El sobiranisme supera la primera prova cap al referèndum
BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va començar ahir a jutjar el 9-N, i a dirimir si l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau van desobeir el Tribunal Constitucional en l’organització del procés participatiu. La via judicial va, però, dues passes per darrere de la política. La defensa, al carrer i a les institucions, de la votació del 2014, va suposar un pas endavant cap al referèndum del setembre. El sobiranisme va superar la prova del 6-F.
Els independentistes volien utilitzar la jornada d’ahir, en què Mas, Ortega i Rigau s’asseien al banc dels acusats, com un símbol de la incomprensió de l’Estat i del suport ciutadà a la reivindicació del referèndum. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va evidenciar-ho en un discurs en què, just abans de la declaració dels encausats, els donava suport i avisava el govern espanyol que el 9-N és un dels símptomes de la desconnexió amb la ciutadania catalana. Un poble que, "amb totes les seves diferències, matisos, i diversitats", es mobilitza per "vetllar per la seva dignitat".
"President, vostè ve aquí com a acusat i a contestar preguntes", crònica d'Antoni Bassas
Aquestes paraules tenien la seva plasmació al carrer. Puigdemont, acompanyat dels tres encausats, de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i de representants polítics de totes les forces que defensen el referèndum (de la CUP als 'comuns') va liderar la comitiva des de la plaça Sant Jaume fins al Palau de Justícia, amb una parada simbòlica al Fossar de les Moreres per cantar 'Els segadors'.
El simbolisme va continuar en arribar al TSJC, quan la comitiva va passar per sota l’Arc de Triomf amb l’escalf d’unes 40.000 persones -segons el recompte de la Guàrdia Urbana- que van respondre a la crida de les entitats sobiranistes per acompanyar Mas, Ortega, i Rigau. El crit més repetit pels ciutadans era alhora de suport al 9-N i de demanda del referèndum. "Ni un pas enrere", se sentia, seguit d’una altra proclama: "No esteu sols". Un missatge de suport no només als encausats, sinó també al Govern i les entitats, que plantegen més crides a la ciutadania d’ara al setembre per refermar la votació. "Comença l’últim tram de la mobilització ciutadana", va proclamar el president de l’ANC, Jordi Sánchez.
Dins la sala, Mas, Ortega i Rigau van respondre únicament a les preguntes de la defensa i van bifurcar el seu discurs. D’una banda, l’argumentació política, en què Mas assumia "tota la responsabilitat" per la votació i treia pit per l’organització de la consulta. De l’altra, la protecció jurídica per evitar la inhabilitació: a partir de la notificació de suspensió del TC, van insistir, tot es va derivar cap als voluntaris. El president va protegir-se a ell explicant com el Govern es va desentendre del procés participatiu, però també va protegir les conselleres, insistint, tal com havia fet la mateixa nit del 9-N, en el seu lideratge en la consulta.
Tot i les reticències del president del tribunal, Mas va poder fer un discurs amb missatge polític, en què va defensar el "mandat democràtic" que complia el seu Govern amb el 9-N i no va estalviar-se retrets. Els va dedicar als partits catalans "que van baixar del carro de la consulta" -tant Iniciativa com ERC van renegar del procés participatiu-. També en va fer a l’executiu espanyol, quan va recordar els seu missatges inicials que treien importància al 9-N. I, finalment, va retreure al fiscal i al TC que no actuessin per frenar el 9-N: "Si tan delicte era el que estàvem fent, ¿per què no van fer res per fer complir la seva prohibició?".
El govern espanyol ja ha promès que amb el referèndum no farà el mateix. L’executiu va adonar-se que havia comès un error d’apreciació de cara a la seva parròquia els dies posteriors. "Hi haurà conseqüències", anava repetint l’aleshores líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, a la militància inquieta.
Rafael Català: "Un numeret"
Les conseqüències es van visualitzar ahir, i el govern espanyol va exhibir les seves dues cares. Per una banda, la duresa i el menysteniment a l’independentisme a través del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va titllar de "numeret" la mobilització davant del TSJC, acompanyant-ho de l’habitual missatge per justificar la judicialització: que el respecte a la llei està per sobre de tot. A Soraya Sáenz de Santamaría, que també va insistir en aquesta última idea, li va tocar mostrar l’altra cara: la de defensar un diàleg que el govern de Mariano Rajoy fa servir com a operació retòrica però que de moment no s’ha traduït en efectes pràctics. Una prova d’això és que la reunió prevista entre Puigdemont i Rajoy encara no té data i que l’executiu ja ha deixat clar que frenarà el referèndum del setembre amb mesures coercitives.
El judici del 9-N durarà tota la setmana -a partir d’avui començaran a desfilar els testimonis- i quedarà vist per a sentència divendres. Passi el que passi s’incorporarà a l’argumentari d’un procés que camina cap a l’instant decisiu. Les cartes ja són damunt la taula: fer seure al banc dels acusats l’expresident de la Generalitat i les exconselleres és, per al govern espanyol, un primer pas. A l’estiu, amb les lleis de desconnexió i la convocatòria del referèndum, les mesures poden passar per suspendre l’autonomia o competències com les d’ensenyament.
Davant d’això, l’independentisme també ha mostrat les seves armes: el Govern està determinat a fer un referèndum amb totes les conseqüències, emparat en la legalitat catalana i amb el suport de la mobilització dels ciutadans. Ahir els sobiranistes van demostrar, un cop més, que responen a la crida d’entitats i partits per sortir al carrer. La jornada es pot repetir amb Carme Forcadell, Francesc Homs i cada moviment contra el procés: el camí cap al referèndum està ple de 6-Fs.
