Societat Civil insta la fiscalia a investigar la cessió del cens de l'Idescat per a la consulta

Societat Civil Catalana (SCC) ha presentat aquest dilluns al matí a la Fiscalia de Barcelona un escrit demanant que s'investigui la cessió de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) per fer la consulta del 9-N. Segons els juristes de l'entitat unionista contrària a la votació, les dades de l'Idescat sobre els ciutadans són secretes i només es poden fer servir per a estadístiques, no pas per a identificar els ciutadans que poden votar en una consulta.

L'escrit denuncia una ordre de la Conselleria de Governació publicada divendres passat al DOGC. L'informe, de tres pàgines i mitja, explica que l'ordre de divendres crea un registre de participació en consultes populars, que té com a finalitat identificar tots els ciutadans amb dret a vot el 9-N, amb nom i cognoms, domicili, DNI, telèfon, correu electrònic, data i lloc de naixement, nacionalitat, sexe, nivell d'estudis i altres. La pròpia ordre estableix que les dades procediran, entre altres, del Registre de Població de Catalunya.

Segons la comissió jurídica de SCC, aquestes dades personals formen part del Registre de Població per a finalitats purament estadístiques i són cedides pels ajuntaments. Però la llei prohibeix fer servir les dades per a altres finalitats. Segons l'entitat espanyolista, aquest registre replicaria el cens de població i els padrons municipals, permetent a través del nom o el DNI obtenint dades com la seva residència o edat.

Tot això, per als juristes de SCC vulnera la Llei d'Estadística de Catalunya, la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD), jurisprudència europea i els drets individuals. Segons l'escrit presentat a la fiscalia, el secret estadístic prohibeix que s'identifiquin unes dades amb una persona concreta.

Un dels juristes de SCC que ha presentat l'escrit és Alejandro Rusiñol, veí de Cabrils (Maresme), que va impugnar un acord del ple municipal per cedir les dades del padró a la Generalitat per fer la consulta. La demanda va tirar endavant i per això, ara, segons ell, la Generalitat ha buscat una altra via per aconseguir les dades dels ciutadans