De la sobirania energètica a ampliar el parc d'habitatge públic fins al 10%: les propostes dels experts per reactivar Catalunya

BarcelonaEl 2 de juny del 2020 els llavors president i vicepresident, Quim Torra i Pere Aragonès, van presentar un projecte que oferia una mirada a llarg termini: el grup Catalunya 2022. Un grup format per una trentena d'experts en els seus àmbits que, coordinats per l'historiador i especialista en transformació digital Genís Roca i la doctora en ciències polítiques Victòria Alsina (ara consellera del Govern), ha treballat durant un any per elaborar una norantena de propostes concretes per transformar el país i que aquest dijous a les 12 han entregat a l'ara president, Pere Aragonès. Aragonès ha agraït als experts la feina i ha assegurat que afrontarà "sense cap demora" les transformacions que Catalunya necessita. També ha advertit però, que la lluita contra la crisi que ha generat la pandèmia no pot fer oblidar que cal resoldre també el conflicte polític: "No hem de caure en una falsa dicotomia". A continuació detallem les apostes estratègiques que figuren en l'informe, que es divideixen en tres àmbits i inclouen 91 accions.

El grup de treball Catalunya 2022 situa l'accés a l'habitatge com la clau de volta per reduir la desigualtat, de manera que fixa l'objectiu que d'aquí deu anys hi hagi un 10% de l'habitatge que sigui públic. Per ampliar l'oferta proposa mesures com prioritzar la rehabilitació en lloc de l'enderroc, incentius fiscals que promoguin la rehabilitació energètica, coordinar la política d'habitatge amb els serveis socials per cobrir amb celeritat situacions d'emergència, un sistema d'ajuts extraordinaris mentre s'amplia el parc d'habitatge públic, incentivar els canvis d'usos de pisos i locals buits en planta baixa per crear nou habitatge, i impulsar el repoblament rural a través d'incentius fiscals per a la rehabilitació i la recuperació de masies.

En l'àmbit educatiu, s'aposta de manera clara per la digitalització i augmentar l'autonomia dels centres educatius. També per universalitzar l'accés a l'educació infantil de primer cicle prioritzant els infants en risc de pobresa per mitjà de beques que cobreixin els costos directes i indirectes de l'escolarització. L'altra pota d'aquest bloc és la cura de les persones al llarg de la vida, per això proposen que hi hagi una figura d'un treballador social que acompanyi cada persona des del naixement i al llarg de tot el desenvolupament social. En termes legislatius, proposen una llei d'acció concertada que, en aliança amb les entitats socials no lucratives, permeti garantir la provisió dels serveis de les persones al marge de la llei de contractes del sector públic, ja que consideren que no és l'adequada. També una llei d'ordenació de les professions del sector de l'atenció de les persones que garanteixi equitat en els sous i condicions laborals amb independència de si són del sector sanitari o del social.

Com a quarta pota de l'estat del benestar, proposen mesurar i visualitzar el valor econòmic del treball de cura no remunerat i aplicar mesures encaminades a l'equitat de gènere, a més de "garantir" que les persones adultes entre 40 i 60 anys ocupades en treball domèstic tinguin contractes laborals en el règim de la Seguretat Social amb la protecció associada que comporta. Consideren que cal ampliar la cobertura actual de la renda garantida de ciutadania per reduir la bretxa entre les persones que la perceben i les que es troben ara amb risc de pobresa i impulsar ja un pla nacional contra la violència masclista.

D'altra banda, veuen necessària una "refundació" dels mitjans de comunicació públics pel que fa a "governança, finançament, transparència i eficiència dels seus equips professionals". A parer seu, la col·laboració público-privada i les plataformes digitals han de jugar un paper cabdal. El català, diuen, s'ha de situar com a eina d'especialitzaci,ó però també produir en castellà i anglès.

La nova factura de la llum ha provocat una onada d’indignació amb les empreses elèctriques, que es va repetint sempre que es recorda que a l’Estat es manté una de les energies més cares de la Unió Europea. L’estudi planteja que la resolució d’aquesta qüestió és primordial, no només pel preu sinó també per la sostenibilitat. "El canvi de model passa per la pròpia generació d’energia renovable, independent o consorciada, sempre de proximitat, verda i sostenible". En sis mesos caldria dissenyar un pla per a cada tipus de font d’energia (solar, eòlica, geotèrmica, biomassa, hidràulica, etc.), i es proposa "no autoritzar la creació de cap altra planta productiva d’energia que no sigui renovable i de la dimensió adequada per produir energia de proximitat". Cedir terreny públic a empreses que la desenvolupin (i reinverteixin els beneficis en el territori) i fomentar incentius fiscals i assessorament perquè famílies, empreses i administracions facin el canvi a les renovables també forma part de l'estratègia plantejada.

La sobirania energètica (també alimentària), sempre apostant per la sostenibilitat, va acompanyada dins les propostes econòmiques per una aposta decidida per la innovació i la investigació científica. Afavorir el mecenatge, la filantropia i la col·laboració público-privada són punts clau en aquest sentit, per exemple amb exempcions fiscals. I no només en el cas de nous sectors econòmics, també en els tradicionals: consideren que la innovació és imprescindible per evitar l’obsolescència del model turístic. La taxa turística hauria d’anar íntegrament destinada a la protecció del patrimoni natural, cultural i històric i s’hauria de potenciar la intel·ligència artificial en el màrqueting turístic entre d’altres idees.

Per cobrir els forats legislatius en matèries com la indústria del reciclatge, l’energia verda, les bones pràctiques ambientals, les plataformes digitals, les infraestructures tecnològiques, etc. es proposa la creació d’un grup permanent de juristes de prestigi que s’encarreguin de revisar les mancances en tots aquests àmbits. I tot plegat hauria d’afavorir la implementació del "Green New Deal" que es pot portar a terme amb els fons europeus per a la reconstrucció. En definitiva, un canvi profund de model econòmic amb la sostenibilitat, la proximitat i la innovació al centre. També l'equitat: l'Agència Tributària de Catalunya i l'Autoritat Catalana de la Competència haurien de rebre un impuls important.

El grup de treball Catalunya 2022 assenyala que l'administració catalana té ben diagnosticades les possibles reformes que caldria fer, però lamenta que mai s'acaben portant a terme. Aposta per redefinir el concepte de treball adscrit a l'administració i que hi hagi més mobilitat: que es treballi per projectes creant equips interdisciplinaris que treballin un temps determinat i amb un encàrrec molt concret. En aquest sentit, també demanen un sistema alternatiu als interins perquè no convisquin aquests treballadors "precaris" amb les altres figures funcionarials.

Al mateix temps volen un canvi en el sistema de reclutament dels alts càrrecs. Aposten per un sistema que defineixi drets i deures que permeti donar estabilitat a les estructures administratives i separar les carreres polítiques de les carreres professionals. És a dir, proposen que a partir del rang de les direccions generals cap avall estiguin considerats directius públics i no estiguin vinculats als canvis del cicle polític. Així, hi hauria un sistema d'accés que garantiria la "professionalitat i el rigor" en la seva provisió. Actualment, tots els càrrecs entre el rang de conseller i el de director general inclòs canvien amb el color polític del departament.

En el camp d'avaluació de polítiques públiques, ara per ara poc desenvolupat a l'administració catalana, proposen crear oficines internes i de fiscalització tècnica independent a cada departament de la Generalitat perquè faci un seguiment i un control de compliment d'objectius de les polítiques que s'emprenen, amb indicadors quantitatius i qualitatius. També advoquen per impulsar la col·laboració publico-privada i revisar-ne el model, ja que ara diagnostiquen que hi ha un "doble problema d'ideologització i confusió" de les diferents fórmules existents.

Una altra de les prioritats és agilitzar els tràmits administratius de les llicències, permisos i sol·licituds, que consideren massa "burocratitzat", a més de digitalitzar l'administració –proposen una llei del sector públic digital.

Per acabar, en l'àmbit local proposa una revisió del model de finançament municipal, la creació d'un òrgan que actuï d'àrbitre en el disseny de plans territorials en què entren en contradicció diferents interessos (mediambientals, d'habitatge, educatius, agraris, pesquers) i un pla especial per a micropobles per resoldre'ls els problemes vinculats als serveis i garantir la connectivitat amb fibra a tot el territori, així com l'accés universal a internet entès com a mecanisme d'ascensor social –l'objectiu és la pobresa digital zero.