DRET A DECIDIR

La querella uneix el sobiranisme

L’independentisme fa pinya amb autoinculpacions pel 9-N en solidaritat amb Mas, Ortega i Rigau

Roger Tugas / Marc Colomer
24/12/2014
4 min

BarcelonaEn un context d’alta tensió entre les faccions del sobiranisme, l’admissió a tràmit de la querella instigada pel govern de Mariano Rajoy contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau pel 9-N actuava ahir com un autèntic bàlsam i el tornava a cohesionar. La imatge més gràfica d’aquest replegament era ahir la del cap de l’oposició i líder d’ERC, Oriol Junqueras, signant l’autoinculpació en defensa dels querellats malgrat la intensa pugna amb Mas per la convocatòria d’eleccions referendàries. Un nou gest dels republicans encaminat a desbloquejar la negociació, que el conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va pronosticar ahir que no donarà fruits fins passades les festes de Nadal.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les mostres de solidaritat amb els querellats i contra l’ofensiva de l’Estat per criminalitzar el 9-N es va visualitzar ahir al migdia a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Més de mig miler de catalans van respondre a la crida de l’ANC i van haver de fer cua davant de la seu del TSJC per autoinculpar-se com a coimpulsors del procés participatiu. Van envoltar mitja illa i anaven entrant per tandes cap als dos funcionaris que registraven les autoinculpacions, amb les cues consegüents que es van generar. “Atacant el nostre president també ataquen les institucions i a nosaltres”, va denunciar el vicepresident de l’ANC, Jaume Marfany, que defensava: “La gent ha d’estar tranquil·la: tot el procés és democràtic i pacífic”.

Més simbòlica que efectiva

Efectivament, les autoinculpacions tenen més valor simbòlic que no recorregut jurídic, a criteri dels experts consultats dies enrere per l’ARA. El catedràtic de dret de la UB Joan Queralt, per exemple, va explicar a l’ARA que només tindrien conseqüències les autoinculpacions “de càrrecs governamentals que hagin participat en l’organització del procés participatiu”, mentre que les dels ciutadans que no han executat el 9-N “són simbòliques”. Fins i tot les autoinculpacions dels diputats i dels líders dels grups parlamentaris que van aprovar i desplegar la llei de consultes no comportarien efectes reals, ja que aquestes iniciatives no van desoir cap prohibició del Tribunal Constitucional. Sí que es podria ampliar la querella, per contra, si hi hagués autoinculpacions del “conseller d’Interior o de qualsevol responsable que acrediti la participació a través del seu departament” en l’organització i execució del 9-N, segons l’advocat Sergi Blázquez.

L’ANC manté una pàgina web oberta per descarregar els formularis d’autoinculpació. Segons el responsable de la campanya de desobediència de l’entitat, Andreu Porta, l’acció ha de servir per reivindicar el 9-N com una jornada democràtica i cívica i, si comportés conseqüències -cosa improbable-, evidenciaria que l’Estat presenta la falta de garanties democràtiques pròpia d’un règim “passat que demostra que de passat no en té gaire”.

El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va carregar ahir contra la “miopia política” del govern espanyol, que ha provocat, segons diu, “l’estupefacció” de la comunitat internacional. “En cap país democràtic interposen una querella a qui posa urnes”, va etzibar Homs, que després de la reunió del consell executiu va explicar que els serveis jurídics de la Generalitat coordinaran la defensa.

Les diferències evidents entre el líder d’ERC i el president de la Generalitat van quedar ahir aparcades, i republicans i convergents es van trobar compartint cua a la seu del TSJC a Barcelona. Junqueras va autoinculpar-se acompanyat per nombrosos diputats i dirigents d’ERC, que van subratllar el seu suport a Mas i a tots els que van participar en la jornada del 9-N. Però el líder d’ERC no es va escapar d’haver de respondre a desenes de ciutadans que s’hi van atansar per reclamar-li l’acord amb Mas que permeti convocar eleccions.

Més pressió per a Mas

Un acord que pel líder parlamentari de CiU, Jordi Turull, i el coordinador general de CDC, Josep Rull, passa perquè els republicans s’integrin a la llista unitària que vol promoure Mas i que Junqueras i la CUP rebutgen en considerar que no és un instrument vàlid per sumar indecisos a la causa. Sigui com sigui, ahir la CUP posava més pressió a Mas en exigir-li ja la convocatòria electoral: “Convoqui eleccions abans que enfonsi el procés, el país i la seva gent”. El president segueix esgotant el seu marge de maniobra.

Nou representant permanent a la UE

Amb l’objectiu de “reforçar la presència a l’exterior” del Govern en ple procés de transició, l’executiu va aprovar ahir la reestructuració de la delegació a Brussel·les amb la creació del representant permanent davant la UE. L’executiu busca “una posició política d’alt rang i directa davant les institucions comunitàries” en un moment en què és “vital per als interessos de la ciutadania que la veu de Catalunya s’escolti i sigui tinguda en compte”. Tindrà un rang equiparable al de director general i dirigirà la Delegació a Brussel·les. El Govern també va aprovar crear dues noves ambaixades, a Roma i Viena.

El Govern garanteix la paga als funcionaris també amb pròrroga

Després d’advertir que, sense nous pressupostos per al 2015, el Govern no podria garantir la recuperació de la catorzena paga als funcionaris l’any que ve, ahir el portaveu de l’executiu va admetre que també amb pròrroga pressupostària -com vol forçar ERC- està garantida. Això sí, amb “un punt més d’incertesa” jurídica. El Govern resoldrà la setmana vivent el marc jurídic concret al qual s’acull per garantir la paga extra dels funcionaris i el restabliment de la situació del personal interí afectat per les retallades. Ho va anunciar ahir el conseller Homs, després de la reunió de l’executiu en què també es va aprovar la pròrroga dels pressupostos del 2014 a l’espera que es materialitzi el debat i la votació definitiva dels comptes al Parlament, entre mitjan gener i la primera setmana de febrer. Malgrat que el Govern voldria començar l’any nou amb comptes nous, el cert és que, si finalment no troba aliats parlamentaris per tirar-los endavant, mantenen la voluntat de “garantir al 100% el restabliment de la paga extra” en qualsevol dels escenaris, ja sigui amb pròrroga o amb pressupostos nous.

stats