Societat Civil Catalana segueix en solitari amb la demanda contra l'1-O i l'acció exterior al Tribunal de Comptes

BarcelonaDesprés que el Tribunal de Comptes reclamés 4,1 milions d'euros per l'1 d'Octubre i 5,4 milions per l'acció exterior de la Generalitat en la primera fase del procediment –el que es coneix com les actuacions prèvies–, ara arriba el moment en què les parts han de decidir si formulen (o no) demanda contra els encausats abans del judici. Un pas que finalment només ha fet Societat Civil Catalana. En una resolució d'aquest divendres, el Tribunal de Comptes constata que l'entitat "Advocats Catalans per la Constitució", la Generalitat i el Diplocat –com a suposades administracions perjudicades– i l'Advocacia General de l'Estat no han presentat res. D'aquesta manera, declara el tribunal, queden apartats del procediment.

De fet, el posicionament de les tres administracions ja s'havia avançat. Malgrat que la Generalitat i el Diplocat serien les presumptes perjudicades, ja van deixar clar que no s'hi sentien i que, per tant, no reclamarien res a la quarantena d'excàrrecs del Govern encausats en aquest procediment. L'Advocacia de l'Estat, al seu torn, també va advertir que no presentaria demanda perquè no hi ha cap despesa que impliqui l'administració general de l'Estat.

Un cop presentada la demanda de Societat Civil Catalana, el Tribunal de Comptes donarà trasllat de l'escrit a la Fiscalia, que tindrà vint dies hàbils per pronunciar-se. Cal veure què fa el ministeri públic: si manté la mateixa liquidació provisional –per tant, fins a 9,5 milions d'euros entre l'1-O i l'acció exterior– o rebaixa les xifres tant pel que fa als acusats com als diners que reclama per presumpta responsabilitat comptable.

Societat Civil Catalana ha optat per la segona opció. En la seva demanda, situa la quantitat per retornar en 5,3 milions d'euros i redueix considerablement els excàrrecs acusats, ja que passa d'una quarantena de persones a només onze. L'entitat espanyola ha optat per situar en el punt de mira els condemnats per malversació pel Tribunal Suprem arran de l'1 d'Octubre –Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa–, els exiliats per la causa del referèndum –Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig–, a més de l'expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs i Neus Munté per l'acció exterior.

La decisió de Societat Civil Catalana té conseqüències: d'una banda, que la xifra que es pugui demanar a cadascú sigui superior (si hi ha més gent està més repartit perquè la responsabilitat comptable és solidària) i, de l'altra, evitar que se l'obligui a pagar un alt cost per les costes del judici en cas que hi hagi diversos acusats absolts.

Decisió dilluns

Més enllà de la presentació de les demandes –la Fiscalia la pot formular fins a finals de març–, aquest dilluns el focus tornarà al Tribunal de Comptes per una altra qüestió. Està previst que, després de la renovació dels consellers arran del pacte PSOE-PP, resolgui si accepta (o no) els avals de la Generalitat per cobrir les fiances de l'acció exterior. Una trentena de càrrecs van optar per aquest mecanisme –ideat a l'estiu pel departament d'Economia–, que els permetia avançar els diners que demanava el tribunal a través d'un aval de l'Institut Català de Finances (ICF) de la Generalitat per no haver de desemborsar íntegrament els diners abans del judici. La delegada instructora, d'entrada, no va acceptar aquesta fórmula, però els investigats van presentar recurs.