Les sis expedicions a Madrid per explicar el moment català
Aragonès farà una conferència a la capital espanyola seguint l’estela dels seus predecessors
BarcelonaEn plena polèmica sobre la data de la taula de diàleg, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es plantarà aquest dimecres a Madrid per pronunciar una conferència al Club Siglo XXI. Presentat per l'exalcaldessa de la ciutat Manuela Carmena, seguirà així l’estela dels seus sis predecessors de la Generalitat restaurada, que, també en algun moment o altre, van fer camí cap a la capital d’Espanya per explicar-se en el mateix format. En tots els discursos, un fil de continuïtat: el conflicte entre Catalunya i Espanya amb totes les seves modulacions. Des del clam contra el cafè per a tothom al plantejament nítid de la independència.
Jordi Pujol (1996)
Catalunya vol ser alguna cosa més que un land alemany
També al Club Siglo XXI –una associació cultural de caràcter transversal fundada el 1969–, Pujol va reivindicar el fet diferencial català. En el seu cas per reclamar una lectura flexible de la Constitució que respectés Catalunya com a nació i no l’assimilés a la resta d’autonomies. “No volem ser un land alemany. No ens conformem amb això, volem més”, va expressar. Poques advertències, però una de rellevant: si no es produïa aquest reconeixement, hi hauria “conflicte”. Entre els assistents a l’acte, una extensa representació de ministres del govern espanyol del PP, com Rodrigo Rato, Mariano Rajoy, Josep Piqué i Esperanza Aguirre. Eren altres temps: els vots de CiU acabaven de fer president José María Aznar.
Pasqual Maragall (2003)
L’Estatut com a pas necessari per a una “Espanya plural”
Encara no era president, però el llavors líder del PSC va anar a Madrid acompanyat de José Luis Rodríguez Zapatero per començar a vendre la reforma de l’Estatut com “el primer gran pas cap al reconeixement de l’Espanya plural”. També des del Club Siglo XXI, va llançar una diatriba contra Aznar, que llavors ja governava amb majoria absoluta. El seu diagnòstic era que si el president popular continuava al càrrec una legislatura més, “Espanya esclataria”.
José Montilla (2007)
Alerta amb la “desafecció” dels catalans cap a l’Estat
La intervenció de José Montilla és recordada per una expressió que llavors encara era poc popular, però que en els següents anys faria fortuna: la “desafecció” política, en aquest cas dels catalans cap a l’Estat. Amb el conflicte de l’Estatut en carn viva, el president socialista va dir que si el govern espanyol no es posava les piles, corria “el risc d’un allunyament irreversible” de Catalunya. De l’arrelament d’un sentiment d'"adeu a Espanya" que ja havia escrit el poeta Joan Maragall. Tot un avís, venint d’un president allunyat de les tesis sobiranistes.
Artur Mas (2012)
Del pacte fiscal a “necessitem un estat”
Encara estava en la pantalla del pacte fiscal, però des dels salons de l’Hotel Ritz Artur Mas va ser el primer president a anar a Madrid per posar sobre la taula que “Catalunya necessita l’instrument d’un estat”. No hi havia encara el 9-N a l’horitzó i ni tan sols va mencionar la paraula independència, però el discurs va servir per avisar que la Generalitat renunciava a intentar reformar Espanya: “Hi ha un sentiment de fatiga mútua”. 16 anys més tard de la conferència de Pujol, aquell dia el govern espanyol no hi va enviar cap representant. Tampoc cap membre de la direcció del PP o del PSOE.
Carles Puigdemont (2017)
“Diàleg sincer” però referèndum o referèndum
El Procés cremava etapes ràpidament i Puigdemont va anar a Madrid quan la proa ja marcava una única direcció: referèndum o referèndum. El més recordat és que no va utilitzar la conferència per fer cap cop a la taula –era el dubte que planava en l’ambient–, sinó per expressar que apostava per un “diàleg sincer” amb l’Estat però sense renunciar en cap cas a la consulta. L’aleshores alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va facilitar les instal·lacions de l’Ajuntament perquè s’hi pogués fer la conferència. Entre el públic, el líder de Podem, Pablo Iglesias. A l’exterior, una manifestació de 300 falangistes.
Quim Torra (2019)
Confrontació democràtica a les portes de la sentència
Quan faltava molt poc per a la sentència de l’1-O, Quim Torra va anar a Madrid per advertir que la condemna del Suprem el portaria “a prendre la iniciativa per traçar el camí ferm fins a culminar la independència”. No va descartar ni una vaga general ni un nou referèndum com a resposta al veredicte, però no va fer gaires concrecions perquè encara no hi havia acord entre l’independentisme sobre com calia reaccionar. Aquell acord no arribaria mai. De fet, aquell mateix dia ja es visualitzava la divergència estratègica entre ERC i JxCat: els primers apostaven per facilitar un govern del PSOE. Torra deia que no veia “cap raó” per fer-ho.
