Els agents socials, més preocupats pel pols a l’Estat que pel procés

Madrid / BarcelonaLes reunions entre patronal i sindicats formen part de la normalitat, i no són un secret per a ningú. El que resulta més estrany és que transcendeixen les consignes que surten d’aquestes trobades informals. La d’ahir era més que esperada: la primera després de les eleccions del 20-D, i en un moment en què no es coneix el color del pròxim govern espanyol, decisiu per al futur dels agents socials. L’atzucac de la política espanyola va dominar el dinar a la seu de la CEOE a Madrid, en què Joan Rosell va exercir d’amfitrió. Per primera vegada en els últims mesos, el procés va quedar relegat a un segon terme. “La política ha desbancat el tema català”, asseguraven fonts sindicals després de la reunió.

Tot i que les dues parts es van limitar a assenyalar en un comunicat que tant Rosell com el secretari general de la UGT, Cándido Méndez, i el de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, simplement van intercanviar opinons sobre les tendències de l’economia espanyola en un moment d’expectació política, tots tres van coincidir que s’ha de deixar que els partits continuïn movent peces, perquè tot just estan en la fase inicial de les converses. El president de Cepyme, Antonio Garamendi, no va assistir a la reunió per problemes d’agenda.

Hores abans de la trobada, Rosell reclamava “prudència i paciència” pel pols entre els partits espanyols, i afegia que “tampoc passaria res” si la situació es prolongués “dos o tres mesos més”. És més, considera que tampoc seria una “desastre ni una desgràcia” si s’acaben celebrant eleccions anticipades, una posició que xoca amb la pressió que està exercint l’establishment empresarial i mediàtic sobre el líder del PSOE, Pedro Sánchez, perquè acabi pactant amb el PP. Sobre Catalunya, va alertar que “qui vulgui saltar del tren d’Europa és una mica suïcida”.

Les fórmules de “l’estabilitat”

Tant la patronal com els sindicats també estan d’acord amb una altra premissa: que el nou govern sigui estable. Però les fórmules per buscar l’estabilitat disten molt d’uns i altres. Mentre que la CEOE, de la mateixa manera que ja ho han reclamat el Cercle d’Economia i Foment del Treball, pressiona per la gran coalició; CCOO i la UGT aposten per un govern “progressista”. “Pitjor que repetir les eleccions seria que hi hagués un govern que apliqués les mateixes polítiques”, apuntava ahir el secretari de comunicació i organització de CCOO, Fernando Lezcano. La fórmula de l’executiu progressista és la que defensa Sánchez: un acord entre el PSOE, Podem i Ciutadans, que els dos partits emergents ja han assegurat que era inviable.

L’empresariat espanyol, en canvi, no vol ni sentir a parlar d’un pacte amb Podem, asseguren fonts de la CEOE. Tot i que en la reunió Rosell va intentar no ser bel·ligerant amb el partit de Pablo Iglesias, conscient de l’aritmètica parlamentària, en les seves files consideren molt preocupant per al món econòmic que Iglesias acabi sent vicepresident. Alhora, fonts pròximes a Rosell critiquen durament l’estratègia que està seguint Rajoy, i veuen urgent reformar el model de finançament autonòmic. La setmana passada la patronal va celebrar una junta en què no es va parlar en cap moment de la situació política. L’empresariat continua en estat de xoc per l’estratègia del PP i el PSOE, i busca pel seu compte fórmules de pressió per si la situació s’eternitza.