La CUP admet que el debat del 25-M la divideix “fortament”

Barcelona“El debat al voltant de la possibilitat de concórrer a les eleccions europees divideix fortament l’organització”. En aquests termes s’expressa un dels dos documents interns de la CUP sobre l’assumpte als quals ha tingut accés l’ARA. L’un és a favor i l’altre en contra i els ha elaborat el secretariat nacional per canalitzar i nodrir d’arguments el debat intern al territori per decidir si la formació es presenta el 25-M. A l’espera de la decisió final, que prendrà el consell polític diumenge, el text del no -de 12 pàgines enfront de les quatre del sí- sosté que “no hi ha prou consens”.

Dels documents se’n desprèn que partidaris i detractors de presentar-se als comicis coincideixen en la importància del context, que veuen com una oportunitat per fer campanya contra les polítiques neoliberals de la troika. En els mecanismes per aconseguir-ho, però, discrepen. Els que volen ser al 25-M deixen clar que el “missatge nítid i contundent contra la UE” només serà transmès si la CUP no fuig d’escena i consideren necessari fer de dic de contenció de l’extrema dreta. Els detractors, en canvi, neguen la possibilitat de ser veu crítica en una UE vetada pel “corpus jurídic” dels Tractats i pel dèficit democràtic de les institucions europees. “No hi ha divisions de poders”, apunta el text.

La relació amb EH Bildu

L’argumentari del no insisteix a remarcar que la coalició amb la qual es presentaria la CUP -que inclou EH Bildu i el BNG- suposaria “anar a remolc de manera permanent pel fet de ser els més petits”, tot i que cap dels dos documents diu el lloc que ocuparia el candidat cupaire. Lamenta que el pacte seria “fruit de les presses” i després de la negativa d’ERC a l’esquerra abertzale. El text afirma, a més, que els contactes amb les altres formacions han estat limitats, i inexistents amb els gallecs. Així, recorda que el model d’Europa del BNG no és el seu.

Aquí difereixen els partidaris de concórrer a les eleccions. Destaquen que el manifest de la coalició defensa “un procés destituent per a la UE”. I subratllen que, després d’anys de fer campanya pels abertzales sense contrapartides, seria el primer acord de no subalternitat signat amb ells i asseguren que això converteix la CUP en la “referencialitat única” d’EH Bildu als Països Catalans per davant d’ERC o Solidaritat.

Internacionalització del procés

“Pot ser temerari mantenir-se al marge del debat sobre el procés”, afirma el text del sí, que veu essencial ser a Europa per “combatre els intents d’hegemonització ideològica” del projecte català de CiU, ERC o ICV. Les europees no seran “un assaig per a la consulta”, rebat el document contrari apel·lant a la baixa participació.

El document contrari a participar, que admet que qualsevol decisió deixarà bona part de la militància “no satisfeta”, ataca les incompatibilitats en termes organitzatius entre les eleccions i els reptes interns. Un és l’assemblea nacional de finals de juny, que ha d’enfortir el projecte “d’unitat popular”, i també hi ha l’esforç per les municipals del 2015 i per consolidar el projecte de la CUP arreu dels Països Catalans. Un objectiu que els partidaris dels comicis volen treballar en campanya, ja que a les europees hi ha circumscripció única i això donaria visibilitat al País Valencià i les Illes.

Amb tot, els que es volen presentar no s’estan de reconèixer que les mancances organitzatives han fet que part de la militància “estigui gairebé saturada”, però rebutgen perdre “oportunitats clau”. “La mandra (encara que fonamentada) no és un criteri políticament remarcable”, conclou el document, que anima a no quedar-se a casa el 25-M. Ara, debat. Diumenge, decisió.