“El sistema és tan corrupte que expulsa els decents”

SubdirectoraLa diputada de la CUP Mireia Boya va convidar aquest dilluns Javier de la Rosa a l’estrena del documental Las cloacas de Interior, prevista per demà dimecres. Un reportatge de la productora Mediapro que explica com actua l’aparell més pudent de l’Estat i en el qual també s’esquitxa De la Rosa. En la seva compareixença, l’empresari va declinar lacònicament la invitació i no va semblar mostrar gaire interès per aquesta producció. El documental tampoc ha despertat gaire interès a les televisions espanyoles, malgrat els esforços de la productora de Jaume Roures perquè alguna l’emeti. De moment, els únics que han demanat poder veure’l són els membres de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya del Congrés. El cert és que és un document digne de ser vist.

Dura uns 80 minuts i arrenca amb els periodistes de Público explicant com van rebre per correu ordinari un USB amb les les converses entre l’exministre Jorge Fernández Díaz i l’excap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. A partir d’aquí es desgranen les males pràctiques de la cúpula d’Interior, una “brigada política” formada per funcionaris de policia de la màxima confiança del ministre que es dedicaven a fer muntatges, amb el suport d’informes apòcrifs amb la capçalera de la UDEF, però sense signatura. Els informes es filtraven a mitjans afins, i amb l’ajuda del sindicat (també corrupte, per cert) Manos Limpias els casos acabaven judicialitzats. Tot plegat amb la consegüent pena de telenotícies que això comporta. I si no que l’hi preguntin a l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que va ser acusat falsament de tenir un compte secret a Suïssa amb 12 milions.

Els tentacles d’aquesta brigada no tenien ni escrúpols ni límits. Ho explica l’excap de Govern d’Andorra Jaume Bartumeu, que revela com els agents de la policia espanyola es van endur les dades de tots els comptes de BPA, cosa que vulnera el secret bancari i la sobirania d’un estat veí.

A Las cloacas de Interior l’espectador s’adona que fa molts anys que dura aquesta perversió del sistema. De fet, des de l’època dels GAL hi ha hagut polítics que han utilitzat les forces de seguretat de l’Estat en benefici propi.

El valor afegit del treball periodístic és que compta amb el testimoni d’expolicies que han demanat que no s’emetés fins que estiguessin jubilats. Un dels més colpidors és el de Jaime Barrado, un excomissari de policia que ha estat defenestrat malgrat tenir una trajectòria impecable. Barrado assegura derrotat que a la policia hi ha “sicaris que treballen a l’ordre de qui més paga” i afegeix “que el sistema és tan corrupte que expulsa els decents”. Paradoxes de la vida, Barrado va ser enviat a la comissaria on la doctora Pinto va denunciar l’assetjament del gendre de Villar Mir i amic íntim del rei, abans de ser apunyalada, presumptament, pel comissari Villarejo, imputat pel cas. Tota una paradoxa.