La situació judicial complica la investidura de Puigdemont

BarcelonaL’única majoria possible per formar govern és la independentista malgrat que Ciutadans sigui des del 21-D la força més votada a Catalunya. El candidat de consens és l’actual president, Carles Puigdemont, però té un problema: recau sobre ell una ordre de detenció, i tan bon punt posi un peu en territori espanyol serà conduït davant del Tribunal Suprem, que decidirà sobre la seva llibertat. Això complica la seva investidura, que depèn, primer, de la seva decisió personal d’arriscar-se a anar a la presó i, després, del jutge de torn que, en cas d’estar empresonat, l’autoritzi a sortir del centre penitenciari per ser investit de nou president de la Generalitat. “Ell vol tornar”, asseguren des de l’entorn més proper, que recorda que en campanya es va comprometre a fer-ho.

Ara bé, els compromisos polítics han de casar també amb la seva situació processal. Fonts de la defensa asseguren que “encara és massa aviat” per fer un pronòstic i que tot dependrà de la cintura política que exhibeixin Mariano Rajoy i la fiscalia després de conèixer el resultat a les urnes. També de l’evolució de la causa judicial al Tribunal Suprem, que ja afecta 28 persones, 17 de les quals han sigut escollides diputades en els comicis. Els advocats estudien tots els escenaris, i JxCat no descarta una investidura a distància, aprofitant que el reglament del Parlament no explicita que el candidat a la presidència hagi de ser dins l’hemicicle per presentar el programa o impulsant una reforma exprés del reglament per permetre-ho, juntament amb la votació telemàtica -tal com va avançar Efe i ha confirmat l’ARA-. Aquest dissabte, l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va assegurar a RAC1 i Catalunya Ràdio que l’única opció per ser investit és tornar a Catalunya, on no es podria estalviar ser detingut i passar 72 hores a la presó abans de ser portat a declarar al Suprem. Si no torna, va dir que el delicte prescriuria en 20 anys.

Presó i Parlament

Entre els diputats independentistes escollits n’hi ha vuit que estan a l’exili o empresonats. Els catedràtics de dret constitucional consultats, Joan Vintró i Xavier Arbós, estan d’acord que tots poden prendre possessió de l’acta de diputat perquè és un tràmit documental. Una altra cosa és l’exercici de les funcions. Tant Vintró com Arbós coincideixen que per presentar el programa de govern -excepte si es modifica el reglament- s’ha de ser present a l’hemicicle. Per això, entenen que només seria possible que Puigdemont presentés el seu pla davant el Parlament en cas que tornés de Bèlgica i després de comparèixer al Suprem.

Si la fiscalia i el jutge Pablo Llarena mantinguessin el mateix criteri que amb la resta de consellers i els Jordis, Puigdemont seria enviat a la presó. En aquest cas, Vintró ja va elaborar un informe per a ERC sobre les possibilitats d’una investidura d’Oriol Junqueras, empresonat des del 2 de novembre. Basant-se en la sentència del cas Yoldi del Parlament basc, defensa que, com Junqueras, Puigdemont té dret al sufragi passiu i podria participar en un eventual ple d’investidura malgrat estar privat de llibertat, sempre que ho autoritzés un jutge. Segons la llei general penitenciària, els presos preventius poden obtenir un permís de sortida si ho permet “l’autoritat judicial competent”. Seria Pablo Llarena qui decidiria, doncs, si Puigdemont pot acudir a la investidura o si Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Oriol Junqueras -ara empresonats- poden acudir a la sessió constitutiva de la cambra, per escollir la mesa i la presidència del Parlament, i a la sessió d’investidura.

Arbós, però, puntualitza: una cosa és prendre possessió de president ode diputat i altra és exercir. Considera que el reglament no autoritza la delegació del vot en els casos de presó preventiva -només per malaltia, incapacitat o maternitat-, i això compromet la majoria independentista, que té 70 diputats. Els 8 diputats que es troben a l’exili o en presó preventiva haurien de decidir si renuncien a l’escó en cas que no poguessin acudir a les votacions clau. El mateix passa amb l’exercici de la presidència: tant Vintró com Arbós veuen difícil que Puigdemont pogués exercir des de la presó.