L'independentisme desapareix de la campanya... fins a l'amnistia

BarcelonaLa clau de les campanyes electorals és marcar el relat, que es parli de tu, sigui bé o malament. Pedro Sánchez ho va aconseguir a les eleccions catalanes amb els seus cinc dies de reflexió i ha estat marcant l’arrencada de la campanya de les europees amb la política internacional, sigui pel reconeixement de Palestina o pel seu conflicte diplomàtic amb el president argentí, Javier Milei. Ara li toca al PP amb el cas de l'esposa del president espanyol. L’independentisme, en canvi, de moment no ha tret el cap en aquesta campanya i està passant desapercebut en els temes que han marcat l’agenda mediàtica i en el marc d’uns comicis que per definició són difícils per als partits d'àmbit no estatal: hi ha circumscripció única a tot l'Estat i treure representació és més difícil que a les espanyoles.

Ara bé, amb l’amnistia aquesta dinàmica pot canviar, o almenys donar-los una oportunitat: és un baló d’oxigen (també electoral) per al sobiranisme. No només perquè a partir d’aquest dijous, quan s’aprova definitivament al Congrés dels Diputats, reivindicarà la llei com una fita històrica –que semblava impossible perquè el PSOE s’hi va negar sempre fins després del 23-J– i podrà tancar la carpeta de la repressió –sempre que els jutges l’apliquin–, sinó perquè també la intentarà rendibilitzar a les urnes el 9 de juny. Aquest dimecres Esquerra ja ha desplegat la plana major a Madrid amb Oriol Junqueras al capdavant d'un míting electoral amb Bildu i el BNG, i divendres Carles Puigdemont farà un acte a Brussel·les amb el seu advocat Gonzalo Boye –la persona clau de l’amnistia–. Dissabte es repetirà la mateixa fotografia a la capital belga amb el candidat de Junts el 9-J, Toni Comín, i la cúpula del partit.

¿Això serà suficient per mobilitzar un electorat ara mateix mig desconnectat? La nit electoral es veurà si aquest cop és l’independentisme qui recull els fruits dels pactes amb el PSOE o si és a l'inrevés, com va passar a les eleccions catalanes.