El sobiranisme irromp amb força al congrés d'Unió
El debat sobre l'estat propi també presidirà el congrés d'Unió, que se celebrarà avui i demà a Sitges. Els militants també triaran entre Josep A. Duran i Lleida i Josep M. Vila d'Abadal per dirigir el partit.
BARCELONAUnió Democràtica de Catalunya enceta el seu 25è congrés amb un debat encès: quin ha de ser el full de ruta que quedarà reflectit a la seva ponència política. La militància, al llarg de les últimes setmanes, ha anat registrant esmenes que reclamen endurir el to nacional del text -que aposta per la "sobirania confederal"- i que insten la direcció a abraçar l'estat propi. "I, d'una manera o d'una altra, s'acabaran integrant a la ponència definitiva", asseguren fonts de la direcció. Bona part d'aquestes esmenes provenen de la candidatura alternativa encapçalada per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, que es batrà amb Josep Antoni Duran i Lleida per presidir el comitè de govern d'Unió.
La presència d'aquesta llista alternativa, nítidament independentista, exemplifica el tarannà del congrés. Unió viu segurament un dels seus millors moments -Duran ha conduït CiU a la seva primera victòria en unes eleccions espanyoles, Joana Ortega vicepresideix la Generalitat, Sònia Recasens ocupa una tinença d'alcaldia a Barcelona i Jaume Torramadé lidera la Diputació de Girona-, però part de la militància vol fer evident un cert malestar per la "tebior" de la direcció -especialment de Duran- amb l'eix nacional.
Relació amb Convergència
Aquest debat nacional en el si d'Unió no es pot desvincular del gir que va fer Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en el seu últim congrés, celebrat fa unes setmanes i que va incloure l'estat propi com a objectiu final per a Catalunya. La direcció democristiana va treure ferro a aquest gir -"La nostra aposta confederal és perfectament compatible amb els postulats convergents", asseguraven-, però la veu de la militància i la insistència independentista de la candidatura alternativa estan fent variar l'estratègia a Duran i els seus.
En tot cas, és segur que qualsevol evolució nacional de la ponència democristiana anirà vinculada -com en el cas de CDC- a l'obtenció de "grans majories socials". És a dir: que Unió reiterarà "la necessitat que cal bastir el dret inalienable dels catalans a l'autodeterminació damunt d'un consens cívic i social ampli", segons indica la ponència.
La major part de les 455 esmenes que la militància ha presentat han estat transaccionades per l'equip redactor -Marta Llorens, Antoni Castellà, Ramon Espadaler, Manuel Silva i Sònia Recasens-, de manera que les que queden vives, unes 70, es debatran avui a l'Hotel Meliá de Sitges, que és on els democristians estaran reunits. Hi intervindran Duran, que no ha concedit entrevistes a cap mitjà per parlar del congrés, i Vila d'Abadal. Les esmenes de tots dos han quedat vives i, per tant, les hauran de debatre davant els 1.116 compromissaris democristians.
Serà el primer cop que es vegin les cares davant la militància i demà també ho faran per defensar les seves candidatures. El favorit és Duran, que ha aconseguit el suport de tots els dirigents del partit, mentre que Vila d'Abadal aspira a destronar-lo confiant en el vot secret de la militància. Un vot secret que el mateix alcalde de Vic va demanar preservar a Núria de Gispert, presidenta del conclave.
Vot de càstig
A l'esfera del congrés s'hi respira un xup-xup intens. Feia 8 anys que no hi havia cap candidatura alternativa a Duran, i es nota en l'ambient. La direcció admet que Vila d'Abadal pot superar el 20% dels suports, un percentatge gens menyspreable en un partit en què l'actual líder de la formació controla tots els ressorts des de fa tres dècades.
L'empenta independentista de part de la militància, doncs, obliga Duran a reinventar-se. Pel que fa a discurs -certa intensificació del to nacional- i també a legitimació davant la militància. I més tenint en compte que pot ser el seu últim congrés com a candidat a la reelecció per dirigir Unió.