El sobiranisme balear aspira a rebrotar des dels municipis
La fragmentació als ajuntaments pot debilitar el PP
Dos fets gairebé simultanis han generat una paradoxa interessant a les Illes en els últims dies. D’una banda, la fi de les emissions dels canals 3/24 i 33. De l’altra, l’anunci d’Esquerra Republicana de concórrer només als comicis municipals (però no a Palma). Les Balears són un cas anòmal: normalment, un territori insular amb llengua i cultura pròpies i un grau elevat d’espoli fiscal disposa d’una representació parlamentària sòlida de l’independentisme, com ha estudiat a nivell comparat el politòleg Jason Sorens. La paradoxa s’explica per un sobiranisme difús i ambigu que es disputen diverses forces polítiques, des de MÉS fins a Proposta per les Illes, passant pel PSIB.
A primer cop d’ull, les autonòmiques i municipals del 24 de maig a les Illes podrien semblar equiparables als comicis que celebraran les altres onze autonomies governades pel PP. Però tot apunta que aquest cop a les Illes hi pot haver una reconfiguració important dels espais polítics tant a l’esquerra com a la dreta. Mariano Rajoy ha confirmat el seu suport al president balear, José Ramón Bauzá, perquè opti a la reelecció. Bauzá ha evitat veure’s esquitxat per la corrupció, però durant la legislatura han avançat els processos judicials corresponents a l’època de govern de Jaume Matas.
Bauzá ha deixat un PP balear molt més pròxim a Madrid i centralista, apartant els sectors mallorquinistes, ara agrupats a Proposta per les Illes (PI). Les enquestes apunten a una victòria de Bauzá, però en minoria, cosa que l’obligaria a buscar aliats. Ciutadans somia a emular l’èxit obtingut a les eleccions andaluses. Queda per resoldre quin paper jugarà el PI, que aspira a quedar-se l’espai d’Unió Mallorquina (UM).
Les esquerres ja fan números
Les esquerres (PSIB, MÉS i Podem) fan càbales sobre una possible coalició. Ara per ara, però, sembla complicat que es reediti un pacte d’esquerres com el del tripartit que es va formar el 2007. El PSIB s’hauria d’aliar ara amb MÉS i Podem, una formació que sembla que té pocs incentius per entrar en un govern on podria patir desgast abans de les eleccions generals. Podem està en ple procés de confecció del programa, cosa que dificulta identificar els punts en comú amb els seus eventuals socis. A més, el PSIB i Podem haurien d’assumir les tesis sobiranistes de MÉS, i tard o d’hora entrarien en contradicció a Madrid.
Bona part del protagonisme d’aquesta legislatura se l’ha endut la marea verda que, d’ençà que es va aprovar el decret del trilingüisme a les escoles, ha revitalitzat els moviments socials illencs. L’Assemblea de Docents de les Illes Balears, per exemple, ha combinat la defensa de la llengua catalana amb la protesta contra les retallades. Aquesta mobilització ha propiciat una certa renovació a l’oposició. Després de catorze anys de lideratge de Francesc Antich, el PSIB presenta una llista renovada amb Francina Armengol al capdavant. El PSM ha quedat refós dins la coalició MÉS, que finalment no ha sumat Esquerra Republicana. La candidatura que lidera Biel Barceló pretén atreure tant els indignats com l’electorat sobiranista. A la dreta, els escindits del PP busquen des del PI ser hereus del discurs autonomista conservador d’UM, amb figures com l’exconseller del govern de Matas Jaume Font, l’alcalde de Manacor, Antoni Pastor, o Melià Ques, expresident d’UM.
A nivell municipal també s’hi juga una batalla important el 24 de maig. El PP governa en gairebé tots els pobles i ciutats grans de les Illes. Però molts dels municipis han viscut protestes contra Bauzá. És previsible una fragmentació dels consistoris illencs, que obligarà a formar coalicions. Una enquesta publicada al febrer pel diari Última Hora detectava un ascens de Podem i Ciutadans a Palma i una pèrdua d’hegemonia del PP en favor del PSIB i MÉS. Es confirmaria així una pèrdua de confiança en Bauzá allà on el sobiranisme és més fort. Segons el CIS, el 2012 Bauzá ja suspenia entre els illencs partidaris de més autonomia. El municipalisme, doncs, pot jugar un paper clau en la revitalització institucional del sobiranisme illenc, una nova oportunitat per dotar-lo de significat amb les lluites per la llengua i contra les retallades. Des dels ajuntaments, pot anar acumulant forces, a l’espera que el PP es debiliti fins perdre també el timó del govern autonòmic.