Sis dimissions fan esclatar la pitjor crisi de la CUP
Els membres del secretariat pròxims a Poble Lliure pleguen denunciant el “sectarisme” de l’executiva
BarcelonaL’amenaça de dimissions al secretariat nacional de la CUP feia dies que planava sobre la formació anticapitalista. El descontentament del sector més procliu a l’acord amb Junts pel Sí -liderat per l’organització Poble Lliure- amb els últims postulats de la CUP tensionava al màxim les costures d’un partit al caire de la fractura. Ahir al matí, en una duríssima carta, sis dels quinze membres del secretariat van anunciar la seva decisió “irrevocable” de dimitir de l’òrgan que gestiona el dia a dia del partit. No va servir de res que dimecres la CUP anunciés que el secretariat es dissoldrà oficialment dilluns per escollir una nova direcció. El procés, pensat per trobar una cúpula cohesionada, es farà igualment. Però les dimissions, interpretades com un gest de força dins la CUP, faran més difícil el consens.
Els dimissionaris -Joel Jové, Tomàs Sayes, Roger Castellanos, Omar Diatta, Guim Pros i Ester Rocabayera- són les sis persones del secretariat que o bé són militants de Poble Lliure o hi són properes. En el text, afirmen que dimiteixen perquè volen “un canvi real del funcionament” de la formació i refusen una dimissió conjunta de tot el secretariat -com havia de passar dilluns- perquè seria una “imatge errònia i cínica” de la realitat interna. Fonts de Poble Lliure consultades per l’ARA neguen haver “coordinat i dirigit” l’operació. “No hi tenim res a veure”, asseguren, i ho atribueixen a “reflexions internes i personals fruit del cansament” i a les pressions dels últims mesos. Dels que abandonen la cúpula, Rocabayera forma part del nou secretariat nacional de Poble Lliure, escollit diumenge, i Castellanos, del sortint.
A la carta, els dimitits es desmarquen de les decisions dels últims mesos -el no a Artur Mas i l’esmena a la totalitat-, preses per una “deriva estètica” que ha allunyat el partit de l’independentisme i de la “línia política històrica” de la CUP. “Que no se’ns malinterpreti: no som partidaris de Mas ni de qualsevol proposta de pressupostos”, matisen, sense “restar culpa” a Junts pel Sí.
La carta eleva el to en clau interna. Els dimissionaris asseguren que l’actual secretariat -escollit a l’assemblea de Castelló el juliol de l’any passat, també per una dimissió en bloc de membres propers a Poble Lliure- no ha pogut “revertir la inoperativitat” de l’anterior executiva. En un retret especialment dur, afirmen que la direcció ha tingut “actituds sectàries i maquiavèl·liques” que han contaminat la presa de decisions en relació a la investidura i els pressupostos. En aquest punt, els dimitits fan una crítica velada als membres del secretariat vinculats a Endavant, l’organització més contrària al pacte amb Junts pel Sí, acusant-los de condicionar la majoria dels debats, la selecció d’alliberats (la quinzena de persones que treballen a sou de la CUP) i els diputats en funció de “la batalla per obtenir el control de l’organització”.
Vulneració dels estatuts
El reguitzell d’amonestacions no s’acaba aquí. Els dimitits denuncien que “s’han interpretat o incomplert” els estatuts en benefici d’uns posicionaments concrets, unes actituds que, afirmen, generen “disfuncions democràtiques” que posen en dubte el model assembleari de la CUP i que han comportat un “degoteig important de baixes” de militants. “No podem continuar sent partícips ni legitimant el màxim òrgan executiu”, argumenten, i fan una crida a la “unitat de la militància” per forçar un canvi de rumb del partit que “recuperi la dignitat i la credibilitat” de la formació.
La resposta oficial de la CUP, feta pública a través d’un breu comunicat, va ser lamentar les dimissions i remarcar que tots els processos de debat s’han fet amb “totes les garanties democràtiques possibles”. “Els encara membres del secretariat tenen la consciència tranquil·la d’haver treballat en tot moment per facilitar aquestes garanties”, afirmen.
El fet que el 80% dels militants no s’integrin ni a Poble Lliure ni a Endavant fa que la majoria de les bases observin amb distància la dinàmica frontista en què es mou un debat que evidencia la fractura interna. Tal com va avançar l’ARA dimarts, hi havia consens per obrir un període electoral per escollir un nou secretariat, però la decisió va ajornar-se una setmana perquè dilluns no van acudir a la reunió els dimitits, un fet que va intensificar els rumors sobre possibles dimissions. Poble Lliure va publicar dimecres un comunicat exigint renovar “urgentment” l’executiva i els esdeveniments s’han acabat precipitant. La direcció, que de moment evita parlar d’escissions, s’enfronta a un repte titànic: reconstruir la unitat interna per encarar, novament, debats decisius a la tardor.
Qui són els sis dimissionaris de l’executiva cupaire?
Ester Rocabayera
La Garriga, 1968. Des de diumenge forma part del secretariat nacional de Poble Lliure. Milita a l’esquerra independentista des dels anys 80.
Guim Pros
Sant Cugat, 1976. Regidor a la seva ciutat del 2011 al 2015. És restaurador i gestor cultural.
Joel Jové
Alfés, 1980. Regidor al seu municipi i diputat a la Diputació de Lleida. Milita a Poble Lliure i és un dels dos membres del secretariat que forma part de la permanent de la CUP, un òrgan de coordinació interna.
Omar Diatta
Djembereng, el Senegal, 1978. Va arribar a Catalunya als 27 anys i va estudiar cinema i televisió. Viu a Mataró. Està implicat en els moviments que defensen Casamance, la seva regió natal.
Roger Castellanos
Tagamanent, 1987. És politòleg i fins fa pocs mesos era tinent d’alcalde del seu poble. Formava part de l’anterior secretariat de Poble Lliure.
Tomàs Sayes
La Pobla de Lillet, 1985. Va fer una vaga de fam en contra del pla de Bolonya. Ha participat en algunes reunions amb Junts pel Sí pels pressupostos.