EL JUDICI DE L’1-O

El sobiranisme mesura l’abast del front contra la repressió

La necessitat d’una resposta unitària a la sentència planarà sobre el debat de política general

Una imatge dels acusats al judici del Procés a la sala del Tribunal Suprem.
Marc Toro
25/09/2019
4 min

BarcelonaEl judici a Quim Torra per no haver despenjat el llaç groc del balcó de la Generalitat, l’operació de la Guàrdia Civil contra els CDR de dilluns i, sobretot, la imminència de la sentència del judici al Procés. El debat de política general que arrenca avui i s’allargarà fins demà a la tarda servirà per mesurar la unitat del sobiranisme contra la repressió de l’Estat, un objectiu compartit per JxCat, ERC, els comuns i la CUP. Ja sigui a través dels discursos o de les propostes de resolució que el ple votarà demà, la voluntat d’aquests grups és aconseguir una àmplia fotografia del front contra la persecució jurídica i policial de l’independentisme i la retallada de drets i llibertats. Una fotografia ja assajada per la Diada al gran acte d’Òmnium però que, un cop més, i a l’espera de la intervenció del president, Quim Torra, no anirà acompanyada de la concreció d’una resposta unitària a la sentència, motiu de debat i discrepància entre partits.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“És el moment de reprendre la unitat d’acció”, afirmen fonts de JxCat, que deixen clar que el debat ha de servir per “continuar avançant” i sortir més “forts” de cara a la sentència. El principal partit al Govern, però, no preveu presentar una proposta de resolució concreta en relació al desenllaç del judici, cosa que sí que farà ERC. “Hem de comptar-nos per saber qui som en la lluita contra la repressió i fins on estem disposats a arribar”, expliquen des del grup republicà, on treballen en la redacció d’un document que aglutini “el màxim suport possible”. En aquest sentit, les mateixes fonts asseguren que se sondejarà la resta de grups sobiranistes per trobar un redactat de consens.

ERC, que últimament ha llançat propostes com la del govern de concentració o la de la convocatòria d’eleccions com a resposta a la sentència, no preveu plasmar cap d’aquestes idees -que en cap dels dos casos han estat avalades pel conjunt del sobiranisme- a la iniciativa que acabi presentant. “Sovint ens fa més forts que siguem molts que no pas l’acció concreta”, argumenten des del grup que presideix Sergi Sabrià. Els comuns tampoc preveuen que del debat en surti una proposta unitària, tot i que van reclamar a Torra que en plantegés una abans del debat de política general. Fonts de Catalunya en Comú expliquen que pretenen defensar en una proposta de resolució la necessitat d’“explorar vies” per aconseguir que els presos siguin alliberats. El seu plantejament per aconseguir-ho és treballar per una reforma del Codi Penal que revisi els delictes de rebel·lió i sedició i s’apliqui retroactivament en benefici dels processats.

La idea de la CUP, ja reivindicada els últims dies, sí que formarà part d’una iniciativa que el grup pretén sotmetre a votació: el reclam de l’amnistia dels presos i la seva vinculació directa al reconeixement del dret a l’autodeterminació. “Volem que el tema es porti a debat, i la forma de fer-ho és una proposta de resolució”, diu la diputada Natàlia Sànchez. El resultat d’aquesta votació podria aclarir l’estat del debat sobre l’amnistia a la resta de grups sobiranistes, un cop JxCat i ERC -i gran part dels presos- rebutgen els indults.

En paral·lel, Sànchez explica que els cupaires buscaran una “demostració clara” del Govern sobre quina política practicarà per “garantir l’exercici del dret a protesta”. Els anticapitalistes posaran en relleu les últimes actuacions dels Mossos i demanaran saber quin serà el paper d’Interior quan s’articuli la resposta al carrer.

Els diferents grups deixen clar que les resolucions en relació al context repressiu estan pendents de concretar, amb la possibilitat que algunes s’acabin fusionant. JxCat i ERC, de fet, preveuen presentar tres iniciatives conjuntes en defensa del diàleg, la legitimitat de l’independentisme i el suport a la llibertat d’expressió i, concretament, al president Torra en relació al seu judici per desobediència, previst inicialment per avui però ajornat al 18 de novembre.

Crítiques al Govern

En un debat que de ben segur també estarà marcat per la precampanya de les eleccions generals, els tres partits constitucionalistes al Parlament -però també els comuns i la CUP- pretenen carregar contra l’acció de govern. El PP podria demanar que Torra se sotmetés a una qüestió de confiança, després d’intentar arrossegar sense èxit Cs i el PSC cap a la presentació d’una moció de censura -els dos partits van tancar la porta a aquesta possibilitat perquè la iniciativa no tindria possibilitats de prosperar-. Des de la formació taronja, la diputada Marina Bravo explica que plantejaran el debat en la mateixa línia que el seu grup va impulsar al juliol al Parlament sobre la “Catalunya real”, cridant a “recuperar les institucions” de mans dels independentistes i a “girar full” del Procés. Un objectiu que comparteix el PSC, que, davant del Govern “dividit” i en “fallida”, així com de la inexistència de pressupostos -que els socialistes no negociaran si Torra no es compromet a abandonar la via rupturista-, demanarà unes noves eleccions.

La necessitat de blindar els serveis socials, la lluita contra l’emergència climàtica o les polítiques feministes reivindicades tant pels comuns com per la CUP també desembocaran en una crida dels primers a aprovar els pressupostos. I és aquí, a través de les propostes de resolució, on també es podrien mesurar les possibilitats d’entesa amb el Govern perquè els comptes acabin prosperant.

stats