El sobiranisme se centra ara en la transitorietat jurídica
Els partits debaten si aprovar-la abans o després de l’1-O
BarcelonaLa presentació pública de la llei del referèndum d’autodeterminació és només el primer capítol de la normativa legal que JxSí i la CUP pretenen fer servir per desconnectar Catalunya de la legalitat espanyola. En principi només havia de ser un apèndix de la llei de transitorietat jurídica, però la pressió dels anticapitalistes -i al final també del PDECat- va fer que se separessin les dues lleis. ERC no va tenir altra alternativa que cedir, garantint, però, que la llei del referèndum incorpora l’esment de passar per sobre de totes les lleis espanyoles que la contradiuen. Ahir la portaveu de JxSí, Marta Rovira, va explicar que “a finals de juliol” es farà la presentació pública de la llei de transitorietat, però, com la del referèndum, tampoc es tramitarà abans de les vacances d’estiu.
El principal escull en la negociació és el calendari per aprovar-la, un cop sembla evident que en cap cas entrarà en vigor abans de l’1 d’octubre. El PDECat és partidari de no validar-la en seu parlamentària fins que es conegui el resultat del referèndum. Fonts del partit defensen que s’aprovi en la mateixa sessió que la declaració d’independència en cas que guanyi el sí: dos dies després de la proclamació oficial dels resultats. Això és, precisament, el que deia l’article 4 de la llei del referèndum fins dilluns passat, un dia abans que fos presentada en públic. ERC i el PDECat van pactar, però, treure la referència de l’articulat perquè ni els republicans ni tampoc els anticapitalistes hi estan d’acord.
ERC i la CUP prefereixen que la llei de transitorietat jurídica s’aprovi al Parlament abans de l’1 d’octubre, encara que el text quedi congelat, pendent de saber si la independència és l’opció majoritària en el referèndum. Fonts dels dos partits remarquen que aquesta seria una garantia addicional per deixar clar que no es podria fer marxa enrere. Fonts del PDECat, en canvi, recorden que la llei del referèndum ja compromet el Parlament a declarar la independència, una referència explícita que consideren suficient.
L’articulat de la llei
Tot i que les negociacions s’han allargat durant mesos, el mes de desembre passat JxSí i la CUP van enviar un comunicat en què garantien que ja havien arribat a un principi d’acord. Aleshores, amb el referèndum encara dins la llei, van presentar l’esquema bàsic de l’articulat de l’anomenada llei de desconnexió. “Catalunya és constitueix en una república de dret, democràtica i social”, descriu el primer article, que també serà el que definirà els límits territorials i la nacionalitat (qui és ciutadà del nou estat).
La llei també abordarà un dels punts clau per garantir la seguretat jurídica: la successió d’ordenaments i d’administracions. En aquest epígraf s’ha de plasmar qui desenvoluparà les funcions que ara porten a terme les institucions espanyoles, però que després de la desconnexió haurien de ser assumides per les estructures catalanes. Els drets fonamentals i civils -tots els que incorpora la carta de drets de la UE- i la separació de poders en el nou estat, a més de les institucions bàsiques, també quedaran explicitades en la nova llei.
Fins a finals de juliol JxSí i la CUP mantindran en secret el contingut de la llei de transitorietat. Són conscients, però, que la ciutadania ha de conèixer el projecte abans de votar l’1 d’octubre. En cas que s’aprovi la independència, serà, jeràrquicament, la llei més important de Catalunya fins que es redacti una Constitució.