Política07/11/2017

El sobiranisme encara el 21-D per separat

Els partits treballen per consensuar una estratègia postelectoral sense renunciar a la independència

Aleix Moldes / Gerard Pruna
i Aleix Moldes / Gerard Pruna

BarcelonaAquesta mitjanit es tancarà el termini per registrar les coalicions al 21-D i, si no hi ha un gir argumental d’última hora, el sobiranisme renunciarà a la candidatura unitària. Fonts del PDECat, ERC i la CUP veien ahir al tancament d’aquesta edició poques opcions que les converses evolucionin en les pròximes hores, però acceptaven que l’estratègia a partir del 22 de desembre ha de ser compartida encara que es presentin per separat. Els contactes es van intensificar durant el cap de setmana i continuaran durant els pròxims dies per intentar definir el nou full de ruta, després que la via unilateral hagi topat contra el mur repressiu de l’Estat.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A l’espera que la CUP decideixi si es presentarà als comicis, l’independentisme s’aboca, doncs, a concórrer a les eleccions per separat i explorar aliances posteriors basant-se en uns punts en comú. L’amnistia per als presos polítics, el rebuig a l’aplicació de l’article 155 i la defensa de les institucions catalanes són alguns dels eixos que l’independentisme inclourà en els seus programes electorals. També, però, la defensa de la República Catalana, proclamada el 28 d’octubre passat i que no s’ha arribat a implementar. No renunciaran a la independència, però majoritàriament s’opta per insuflar una dosi de realisme als programes i s’assumeix que els tempos canvien i que el Procés no té solució a curt termini.

Cargando
No hay anuncios

Queda enrere, doncs, la proposta del PDECat de reclamar una llista unitària encapçalada per Carles Puigdemont. Una proposta plantejada divendres per Marta Pascal i esperonada l’endemà des de Brussel·les pel mateix president, que es va oferir fins i tot a ser candidat. Pressió cap a ERC abans de la reunió del seu consell nacional de dissabte. Els republicans, però, no van trigar ni cinc minuts a negar-se a reeditar JxSí. Repetien l’experiència de les últimes eleccions espanyoles, quan, malgrat les reiterades propostes de CDC, van defensar en tot moment presentar-se per separat al Congrés. Ara bé, els republicans no volen que se’ls presenti com a obstacle a una gran candidatura de país i, per això, dissabte van garantir que hi serien, sempre que també hi fos la CUP. Traspassaven així la pressió als anticapitalistes, que el mateix dia reunien el seu consell polític a Perpinyà. Només Poble Lliure i Constituents per la Ruptura -dues de les organitzacions que donen suport a la CUP- s’han mostrat partidàries d’aquesta gran llista de país. Sense descartar cap escenari, la direcció del partit s’ha limitat a recordat que la CUP té els seus propis ritmes de presa de decisions, que no adaptarà a les necessitats d’altres partits ni al calendari electoral. Els cupaires acabaran de decidir diumenge si es presenten a les eleccions i si comparteixen candidatura amb ERC i el PDECat o no. Una decisió que arribarà, doncs, fora de temps. Cinc dies després que s’hagi tancat el termini per registrar les coalicions al 21-D.

Ningú vol que se’l responsabilitzi de l’absència d’una llista unitària de l’independentisme, però tothom accepta que, des del primer moment, ha sigut una idea difícilment assolible. Algunes fonts del sobiranisme fins i tot remarquen que el fet que es presentin diverses candidatures contribuirà a rebaixar la tensió que s’està vivint les últimes setmanes a Catalunya, ja que evitarà la imatge de dos fronts (independentisme contra unionisme). De fet, s’explora fer partícip d’alguns dels acords programàtics Catalunya en Comú. Una manera de fer evident que el consens en aspectes com el rebuig al 155 i l’alliberament dels presos polítics supera l’àmbit estricte de l’independentisme.

Cargando
No hay anuncios

ERC no hi serà sense la CUP

Davant el tancament imminent del termini per registrar les coalicions, la CUP va oferir dissabte una alternativa: crear una marca blanca amb la qual incloure provisionalment el partit a la candidatura unitària. L’assemblea de diumenge hauria de ratificar aquest escenari. Una opció que no es planteja el PDECat, però tampoc ERC. Ahir el seu portaveu, Sergi Sabrià, va afirmar que no es conformarien amb menys d’un compromís ferm dels anticapitalistes.

Cargando
No hay anuncios

Per anar en solitari, els republicans tenen dues opcions. La primera, registrar-se com a partit abans del dia 17. La segona, i més probable tenint en compte els precedents, presentar-se en coalició amb els seus satèl·lits. Des que Oriol Junqueras -que ahir va passar la cinquena nit en presó provisional- va esdevenir president del partit, ERC ha fet servir el paraigua de Catalunya Sí, una plataforma on s’han inclòs independents i militants d’altres partits. Avui, MES, Demòcrates i fins i tot el partit instrumental creat per Albano Dante Fachin per al 21-D podrien incorporar-se a aquesta coalició. De fet, les portes d’Esquerra estan obertes de bat a bat a Fachin, segons va explicar ahir Sabrià, malgrat que el ja exsecretari general de Podem va renunciar a presentar-se amb els republicans sense una candidatura unitària del sobiranisme.

El posicionament públic d’Esquerra va acabar de diluir les poques esperances que hi havia al PDECat de forjar una llista àmplia del sobiranisme. Diverses fonts de la formació coincidien ahir a mostrar-se pessimistes d’acabar assolint una candidatura conjunta. “Tot està molt fred”, admetien membres de la direcció, que, tanmateix, asseguraven que seguirien treballant fins a l’últim minut per arribar a un acord. La gran majoria dels dirigents consultats, però, assumien que la formació -que des d’ahir està duent a terme el procés intern de tria de candidats- haurà de presentar-se en solitari i posar a prova la seva marca per primer cop. Ho farà, això sí, amb Carles Puigdemont com a candidat i en disputa amb una ERC liderada per Junqueras. L’independentisme, doncs, anirà separat a unes eleccions en les quals té, però, objectius comuns: alliberar els presos i recuperar les institucions de la intervenció de Mariano Rajoy.