Quin és el partit polític amb més militants de Catalunya?

BarcelonaEl Procés no ha implicat un augment significatiu de la militància ni en el bàndol independentista ni en el constitucionalista. Això és el que es desprèn de l’Observatori de la Democràcia Interna i la Transparència dels Partits Polítics Catalans (OPCAT), que acaba de presentar la UPF sota l’estol del departament d’Exteriors i que ha aconseguit publicar un dels secrets més ben guardats en política: la xifra exacta de militants dels partits. En aquest cas, de les onze formacions amb representants al Parlament, excepte el PP. De les forces independentistes, el PDECat és qui creix més en un any i passa de 12.036 afiliats el 2016 a 13.034 aquest any. Unes xifres que queden molt lluny, amb tot, dels 44.000 militants de CDC del 2012 -amb la refundació, els militants de Convergència es van haver de tornar a apuntar al nou partit-. ERC té ara 8.403 militants, uns 2.000 més que fa cinc anys, tot i que les millors xifres dels republicans dels últims deu anys són del 2008, amb 10.088, coincidint amb el segon tripartit. La CUP s’acosta als dos mil adherits (1.912) el 2016, i el 2013 ja en tenia 1.325. Pel que fa a simpatitzants, el PDECat no preveu aquesta figura, mentre que ERC manté la xifra de 20.000. Les dues forces sobiranistes noves tampoc aconsegueixen créixer gaire i el Moviment d’Esquerres (MES) passa de 550 a 633 militants, i Demòcrates, de 2.264 a 2.298 en un any.

Arnau Rovira, coordinador de l’OPCAT juntament amb Tània Verge, apunta que aquesta “afiliació lenta” en partits independentistes podria respondre a l’arrelament de les entitats sobiranistes: “No ho hem estudiat, però podria ser que un gruix important de l’independentisme hi militi, l’ANC i Òmnium han mogut gent com no ho ha fet cap partit”. Fonts de l’ANC reconeixen que quan es va fundar l’associació el 2011 hi va arribar molta gent “desencantada” amb els partits, però que aquest desencant “no es va traduir en una caiguda de l’afiliació de les forces polítiques”. De fet, l’entitat compta amb 43.000 socis i alguns també militen al PDECat, ERC, la CUP i els comuns, igual que passa a Òmnium, que té 68.000 afiliats. L’ANC atribueix el fenomen al fet que els ciutadans perceben aquestes entitats com a més eficaces: “S’hi afilien perquè les consideren un instrument útil i transversal per assolir un fi proper”. Els partits constitucionalistes tampoc fan forat. El PP, que és l’única formació que no dona la xifra de militants i simpatitzants separadament, ha augmentat en menys d’un miler de persones el nombre d’adherits des del 2012 i ara és de 33.709. El PSC no deixa de perdre afiliats des del 2008, i del 2015 al 2016 se’n van donar de baixa 1.700 militants, cosa que ha comportat que ara en tinguin 17.012. Tot i això, els socialistes són de llarg els que tenen més simpatitzants, amb gairebé 64.582, malgrat que la tendència també és a la baixa. La força de Ciutadans al Parlament o el seu pes en la política espanyola no es tradueix en múscul al carrer. La formació taronja ha passat dels 1.172 militants el 2012 a 3.589 el 2016, però en va perdre una trentena respecte a l’any anterior.

Dins l’espai dels comuns, EUiA ha aconseguit 500 afiliats en cinc anys i la xifra se situa en 3.329. ICV, en canvi, n’ha perdut des del 2010 més de 400 i supera per poc el seu soci de coalició amb 3.866 militants. Podem, tot i haver-se creat al 2014, només té dades del 2016 amb un global de 1.660 militants. A escala global la xifra de catalans que militen en partits baixa quatre dècimes respecte al 2008 i se situa en un 3,4%. Arnau Rovira, de l’OPCAT, assenyala que “en termes generals la militància baixa fruit de la fragmentació del panorama polític català”. El politòleg remarca que “Catalunya se situa en la mitjana europea, però està per sota de la mitjana espanyola (5,3%) perquè allà hi ha més tradició d’afiliar-se a partits o sindicats, tot i que això no implica activisme”.

Menys treballadors als partits

El descens de la militància ha comportat alhora retallades en la plantilla. Els partits catalans tenen de mitjana 40 treballadors, però la majoria han reduït plantilla. El PDECat ha fet un ERO i ha passat de 84 a 53 treballadors; ERC, de 95 a 73; el PSC, de 107 a 91, i Cs, de 31 a 15. Només la CUP ha augmentat l’estructura i de les dues úniques persones que tenia alliberades el 2012 ha passat ara a tenir-ne 36. Partits nous com MES i Demòcrates no tenen ningú contractat. La formació d’Antoni Castellà, juntament amb Podem, és l’única que no cobra quota i que demana la voluntat, en contrast amb ERC, que té la més alta (136 euros).

La quarantena de treballadors de mitjana dels partits catalans situen el nostre país en igualtat amb Europa (37), però a gran distància d’Espanya, que lidera el rànquing amb 106, però comptant-hi només PSOE i PP. “Amb Cs i Podem, la xifra baixaria”, matisa Rovira.