El sobiranisme afronta la Diada en alerta roja
La presència d'Aragonès a la manifestació és la principal novetat d'enguany
Barcelona"O independència o eleccions". Fa tot just un any que la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, desafiava polítics i institucions catalanes, als quals l'entitat responsabilitza del fet que Catalunya continuï sent una comunitat autònoma. Poques coses han canviat des de llavors en el discurs de l'Assemblea, però moltes han fet un gir en el context polític al qual s'arriba per la Diada. La més destacada és el retorn del president de la Generalitat a la manifestació independentista. L'any passat Pere Aragonès va considerar que no seria "coherent" ser-hi perquè el missatge d'aquella mobilització anava "contra els partits polítics i les institucions i no contra l'estat espanyol". Ara, en canvi, està convençut que va dirigida "a pressionar el govern espanyol en ocasió de la investidura". El cert és que el manifest amb què l'ANC va presentar la manifestació ara fa un parell de mesos no apunta a un canvi gaire rellevant respecte a què pensa l'entitat: "Els dos anys de negociació amb Espanya han fracassat i ara és moment de passar de les paraules buides a l'acció i a la confrontació".
No lliga gaire amb l'estratègia d'ERC, que continua abraçant el diàleg, i tampoc amb la de JxCat, que està en plenes negociacions amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. L'amnistia és ara la base del debat, tal com va subratllar l'expresident exiliat Carles Puigdemont –bàsicament perquè el PSOE i els seus socis estatals s'hi comencen a posar bé–, sense abandonar l'autodeterminació, una quimera si es tenen en compte les opinions vehementment en contra que expressen els principals partits estatals. Però, esclar, no fa gaire l'amnistia generava anticossos similars. Aprofitant aquestes negociacions, divendres Feliu defensava a la Cadena SER aprofitar l'amnistia per tornar a declarar la independència: "L'endemà ja està, ja comencem a funcionar per nosaltres". Ella mateixa reconeixia que, "d'entrada, Espanya podria no reconèixer la DUI".
La del 2022 va ser la Diada de la desunió, amb xiulets als dirigents d'ERC al Fossar de les Moreres, al monument de Rafael Casanova i a la manifestació de la tarda –n'hi van anar ben pocs– però també al president d'Òmnium, Xavier Antich, quan va reclamar que no es busquessin "culpables" sinó "solucions". Llavors ja era latent el conflicte entre els diferents partits, però també entre les estratègies de les entitats, fins al punt que Òmnium es va acabar desmarcant del manifest de l'Assemblea. JxCat acabaria sortint del Govern poques setmanes després i la CUP s'ha mostrat crítica pràcticament amb tota la resta d'actors durant aquests mesos.
Canvi d'actitud
A diferència de l'any passat, Aragonès i ERC es bolcaran enguany en la manifestació i Òmnium ha fet públic per boca del seu vicepresident, Quim Forn, que comparteix fil per randa el manifest de l'Assemblea. Què ha canviat si no ho ha fet l'objectiu polític de la direcció de l'ANC, que continua plantejant una llista cívica per derrotar els partits tradicionals en les futures eleccions catalanes? Tothom ha fet els seus càlculs els darrers mesos i molts han arribat a la conclusió que la imatge de trencament que es va donar l'any passat és molt nociva per al moviment.
I n'han tingut proves. Més enllà de la solitud amb què Esquerra ha de gestionar el dia a dia des del Govern, que, entre altres, l'ha obligat a pactar amb el PSC els pressupostos de la Generalitat, l'independentisme no ha superat l'examen de les urnes, un camp que dominava des de l'inici del Procés. 300.000 vots perduts en les municipals del mes de maig i més de 600.000 en les generals del juliol han obligat a fer una reflexió a tots els implicats, malgrat que l'aritmètica parlamentària hagi tornat a donar la clau de la governabilitat als partits sobiranistes.
La CUP ha desaparegut del Parlament espanyol i la seva influència sobre les polítiques de la Generalitat cada cop és més petita, tot i que fa dos anys signés un pacte d'estabilitat amb Esquerra. I Junts, que no s'ha esborrat de les negociacions per a la investidura espanyola, comença a haver d'assumir contradiccions després d'haver rebutjat de ple la possibilitat de participar en la governabilitat de l'Estat.
Amb l'independentisme en alerta roja, el PSC és el partit que més rèdits espera obtenir quan s'hagi de tornar a consultar la ciutadania, però l'amnistia podria ser una arma de doble tall per als socialistes, havent d'acceptar, per exemple, que Puigdemont i Oriol Junqueras tornessin a ser competidors per la presidència de la Generalitat.
La crisi de l'Assemblea
L'ANC no s'escapa del mal moment de l'independentisme, amb una crisi interna que va provocar la dimissió de tretze secretaris nacionals, un toc d'atenció a la direcció quan es va aturar al gener el debat sobre la llista cívica –amb peticions internes de dimissió a Feliu– i amb l'esmena de les bases quan van rebutjar fer campanya per l'abstenció el 23-J. Les paraules de Feliu a la plaça d'Espanya –rebatejada per l'ANC com a plaça de l'1 d'Octubre– marcaran en bona part quin tipus de Diada viurà l'independentisme aquest 2023, si la tònica continuarà sent l'enfrontament i la desunió o si encara hi ha un raig de llum per a la recomposició del moviment.