I de sobte Yolanda Díaz

MadridLa vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha estat la sorpresa, i per tant el missatge, de la primera jornada de la moció de censura de Vox contra el govern espanyol. Sánchez ha renunciat a una part del seu protagonisme per escenificar el seu futur tiquet amb Díaz de cara a les pròximes eleccions generals enfront del perill que representa una eventual aliança PP-Vox. ¿I quina millor manera de fer-ho que deixar que fos la mateixa Díaz la que ho proclamés als quatre vents?

En efecte, Yolanda Díaz ha demanat la paraula per respondre al candidat de l'extrema dreta, l'economista Ramón Tamames, i ha desgranat un llarg discurs de més d'una hora que li ha servit per a dues coses. En primer lloc, per presentar en societat el programa del seu projecte polític, Sumar, tal com molt bé ha apuntat el mateix Tamames. I, en segon lloc, per deixar clar davant de Podem com pensa ella que s'ha de gestionar la coalició de govern. Com? Doncs abraçant-se al PSOE. La vicepresidenta segona s'ha desfet en elogis als seus companys de gabinet socialista, fins i tot a la seva arxienemiga en l'àmbit econòmic, Nadia Calviño. Però encara més abraçant-se a Pedro Sánchez, per a desesperació de Pablo Iglesias, a qui ha volgut agrair tot el que està fent.

Moció contra el PP

A l'altra banda de la bancada els dirigents de Vox estaven eufòrics perquè consideraven que el discurs de Tamames ha tirat per terra tots els arguments que des dels mitjans afins al PP s'han alimentat els darrers dies. "Fins i tot la Cope està canviant", comentaven. I és cert que Tamames no ha dit cap barbaritat, ha fet un discurs que poden fer seu la gran majoria de votants populars, i a més ha fet gala de la seva ironia i bon humor per arrencar unes quantes riallades enmig de la tensió general que s'ha viscut a l'hemicicle, sobretot durant el primer intercanvi entre Sánchez i Abascal.

Si Sánchez i Díaz estaven contents, i Abascal i els seus també, els que han quedat completament fora de focus són els populars, que avui insistien que la iniciativa només servia per enfortir l'esquerra. La moció de censura, doncs, es confirma com una operació bàsicament dirigida contra Alberto Núñez Feijóo. Es miri com es miri, la moció és un entrebanc a l'estratègia del PP de cara a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, que es basava en ignorar l'existència de l'extrema dreta. Aquest dimecres Cuca Gamarra ho tindrà francament difícil per justificar la seva abstenció davant d'un candidat que podria ser perfectament dels seus, com ha subratllat el mateix Pedro Sánchez.

L'objectiu del president espanyol és fixar en la ment dels electors que només hi ha dues possibles fórmules de govern, la seva aliança amb Yolanda Díaz (i la resta de partits sobiranistes i progressistes) i la que representa la parella formada per Feijóo i Abascal. I si per aconseguir-ho ha de donar oxigen a Yolanda Díaz, una candidata que pot atreure una part dels seus votants, a la Moncloa consideren que és una bona inversió.