Socialistes i populars contra el sistema (de finançament)

BarcelonaSi a Pedro Sánchez li deu semblar difícil resoldre el conflicte polític català, que es prepari si algun dia es decideix a entomar la reforma del sistema de finançament autonòmic, que porta set anys caducat. Per parlar del segon tema, el Cercle d'Economia ha assegut aquest dijous a l'Hotel W de Barcelona els presidents de Galícia, Andalusia, el País Valencià i les Balears. El PP moderat i el PSOE federal de l'Espanya perifèrica, cara a cara per trobar la fórmula màgica. Conclusió: serà complicat.

L'únic acord evident és en el punt de partida: cal canviar el sistema actual. A partir d'aquí tantes receptes com presidents autonòmics. A les jornades del Cercle n'hi ha només quatre, però al conjunt d'Espanya, disset. El primer desacord no tarda a cantar-se: en el diagnòstic. "No tenim prou recursos pel nivell de serveis públics que estem prestant", dispara el gallec, Alberto Núñez Feijóo (PP). "Doncs jo crec que Espanya sí que pot pagar-se l'actual estat del benestar", replica el valencià, Ximo Puig (PSOE). ¿Anem a l'arrel del problema? Per a Feijóo, que el sistema actual és fruit d'un pacte entre el partit socialista de l'època –Zapatero– i el "tripartit català". "Doncs a nosaltres ens ha anat millor", discrepa la presidenta balear, Francina Armengol (PSOE), que tot i això també reclama canvis.

Potser en com gestionar els impostos autonòmics hi ha més sintonia. L'andalús, José Manuel Moreno, reclama autonomia per fer i desfer i treu pit: "A mi que no m'imposin els criteris fiscals que haig de tenir". La seva comunitat ha eliminat successions i donacions. Tampoc hi ha sort. Els socialistes protesten i reclamen fixar uns tipus mínims per evitar la competència deslleial entre territoris. "Si perseguim el dúmping fiscal a Europa, l'hem de perseguir a Espanya", argumenta Armengol.

I, esclar, si no hi acord ni en el diagnòstic, ni en l'arrel del problema, ni en la fiscalitat, tampoc arriba en l'apartat de les solucions. Els socialistes fan bandera de l'ordinalitat. És a dir, que el País Valencià i les Balears deixin de ser comunitats amb un saldo negatiu entre el que aporten a les arques de l'Estat i el que després reben. "Estem a la cua en la redistribució de recursos", protesta Puig. Aquí qui discrepa es Feijóo. "No es financen territoris, es financen persones", replica. Per a ell s'ha de finançar pel criteri del "cost efectiu del servei". És a dir, si Galícia té una població més envellida haurà de rebre més recursos per la sanitat, sigui quin sigui el nombre d'habitants i l'aportació prèvia a la caixa. La conclusió fa estona que es respira, però Puig és l'únic que gosa dir-la: "En l'únic que hi ha consens és que estem en contra del sistema, però en res més".

Contra el centralisme

Però el Cercle ha decidit en aquestes jornades promocionar la bandera de la concòrdia entre Catalunya i Espanya i en la trobada dels presidents autonòmics també hi ha d'haver algun consens. Per exemple, contra el centralisme madrileny. "Des de Sevilla m'és molt més fàcil anar a Madrid que a València en ferrocarril", constata el president andalús. Però el valencià torna a ser el més contundent contra el "megacentre" en el qual s'ha convertit la capital d'Espanya i demana una descentralització urgent. "Si a Madrid hi ha fins i tot la seu de l'institut oceanogràfic, que sigui a Vigo o a Cadis", s'exclama. O a Palma o a València. De candidats no en faltaran.