Qui és qui en la renovació del TC i el Tribunal de Comptes

MadridHan estat dies de negociacions discretes entre Félix Bolaños i Teodoro García Egea, fins que aquest dijous a la nit PSOE i PP han anunciat el desbloqueig dels òrgans constitucionals, excepte el Consell General del Poder Judicial.

Els nous magistrats del Constitucional

Enrique Arnaldo Alcubilla, lletrat de les corts generals espanyoles; Concepción Espejel Jorquera, presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional; Inmaculada Montalbán Huertas, magistrada del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, i Juan Ramón Sáez Valcárcel, magistrat de l'Audiència Nacional, seran els quatre nous membres del Tribunal Constitucional. Alcubilla i Espejel entren a proposta del PP i Montalbán i Valcárcel, del sector progressista.

Sáez Valcárcel, entrevistat a l'ARA aquest dimecres, és el magistrat que va redactar la sentència d'absolució del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i un dels jutges més ben valorats en l'alta magistratura. Ha aspirat en dues ocasions a una plaça al Tribunal Suprem, però tot i quedar número 1 en unes proves que va organitzar el CGPJ, mai ha aconseguit ser escollit. "Quin és el problema?", es va preguntar en la seva compareixença davant el jurat. La seva entrada al Tribunal Constitucional implica que Unides Podem ha tingut alguna cosa a veure en aquest acord, atès que el 1996 va ser vocal de l'òrgan de govern dels jutges a proposta d'Esquerra Unida. A més, recentment, els vocals que l'han promogut per anar al Suprem -sense èxit- eren els impulsats per IU i alguns pel PSOE. 

L'altre nom destacat per al TC és Concepción Espejel, precisament la presidenta del tribunal que va jutjar Trapero i que va emetre un vot particular apostant per la condemna. Ara era la presidenta de la sala penal de l'Audiència Nacional, però havia estat vocal del CGPJ a proposta del PP. Encara que el líder conservador, Pablo Casado, reclami amb insistència al PSOE que cal despolititzar la justícia, les afinitats partidistes no han quedat al marge d'aquest acord. Espejel era Concha "de tota la vida" per a l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, De fet, Espejel va haver de ser apartada del tribunal de la Gürtel el 2015 per la seva proximitat al partit.

De la seva banda, Enrique Arnaldo Alcubilla és lletrat de les Corts Generals i membre del cos d'administradors civils de l'Estat. Precisament, va coincidir amb Sáez com a vocal del CGPJ durant el mandat de 1996 a 2001. Inmaculada Montalban, magistrada del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, també va ser vocal del CGPJ, entre 2008 i 2013. Membre de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, és de perfil progressista i va ser presidenta de l'observatori contra la violència domèstica i de gènere.

Amb el pacte no s'alteren les majories al TC, però el sector progressista aconsegueix equilibrar una mica més la balança. Encarna Roca, magistrada catalana que en el seu dia va ser proposada per per CiU i el PSC, havia derivat cap a posicions ultraconservadores, segons denuncia el sector progressista. És una de les jutges sortints, juntament amb Fernando Valdés, apartat per un cas de maltractament a la seva parella. Els altres dos magistrats que tenien el mandat caducat són el president, Juan José González Rivas, i Andrés Ollero, del bloc conservador.

La renovació del Tribunal de Comptes

Els dos partits també han desencallat la renovació dels dotze membres del Tribunal de Comptes, que té a les seves mans la causa contra l'acció exterior de la Generalitat. Els canvis són importants en aquest tribunal. Dels onze consellers que es mantenien actualment -n'hi va haver un que va dimitir el gener de 2018, el català Lluís Armet-, se'n renoven deu. Només romandran al ple Enriqueta Chicano i Dolores Genaro, proposades pel PSOE. Genaro va ser la consellera que va emetre un vot particular contra l'informe que va originar la causa d'Exteriors per la qual l'organisme demana 5,4 milions d'euros a una trentena d'exalts càrrecs de la Generalitat. Chicano, expliquen fonts del tribunal, va ser vetada com a presidenta de la secció de fiscalització quan es van produir canvis a mig mandat per part de la majoria conservadora.

Els canvis a l'òrgan fiscalitzador tindran incidència en la causa d'Exteriors. Margarita Mariscal de Gante, exministra de Justícia amb José María Aznar i que era l'encarregada de jutjar el cas, és rellevada, juntament amb els altres tres membres de la secció d'enjudiciament: José Manuel Suárez Robledano i Felipe García Ortiz, inclinats cap al bloc conservador, i María Antonia Lozano, en el seu moment proposada per Esquerra Unida.

Destaca l'entrada de dos catalans: Joan Mauri, format en dret, filosofia i lletres, és professor titular de dret administratiu a la Universitat de Barcelona des de 1993. Ha estat director d'estudis de gestió i administració pública (1992-1998), secretari de la divisió de ciències jurídiques, econòmiques i socials (1998-2000) i coordinador d'assumptes jurídics (2004). També serà escollida Llum Rodríguez, gerent de l'organisme de gestió tributària de la Diputació de Barcelona. A més, és professora associada de dret financer i tributari de la facultat de dret de la UB des de 2006. Tots dos són de l'òrbita del PSC, segons apunten fonts consultades per l'ARA.

Entren també a l'òrgan fiscalitzador Isabel Fernández Torres, professora de dret mercantil de la UCM; Elena Hernáez Salguero, expresidenta del Tribunal Econòmic Administratiu de la Comunitat de Madrid; Diego Íñiguez Hernández, magistrat del Tribunal Contenciós-Administratiu; Rebeca Laliga, subdirectora general del notariat i registres del ministeri de Justícia; José Manuel Otero Lastres, catedràtic de dret mercantil; Javier Morillas, catedràtic d'Economia Aplicada; Luis Antonio Ortiz de Mendivil Zorrilla, advocat del col·legi de Biscaia, i Miguel Ángel Torres Morato, fiscal en cap del Tribunal de Comptes. Torres era qui acusava com a ministeri públic en la causa d'Exteriors i ara s'haurà de nomenar un nou fiscal en cap a l'òrgan. A l'espera de saber quins seran els quatre consellers que aniran a la secció d'enjudiciament, és de suposar que els que tenen expertesa econòmica aniran a la de fiscalització.

Ángel Gabilondo, nou Defensor del Poble

La filtració de les paraules d'Arnaldo Otegi en un acte amb militants en què defensava que per aconseguir l'alliberament dels presos calia donar suport als pressupostos de l'Estat havia enterbolit les relacions entre PP i PSOE, però no prou com per fer descarrilar l'acord marc a què van arribar la setmana passada per renovar els òrgans constitucionals. Al matí, fonts del PP ja van explicar que les negociacions estaven "encarrilades" i a primera hora de la tarda es confirmava quin era el primer nom fruit del pacte: el socialista Ángel Gabilondo serà el nou Defensor del Poble. La seva adjunta serà la diputada del PP Teresa Jiménez Becerril i la segona adjunta Patrícia Barcena, vicedegana del Col·legi d'Advocats de Biscaia.

Gabilondo (Sant Sebastià, 1949) és filòsof de formació i va ser ministre d'Educació en el govern de Zapatero entre el 2009 i el 2011. Abans havia estat rector de la Universitat Autònoma de Madrid entre el 2002 i el 2009. Posteriorment, ja el 2015, va ser triat com a candidat socialista a les eleccions a la Comunitat de Madrid. Amb el PSOE va ser primera força el 2019, però l'aliança entre PP, Cs i Vox va fer que Isabel Díaz Ayuso es fes amb la presidència. A les eleccions del passat mes de maig, Gabilondo es va enfonsar i va quedar per darrere de Més Madrid. Gabilondo substituirà en el càrrec el també socialista Francisco Fernández Marugán, que portava quatre anys amb el mandat caducat.

Canvis a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades

PP i PSOE també han acordat renovar els dos càrrecs al capdavant de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. La nova directora serà Belén Cardona Rubert, catedràtica de dret del treball de la Universitat de València. El seu adjunt serà Borja Adsuara Varela, advocat i consultor en dret digital.

Tant el PSOE com el PP han celebrat l'acord i, fonts socialistes, han emplaçat a seguir parlant per tal que l'acord també s'estengui al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La cúpula judicial va quedar fora de la negociació per les discrepàncies entre socialistes i populars. El partit de Pablo Casado continua reclamant que es modifiqui el sistema d'elecció dels jutges de forma paral·lela a la renovació del CGPJ, mentre que els socialistes hi continuen tancant la porta. "El govern i els grups parlamentaris que li donen suport estan disposats a aconseguir-ho sense deixar passar més temps", apunten fonts socialistes. En les properes setmanes veurem si s'obren aquestes negociacions.