El sobiranisme fixa la desobediència civil com a punt de trobada

Prada de ConflentLa Universitat Catalana d’Estiu serveix cada any d’indicador dels ànims d’una part de les files independentistes i de la direcció que emprendrà el pròxim curs polític, ja que hi desfilen bona part dels líders del moviment. A diferència de fa dos anys, quan faltaven poques setmanes per l’1-O -que el Govern situava com a vinculant-, aquest agost, arran de l’experiència d’aquella tardor que va acabar amb l’empresonament i l’exili de la cúpula del Procés, entitats i partits han fet una crida a guanyar força davant de l’Estat per intentar fer-lo seure a la taula de negociació. Com? Un dels punts en comú en els discursos ha estat apel·lar a la desobediència civil com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. De fet, segons va dir aquesta setmana la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, és el “mínim comú denominador” de l’independentisme. Ara bé, com es concreta? Quina llei està previst que desobeeixin els independentistes? ¿Es tracta de mobilitzacions i vagues? Són preguntes encara per respondre.

I és que més enllà de la coincidència retòrica, l’independentisme manté la divisió estratègica. En la línia del que ha passat en els últims dies, que s’han evidenciat les diferències entre JxCat i ERC, ahir en l’última jornada de l’UCE el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, va apostar per reobrir el pols amb l’Estat, però va posar més èmfasi en no abandonar el diàleg amb Madrid. En canvi, també des d’una conferència a Prada dimarts, el president, Quim Torra, va posar l’accent en la confrontació. “No ens enganyem a nosaltres mateixos, descartat un govern espanyol que defensi l’autodeterminació, només ens queda la confrontació democràtica i pacífica”, va reblar marcant distàncies amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras, que un dia abans havia dit que “la solució només pot passar pel diàleg”. Els principals partits i entitats no es posen d’acord, doncs, sobre la conveniència d’acompanyar una eventual desobediència de la gent des de les institucions. Bargalló va opinar ahir que la unilateralitat des del Govern o al Parlament és molt limitada, mentre que Torra, per contra, va advertir en el seu discurs que els representants han d’estar preparats per “arriscar” i “assumir totes les conseqüències”.

L’ANC sí que s’ha pronunciat a favor de la desobediència institucional. La presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, ha recordat també en aquesta edició de l’UCE que el paper del Parlament i del Govern a l’1-O va ser clau per “oficialitzar i legitimar” el referèndum. L’Assemblea, però, a diferència de la resta, no defensa la desobediència civil com a mètode per forçar l’Estat a dialogar, sinó directament per tenir prou força per fer efectiva la declaració d’independència, ja que considera que Madrid mai s’asseurà a la taula. “No som ingenus, sabem que la unilateralitat és una via difícil i complexa. Sabem que no és publicar la DUI al DOGC, sinó que des de la lluita no-violenta hem d’anar afeblint els pilars del poder de l’Estat”, va afirmar Paluzie.

Des de finals de l’any passat, tal com explica a l’ARA el secretari nacional de l’entitat, Lluís Junyent, l’ANC organitza conferències i cursos arreu del territori per explicar en què consisteix la desobediència civil. “No és el mateix que el pacifisme, sinó que es tracta d’actes més contundents, però mai violents”, explica Junyent, que posa d’exemple la tancada a la Sagrada Família que va organitzar l’Assemblea o l’ocupació de la seu de la Comissió Europea a Barcelona. Paral·lelament, també ha engegat una campanya de consum estratègic “en contra de l’economia oligopolística de l’Estat” i a favor d’un “teixit més autònom”. Una manera, consideren, d’intentar reduir la influència de les grans empreses que l’octubre del 2017 van traslladar la seva seu social fora de Catalunya arran del referèndum. L’entitat també habilitarà un espai a l’Onze de Setembre per informar sobre aquesta campanya perquè, segons Junyent, la lluita no-violenta requereix més preparació i d’una prèvia reflexió estratègica.

Per la seva banda, a través d’una carta dirigida a l’UCE, el líder d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha animat aquesta setmana a “desobeir les lleis injustes quan calgui”. Òmnium va dedicar unes jornades el mes passat a la formació en desobediència civil. El vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, va reivindicar la lluita “no-violenta i col·lectiva” com una “obligació moral” en l’actual context de “regressió de drets”. “Fem de la pràctica de la no-violènica la nostra principal arma”, va dir Mauri, malgrat que l’entitat manté que avalarà la via que generi més consens.

Crida a la participació a la Diada

Malgrat les diferències, JxCat i ERC, conscients de la imminència de la Diada, el segon aniversari de l’1-O i la sentència del Tribunal Suprem, van fer ahir una altra crida a acudir a la manifestació de l’Onze de Setembre davant el descens dels inscrits. “Ha de ser una gran manifestació”, va dir Eduard Pujol (JxCat) a RAC1. Aquest serà el primer termòmetre pel sobiranisme abans d’enfilar una tardor marcada per la resposta a la resolució judicial.