Les sis vegades en què Sánchez va rebutjar el confinament total

Madrid"Sap que ho haurà d'acabar fent. Com abans millor". En aquests termes o similars, l'allau de peticions a Pedro Sánchez perquè endurís el confinament s'arrossegava pràcticament des de l'inici de l'aplicació de l'estat d'alarma. Des del president de la Generalitat, Quim Torra –un dels primers a abanderar la reivindicació–, fins a líders autonòmics del PP i algun dirigent socialista, com el president manxec, Emiliano García Page. Durant quinze dies el president del govern espanyol ha negat dia rere dia la necessitat de restringir més l'activitat laboral perquè, escudant-se en les recomanacions dels experts i la ciència, les mesures que es van establir el 14 de març ja eren prou dràstiques i havien de permetre frenar la propagació del coronavirus. En sis ocasions Sánchez va rebutjar aquesta decisió, sense comptar les vegades que ho van fer ministres del seu executiu, inclosa la portaveu, María Jesús Montero, que encara no ho veia apropiat 24 hores abans que el president ho anunciés.

14 de març: aplicació de l'estat d'alarma

Sánchez promet utilitzar "tots els instruments" per frenar el covid-19

En el mateix anunci de l'aplicació de l'estat d'alarma, Sánchez va haver de respondre en roda de premsa a una pregunta sobre un eventual enduriment de les mesures. "Hem pres les decisions en funció de la ciència", va afirmar el cap de l'executiu espanyol, que va prometre "màxima transparència i fonament de les decisions a partir del que diuen els experts". El president anunciava la situació d'excepcionalitat que restringia notablement la mobilitat i que fomentava el teletreball, per bé que encara es deixava cert marge per a l'activitat productiva de manera presencial. "La crisi no és estàtica, estem davant d'un fenomen dinàmic. Utilitzarem tots els instruments de l'Estat per ser eficaços en frenar la propagació", avisava Sánchez.

17 de març: consell de ministres

El president espanyol respon a Torra: "El virus no entén de territoris"

Quim Torra no parava en el seu reclam d'un confinament total, que en un principi s'entenia sobretot com un tancament de fronteres a Catalunya per evitar que el virus es propagués. Sánchez s'ha mantingut ferm en la seva negativa a aïllar comunitats i ha adoptat mesures homogènies a tot l'Estat. "El virus no respon a territoris", va subratllar el president en roda de premsa aquell dimarts després del consell de ministres, en una frase que ha reiterat fins a la sacietat. Una constant en les declaracions del líder socialista, que ha estat deixar clar que les decisions beuen del consell dels experts: "Totes les mesures tenen base científica, que ens diu que amb aquestes mesures serem capaços de contenir la propagació".

18 de març: compareixença al Congrés

"Això no és una competició per veure qui pren les mesures més extremes"

Quatre dies després d'aplicar l'estat d'alarma, Sánchez va comparèixer al Congrés per donar compte d'aquesta decisió, tal com recull la Constitució. Va xocar amb posicionaments durs de l'oposició, tant de la dreta com de les formacions que li van permetre la investidura, com Més País, Esquerra i EH Bildu. "Res d'això té a veure amb etnicismes ni xovinismes. Si bé és cert que el virus no entén de territoris, també és cert que hi entén d'estadístiques. I estem parlant de les regions amb més alt índex d'infecció", li va etzibar el portaveu republicà, Gabriel Rufián. En aquell moment el debat girava al voltant de les mesures econòmiques i socials anunciades pel govern i, amb relació al confinament, pivotava sobre l'aïllament d'algunes comunitats. Sánchez advertia que la "solució no vindrà per la clausura de territoris sinó pel comportament per igual dels ciutadans". Tanmateix, Bildu ja posava de manifest la necessitat d'aturar l'activitat econòmica no essencial. "Això no és una competició per veure qui assumeix i pren les mesures més extremes. Es tracta de ser com més eficaços millor", apuntava el president.

21 de març: balanç de la primera setmana d'estat d'alarma

"¿Es refereixen a prohibir anar a comprar el pa? ¿A prohibir que una mare surti a passejar amb el seu fill autista?"

El mateix dia que Itàlia decretava la suspensió de l'activitat econòmica no essencial, Sánchez patia per escapolir-se de la pressió que li arribava per múltiples fronts. A les rodes de premsa s'acumulaven les preguntes sobre el motiu pel qual el govern espanyol no enduria més el confinament, tal com estaven fent altres països i li demanaven algunes formacions polítiques. "¿Es refereixen a prohibir anar a comprar el pa? ¿A prohibir que una mare passegi amb el seu fill autista?", mirava d'esquivar la pregunta el president. "No podem menystenir-les. Estem a l'avantguarda en moltes mesures de confinament", continuava, asseverant que Espanya estava seguint les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut.

22 de març: conferència de presidents autonòmics

Sánchez admet el "difícil equilibri" entre la salut i l'economia

El diumenge 22 de març diversos presidents autonòmics van instar Sánchez a endurir les mesures. Des de Torra fins al president de Múrcia, Fernando López Miras, que va arribar a firmar un decret autonòmic per paralitzar l'activitat econòmica de la regió, que va ser ràpidament tombat pel ministeri de Sanitat. Fins i tot el socialista Emiliano García Page va instar el president a "valorar" un nou escenari, però el cap de l'executiu continuava tancat en banda. Preguntat per aquesta qüestió, inicialment tornava a defugir el debat i assenyalava que les mesures vigents en aquell moment comportaven "efectes socials i psicològics" i posava d'exemple la situació que podien estar vivint les dones víctimes de la violència masclista a la seva llar.

Després, però, va acabar reconeixent el "difícil equilibri" entre la salut i l'impacte econòmic. "Volem encertar, basant-nos en la ciència, i prendre mesures eficaces per acabar amb la propagació i que el cost en vides humanes, llocs de feina i capacitat productiva sigui el menor possible. La salut pública en primer lloc, evidentment, però també atendre les conseqüències socials i econòmiques", va manifestar Sánchez, poc després que el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, asseverés que s'havia d'evitar una "crisi socioeconòmica pitjor que la del coronavirus".

25 de març: aval del Congrés a la pròrroga de l'estat d'alarma

"És precís actuar amb bisturí per no amputar cap nervi social"

Dimecres 25 de març, en un ple que va acabar a les dues de la matinada, el Congrés va avalar la pròrroga de l'estat d'alarma, però Sánchez va rebre crítiques de tot l'ampli espectre de l'hemicicle. "O parem el país o ens quedem sense país", va assegurar amb contundència Rufián, ara ja sí concretant que aparcava la idea de tancar Catalunya i advocava per l'aturada de l'activitat econòmica no essencial. La representant de Bildu, Mertxe Aizpurua, reivindicava fer-ho com abans millor per no perdre més temps i estalviar vides humanes, i es mostrava convençuda que el govern espanyol acabaria aplicant el confinament total tard o d'hora.

Tres dies abans d'anunciar la pròrroga, Sánchez encara es negava a parar l'activitat no essencial. "És precís actuar amb bisturí per no amputar cap nervi social", va assenyalar. Amb tot, en un dels torns de rèplica, Sánchez va fer un pas més i va obrir-se a debatre-ho. "Què és essencial i què no?", va preguntar als grups que tant li exigien la mesura. Dissabte 28, finalment, el president va anunciar el nou reial decret en virtut del qual ordenava a les empreses que no prestin un servei imprescindible per al covid-19 que aturessin l'activitat durant deu dies. Una nova norma que fins pocs minuts abans de la mitjanit de diumenge i, per tant, poc abans d'entrar en vigor, encara no s'havia publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, fet que va crear una situació d'incertesa en les empreses afectades.