MadridEl sistema es reseteja i reprograma. Imagino que pot semblar estrany, però hi ha un cert fil conductor entre els actes de jurament de la Constitució per part de la princesa Elionor i la situació política espanyola. Els temps han canviat força entre la cerimònia que va protagonitzar el seu pare, el rei Felip VI, el 1986, i el de la seva hereva, celebrat ahir al Congrés. Però el sentit del ple del parlament, i molts detalls, van ser iguals. Del que es tractava era que la successora de l'actual rei es comprometés amb el compliment de la Constitució. Un acte precedit del recent lliurament de l'espasa d'oficial a la princesa d'Astúries a l'Acadèmia Militar de Saragossa. Tot simbòlic, però políticament molt rellevant.
No només es tracta del compromís amb l'organització democràtica de l'Estat, sinó amb la seva unitat i amb els mandats de la llei fonamental, que implica una línia vermella insalvable per la reivindicació de l'autodeterminació. Ara bé, tot això succeeix mentre s'intenta un retorn a l'àmbit constitucional dels partits independentistes i les seves reclamacions, per la via d'un pacte d'investidura. Un acord pensat a canvi d'una llei d'amnistia de discutida constitucionalitat, acompanyada potser d'algunes millores competencials i de finançament. L'intent de tornar a posar les citades minories sobre els carrils del sistema comporta tot un desafiament. És gairebé com ser professor de física negant la llei de la gravetat o la refracció de la llum. Però la voluntat de resetejar el mandat de Pedro Sánchez hi és, òbviament, i amb l'afegit de pensar que l'invent aguantarà perquè la llei d'amnistia és constitucional i els que fa uns anys, o només uns dies, eren descrits com els pitjors enemics de l'Estat, ara seran els seus col·laboradors principals per garantir l'estabilitat general del regne d'Espanya.
Es pot resetejar tot plegat? Es podrà reconstruir molt teixit institucional o hi ha massa fum i cendra acumulada? I encara que es facin esforços per aconseguir-ho, serà suficient la tasca del govern per acompanyar el rei i la seva hereva en una nova etapa del sistema de monarquia parlamentària, i al mateix temps consolidar l'aliança amb forces polítiques que ho qüestionen? Sobretot quan a l'altra banda de l'escenari hi ha dos partits més, el PP i Vox, que de moment tenen confiat el seu destí al fet que resulti inviable aquest equilibri aparentment tan precari. La seva esperança és que es torni a confirmar la incapacitat de l'escorpí per deixar d'inocular el seu verí, encara que perdi la vida en fer-ho.
El rol del Constitucional
Teòricament el que decideix un Parlament és intocable. Però hi ha una institució que en qüestions fonamentals pot tenir, i de fet ha tingut moltes vegades, la darrera paraula. És, com sabeu, el Tribunal Constitucional. Ahir el seu president, Cándido Conde-Pumpido, ocupava un lloc preeminent al Congrés pel seu càrrec, és a dir per raons de protocol d'Estat. I pel que fa als procediments penals derivats del procés, l'èxit d'una reprogramació de la justícia dependrà molt del Constitucional, com a clau de seguretat del sistema. És obvi que l'òrgan de garanties rebrà recursos contra la llei d'amnistia. Desactivar-los, per tant, seria en tot cas feina de juristes. Com ho va poder fer la Fiscalia arxivant les diligències per suposats delictes fiscals i fraus del rei emèrit. Ho va aconseguir, però tot té un preu. Ahir el rei Joan Carles no va poder posar un peu al Congrés. I és que hi ha reprogramacions que ja són inviables.
