abans els seus predecessors: Raül Romeva, Ernest Maragall i Alfred Bosch.

“Catalunya vol ser una veu influent i treballar conjuntament per fer arribar aquesta veu a les institucions europees”, deia ahir Solé després de la trobada amb Jambon. De fet, l’objectiu dels viatges oficials que han fet els consellers d’Exteriors des de fa quatre anys -abans els responsables eren secretaris- ha sigut fer sentir la veu catalana i traslladar la realitat política de Catalunya a l’exterior. El govern de Carles Puigdemont fins i tot havia apostat per aquesta via com una manera d’internacionalitzar el conflicte amb l’estat espanyol.

En el punt de mira de l’Estat

Precisament per això, des de la seva creació l’any 2016, la conselleria d’Exteriors ha estat en el punt de mira del govern de l’Estat. Pocs dies després que Romeva prengués possessió del càrrec com a primer conseller de la història d’aquest departament -fins llavors l’acció exterior es limitava a una secretaria-, el govern espanyol començava una ofensiva judicial contra aquesta nova conselleria. De fet, un mes després que l’executiu de Mariano Rajoy presentés un recurs al Tribunal Constitucional contra el nou departament que dirigia Romeva, l’alt tribunal en suspenia les competències temporalment.

Malgrat tot, el departament va continuar amb la seva agenda internacional. Així, el primer viatge oficial que va fer Romeva com a conseller va ser l’agost del 2016 a Brussel·les, just després dels atemptats jihadistes a la capital belga, on va visitar la delegació que la Generalitat hi té oberta. Així consta en les dades indexades pel portal Verificat, perquè el portal de Transparència de la Generalitat no recull cap dels viatges oficials que va fer l’exconseller mentre va ser al capdavant del departament d’Exteriors. D’aquesta manera, Romeva inaugurava una etapa de 42 viatges a diferents ciutats europees, dels Estats Units i de l’Amèrica Llatina principalment. Una gira que, a banda d’exportar projectes de cooperació, va servir perquè els mesos abans de l’1-O la Generalitat difongués el seu relat a través de conferències i trobades amb diferents representants institucionals. Cap ministre, almenys de manera oficial.

Uns actes que es miraven de reüll des de l’estat espanyol i que en alguna ocasió fins i tot es van intentar boicotejar. És el cas, per exemple, de la conferència que Raül Romeva tenia planejada a París quatre dies abans de l’1-O. L’ambaixada espanyola a la capital francesa va pressionar perquè l’Institut d’Estudis Polítics Sciences Po no celebrés la conferència. L’acte, però, es va acabar fent tot i que no es van poder enregistrar vídeos ni gravar-ne l’àudio.

Reobrir delegacions

A cap dels quatre consellers d’Exteriors que ha tingut la Generalitat no els ha arribat a rebre mai un cap d’estat o de govern ni cap ministre, amb algunes excepcions com la reunió d'ahir amb el ministre-president de Flandes; o les trobades amb la ministra d'Educació de l'Uruguai, el ministre de Govern de Ghana o el ministre-president de Valònia. De tota manera, sí que s’han reunit amb parlamentaris de diferents països europeus i han pronunciat conferències en institucions com la mateixa Eurocambra.

Després de l’aplicació de l’article 155, la principal tasca d’Ernest Maragall i Alfred Bosch va ser reobrir totes les delegacions a l’exterior de la Generalitat, que el govern espanyol havia tancat amb la suspensió de l’autonomia. La majoria dels viatges de Maragall en els sis mesos que va ser conseller, per exemple, van ser per anar a rescatar delegacions tancades, com les de Berlín, Londres, Roma o Washington. Una tasca que va continuar Bosch, amb la reobertura de la delegació de París. Tot plegat, però, sota la pressió, altra vegada, del govern espanyol perquè tanqués totes les delegacions a l’exterior. De fet, el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, va reiniciar una ofensiva als tribunals per deixar sense efecte el decret que Maragall havia impulsat el juny del 2018 per reobrir delegacions. Una estratègia, però, que amb el canvi de govern a l’Estat un any després va quedar descafeïnada perquè el ministeri va permetre obrir les noves oficines de la Generalitat a l’Argentina, Mèxic i Tunísia. De tota manera, el litigi va seguir quan el TSJC va anul·lar, paral·lelament, l’obertura de sis delegacions que havia aprovat el Govern amb el decret de l’any 2018.

Després de mesos de turbulències en una conselleria de nova creació, ara Solé té a les seves mans reprendre l’estratègia internacional iniciada pel Govern de Carles Puigdemont i el repte d’ampliar la presència de Catalunya al món.