El sobiranisme censura el judici i es referma en el referèndum
Entitats i partits titllen l’Estat de “demofòbic” i demanen ajuda a Europa
BarcelonaA quarts de vuit del matí els periodistes s’acumulaven a la porta del carrer Sant Honorat, al costat de la plaça Sant Jaume, per entrar al Palau de la Generalitat. A la Sala Gòtica, el president, Carles Puigdemont, estava a punt per emetre un missatge institucional i expressar el seu suport a l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel judici del 9-N, en què afronten una pena d’inhabilitació per desobediència i prevaricació. “Avui molts ens sentim jutjats”, va asseverar Puigdemont per inaugurar una jornada que s’esperava històrica pel fet que un expresident s’asseuria al banc dels acusats per haver organitzat la votació tot i la prohibició del Tribunal Constitucional (TC), i que va servir perquè el sobiranisme refermi el seu compromís amb el referèndum previst per abans de l’octubre.
En menys de cinc minuts, Puigdemont va expressar el seu suport als encausats assegurant que es tracta d’un judici “polític”, i seguidament es va unir a la comitiva encapçalada per Mas, Ortega i Rigau que es dirigia al Palau del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Un núvol de periodistes i manifestants envoltaven els encausats i la plana major del Govern -el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva, entre d’altres-, que amb prou feines avançaven: a les 9.00 no havien arribat a Arc de Triomf i, de fet, Mas, que era el primer a declarar, va fer més de mitja hora tard. No va faltar, però, la parada de la comitiva al Fossar de les Moreres perquè els flaixos immortalitzessin el moment.
No hi va haver declaracions polítiques fins que Mas, Ortega i Rigau van haver entrat al TSJC, al passeig Lluís Companys. Precisament el nom de l’expresident afusellat és el que va utilitzar el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, per expressar la seva indignació pel judici del 9-N. “¿Quants presidents més pensa jutjar la justícia espanyola per haver escoltat el poble de Catalunya?”, va preguntar-se acompanyat del president de l’ANC, Jordi Sànchez, a més dels representants del món local Neus Lloveras (AMI) i Miquel Buch, de l’Associació Catalana de Municipis. El president d’Òmnium va fer un discurs abrandat contra un Estat que considera “demofòbic” i va fer una crida a les institucions europees perquè hi intervinguessin. No va ser l’únic que va citar la comunitat internacional, ja que Romeva va afirmar, fins i tot, que el judici posava “en risc” l’essència de la construcció europea.
Al seu torn, Lloveras i Buch van admetre “tristesa” davant d’un judici que consideren injust, però a la vegada van expressar la seva satisfacció per la mobilització d’un moviment sobiranista “transversal” que ahir va demostrar que segueix tensionat. De fet, Sànchez, des de l’ANC, va asseverar que s’havien “superat expectatives”.
Els partits sobiranistes també van defensar el 9-N. Per a Marta Pascal (PDECat) va ser l’expressió del poble, mentre que Marta Rovira (ERC) es va comprometre a tornar a “exercir la democràcia” enguany amb el referèndum. Mireia Boya (CUP) també va abanderar l’autodeterminació, i els comuns, en veu de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, des d’un acte de l’Ajuntament, van reclamar una solució “democràtica” i no judicial a l’Estat.
L’ombra de la nova votació
També des del Govern, Junqueras va fer un discurs breu davant els micròfons afirmant que la democràcia “no hauria de ser mai jutjada” i refermant el seu compromís amb el dret a decidir. Ara bé, no va respondre a les preguntes dels periodistes sobre si es veu en la situació de Mas d’aquí uns mesos, ja que ell és l’encarregat d’organitzar el referèndum que el Govern preveu celebrar com a molt tard al setembre.
El que pot accelerar els plans és, de fet, un judici com el del 9-N però amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a l’epicentre, acusada de desobediència al TC per haver permès el debat al ple sobre les conclusions del procés constituent. Forcadell, que pot ser el detonador d’un avançament del referèndum, va sentenciar ahir: “Posar les urnes mai pot ser delicte”.