Sis mesos després, Rajoy va començar a negociar
Ara fa just sis mesos Podem i el PSOE polemitzaven a costa de les cessions per pactar després d’un 20-D en què les urnes havien emès dos missatges: gir a l’esquerra i anhel de canvi. Mariano Rajoy s’ho mirava i, amb el posat resignat del perdedor moral (i si voleu, també material, que deixar-se 63 escons d’una tirada no és, com diria ell, “ cosa menor ”), no passava de reivindicar el dret a governar del més votat mentre declinava anar a la investidura. El 26-J era una segona oportunitat i l’ha aprofitat. El discurs de la por, amb la cirereta del Brexit, va fer estralls al carril central i ha abaixat els fums a Podem. El PSOE confirma un dolç declivi que demana a crits la refundació, i Ciutadans, víctima del vot útil, ja firma no quedar fora de la foto del consens. El que sigui, però amb foto.
Reforçat, Rajoy ha fet el pas i, per fi, ha obert negociacions per ser investit. Parlarà amb tots, però les prioritats són el PSOE (li solucionaria la papereta dels números) i C’s, PNB i els canaris, afins ideològicament. El PP, tement perdre el poder, ho afronta amb la cartera plena de cessions: reforma constitucional soft -en quedaria fora el model territorial atès que per al PP, el PSOE i C’s és més assequible el cost del plet català que el peatge de la solució-, reforma laboral, llei mordassa, pressupostos, Pacte de Toledo, revisió dels aforaments... Tot amanit amb “extrema generositat” per repartir la mesa del Congrés i, si escau, ministeris. Rajoy no preveu acabar com Artur Mas, però, si convé, també prometrà una legislatura breu. En política els temps s’escurcen quan la desconfiança ho amara tot.
El president en funcions ha dissenyat dues fases. Una primera de prospecció i seducció al PSOE que durarà fins al 19 de juliol, dia de constitució de les Corts, i en què oferirà la presidència del Congrés (Patxi López és el mal menor) i una mesa amb quatre diputats del PP, dos de socialistes, dos de Podem i un de C’s, que en seria vicepresident. I una segona fase de concreció, que s’hauria de resoldre entre final de juliol i principi d’agost. Rajoy vol anar de vacances a Galícia amb nou govern. El voldria de gran coalició amb el PSOE, però si no surt i només el fan president intentarà acords en temes clau per afrontar una legislatura de geometria variable que l’obligarà a posar cares amables al grup parlamentari.
Les dues dimensions de Sánchez
Pedro Sánchez és l’objecte de desig. El líder del PSOE treballa ara en dues dimensions: els pactes i el congrés del partit, previst per a la tardor i en el qual els barons, amb Susana Díaz al capdavant, voldran fer-lo caure. En afany de supervivència, no té res a envejar a Rajoy, i, de moment, calla, observa i guanya temps. Ha posposat una setmana el comitè federal i deixa que els barons, de llengua llarga, s’enfanguin en la contradicció.
Sánchez està sol però encara alimenta un somni: si manté el no a Rajoy, el govern presidit per ell amb suport de C’s i Podem -mort per inanició víctima dels vetos i la por al risc al març- pot ressuscitar. Rajoy ho sap, no vol bromes i ja no busca la presidència per decantació. Sis mesos després, s’ha arremangat.