El sobiranisme fa de l'ofrena a Companys un clam contra el Tribunal de Comptes
Aragonès compara els "atacs" de l'Estat a l'independentisme amb l'afusellament del president republicà
BarcelonaEl Tribunal del Comptes s'ha convertit aquest matí en el protagonista indirecte de la tradicional ofrena floral al cementiri de Montjuïc per homenatjar Lluís Companys, afusellat pel franquisme el 15 d'octubre del 1940. El Govern, el Parlament i diversos partits han desfilat pel Fossar de la Pedrera i ho han fet tots –o gairebé tots– amb un denominador comú: la crítica a la causa contra l'acció exterior de la Generalitat i un recordatori que, 81 anys després, la repressió no s'atura. La lectura de totes les parts ha sigut que, malgrat que ara no hi ha afusellaments, se segueix perseguint les institucions catalanes. Fins i tot hi ha qui ha dit que ara no es mata a ningú però es busca la "mort civil" d'alguns dirigents polítics.
El Govern ha sigut un dels més matiners a l'hora d'acudir al Fossar. Al capdavant, el president Pere Aragonès, el vicepresident Jordi Puigneró i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. Aragonès ha sigut el primer a obrir una jornada marcada pels paral·lelismes. Segons el president, l'afusellament de Companys va ser un "atac" a les institucions catalanes com també ho és, a parer seu, la causa oberta pel Tribunal de Comptes. "Han intentat acabar amb les institucions de manera física, com demostra l'afusellament de Companys, però també amb la repressió", ha exposat. No hi ha hagut resposta, però, de com reaccionarà el Govern un cop ha quedat clar que aquest tribunal no accepta l'aval de l'Institut Català de Finances (ICF) per fer front a les fiances dels encausats. El president s'ha limitat a prometre "fermesa" i "solidaritat col·lectiva".
Aquest divendres no només no hi ha hagut diferències en el missatge d'ERC i JxCat, sinó que a vegades han sigut pràcticament calcats. Per al president d'ERC, Oriol Junqueras, la causa del Tribunal de Comptes –de la que ell és un dels investigats– és un "nou exemple que la repressió mai no s'atura". "La repressió continua ben viva", ha dit la presidenta del Parlament, Laura Borràs (JxCat). El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha sigut qui ha acusat l'Estat de buscar "la mort civil" dels dirigents independentistes investigats a través de l'embargament del seu patrimoni. Tot i això, ha tingut una visió optimista: ha considerat que, si en el cas de Companys Europa va col·laborar en el seu afusellament –el va detenir la Gestapo–, ara l'independentisme comptarà amb la "complicitat europea" a l'hora de tombar les causes judicials que sí que fructifiquen a l'Estat.
Advertències al Govern
Però no tot han sigut missatges exclusius contra el Tribunal de Comptes, ja que també s'han sentit advertències al Govern. Demòcrates, per exemple, ha criticat l'òrgan fiscalitzador amb seu a Madrid, però, a continuació, ha carregat contra la taula de diàleg. "No hi ha via de diàleg amb l'Estat fins que no cessin les hostilitats", ha dit el seu dirigent, Antoni Castellà. També la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha demanat no dedicar "ni un gram" de força a intentar "reformar l'estat espanyol". "La lluita és l'únic camí", ha proclamat el diputat de la CUP Carles Riera. A més, hi han hagut retrets contra l'Estat per no haver demanat mai disculpes per l'afusellament de Companys. En concret del vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i del diputat del PDECat al Congrés, Genís Boadella.
Els comuns prometen una "reforma a fons" de l'òrgan
L'ofrena floral a Companys no és exclusiva de l'independentisme. El líder d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, també hi ha assistit i ho ha fet, a més, amb un missatge contra el Tribunal de Comptes, en la mateixa línia de tot el que s'ha sentit durant el matí. En el seu cas, aprofitant el seu paper a Madrid, ha assumit el compromís d'impulsar una "reforma a fons" d'aquest tribunal, que ha considerat polititzat. L'únic partit que s'ha desmarcat d'aquestes crítiques reiterades ha sigut el PSC. El líder socialista al Parlament, Salvador Illa, ha admès que l'aval que va tombar dijous el Tribunal de Comptes era "ajustat a dret", però ha demanat respectar la decisió d'aquest òrgan.