Solé defensa l'1-O davant del TSJC però es desvincula de la seva organització quan era alcalde
La Fiscalia li demana un any i mig d'inhabilitació i 24.000 euros de multa
BarcelonaJudici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Bernat Solé. Se'l jutja per haver afavorit el referèndum de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt i la Fiscalia sol·licita imposar-li una multa de 24.000 euros i la inhabilitació de càrrec públic, un fet que, si es confirmés, suposaria la seva sortida del Govern. En la seva intervenció davant del jutge, Solé ha plantejat un doble argument: d'una banda, ha defensat la celebració del referèndum, però, de l'altra, ha negat haver col·laborat en la seva organització.
El primer moviment de transcendència de la vista és que Solé ha decidit respondre a les preguntes de la Fiscalia. "El ciutadà sempre ha de poder exercir el seu dret a vot", ha proclamat l'exalcalde en defensa del referèndum. Tanmateix, ha assegurat que no va intervenir "en la logística" de la consulta ni "en el moviment de les urnes". "En cap moment vaig dir que s'amaguessin les urnes", ha exposat. Així, Solé ha defensat que el seu paper com a alcalde va ser "preservar la seguretat i l'ordre públic" al municipi. Una cosa no menor, a parer seu, ja que en poblacions adjacents s'estaven produint càrregues policials als col·legis electorals.
Per al fiscal la tesi és la contrària. Ha assegurat que Solé va "desobeir conscientment i voluntàriament" l'advertiment que la delegació del govern espanyol a Catalunya li va fer arribar el 12 de setembre en què li recordava la resolució del Tribunal Constitucional que proclamava que el referèndum no es podia celebrar. Però, per al fiscal, una de les proves clau no és cap resolució jurídica, sinó un reportatge escrit a la revista municipal d'Agramunt Sió en què es detallava com havia anat la jornada electoral i en què es feia Solé responsable de la "logística" i de decisions com per exemple amagar les urnes per evitar que fossin requisades. Tanta és la importància que es dona al document periodístic que dos dels tres testimonis que han declarat són el director de la revista i un redactor.
El director, Joan Puig, s'ha ratificat en el reportatge, però ha afegit que "potser" la paraula logística no era la més adequada per definir el paper de l'alcalde. "Era un relat, una crònica literària. El més exacte hauria sigut dir que [Solé] s'havia preocupat pel que estava passant allà", ha resolt. Per al fiscal, la revista és una prova fonamental, mentre que per a la defensa de Solé és un publicació feta per persones que "no tenen formació de periodistes, ho fan voluntàriament i sense cobrar res". També ha declarat un dels voluntaris que van pilotar l'organització de la consulta al poble, Francesc Farràs, que ha explicat que no va rebre mai cap "instrucció" de l'alcalde.
El decret del 7 de setembre
A part de la revista, el judici també ha tingut altres elements de controvèrsia. El fiscal ha recordat que Solé va promulgar com a alcalde el 7 de setembre un decret en què defensava la votació, i el considera coneixedor i partícip del fet que la votació es fes a l'escola pública del municipi. La defensa ha replicat que el decret és previ a la resolució del Constitucional que prohibia la votació i que va ser una "mera adhesió política", i que l'escola pública era responsabilitat de la Generalitat. L'advocat de Solé no només ha demanat l'absolució del seu client, sinó que s'expressi que la conducta de Solé va ser la més "adequada" en aquell context.
El judici, presidit per Jesús Maria Barrientos –president del TSJC–, ha quedat vist per a sentència. Malgrat que el desenllaç tardarà setmanes, Solé s'ha emportat una certesa. Si és inhabilitat, ho serà per a càrrecs públics com el de conseller i diputat, que exerceix ara, o com a alcalde, que va exercir en el passat. Tanmateix, si ho volgués, podrà a tornar a exercir com a professor de secundària, la seva activitat professional. Així ho ha especificat el fiscal a petició de la defensa. Ser professor, ha dit, "no té res a veure" amb el fets pels quals se'l jutja. A l'acabar el judici, Solé ha defensat que "la judicialització" de la política no és el camí, sinó que ho és el "diàleg, la negociació i els acords".
Suport a les portes del TSJC
Solé ha arribat a les portes del tribunal acompanyat per líders del Govern, del Parlament i dels partits i entitats independentistes. Hi eren el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, el president del Parlament, Roger Torrent, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, el portaveu del PDECat, Marc Solsona, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, entre d'altres.