Els sis desenllaços possibles a la trencadissa del Govern

BarcelonaSón tantes les crisis que han patit els dos socis de Govern que es fa difícil preveure quin abast podria tenir la d'aquest dimecres. Un dels factors diferencials és que, aquesta vegada, el president Pere Aragonès no ha dissimulat el seu enuig i ha acabat cessant el vicepresident i cap de files de Junts a l'executiu, Jordi Puigneró. I ara què? Descartada la qüestió de confiança per part del mateix Aragonès, aquestes són les sis sortides possibles, i a hores d'ara és complicat saber quina s'acabarà imposant.

Era una opció remota fins aquest dimecres, quan Aragonès ha expulsat Puigneró. Ara bé, fer el mateix amb la resta de consellers de Junts tindria dues contraindicacions: primer, que entregaria als de Laura Borràs el relat de poder denunciar que tot és culpa d’ERC. El segon, que difícilment Aragonès podrà aguantar gaires mesos més la legislatura –passaria a dependre del PSC per aprovar, per exemple, els pressupostos– i més d’hora que tard estaria abocat a convocar eleccions.

En els últims dies Junts assegurava que no estava en la pantalla de sortir del Govern, sinó d’intentar que es “compleixi” el pacte de legislatura. Però a ningú se li escapa que van llançar un ultimàtum als republicans per intentar reconduir la situació i que Esquerra no només no s’ha mogut, sinó que ha cessat Puigneró. A priori JxCat s’encamina a una consulta a la militància aquesta tardor sobre si s’ha de mantenir al Govern, una sortida que diverses fonts cada cop veuen més probable malgrat que la majoria dels consellers del partit s’hi volen quedar.

Aquesta és una opció que considera Junts per Catalunya en cas que en la consulta de la militància guanyi l'opció de mantenir-se dins l'executiu, tot i que el president Aragonès la podria precipitar abans. En el primer cas, es tractaria de fer un canvi de membres del Govern per obrir una nova fase, aprofitant una eventual sortida del titular de Salut, Josep M. Argimon, que podria acabar fent tàndem a la candidatura a l'Ajuntament de Barcelona amb Xavier Trias –que encara no ha pres cap decisió definitiva–.

Una altra sortida seria que Aragonès decidís avançar les eleccions. Com a president de la Generalitat, i com passa amb la qüestió de confiança, és l'únic que té la potestat per fer-ho. Per ara no ha sigut, però, una opció que hagi tingut sobre la taula. La qüestió és que fent aquest moviment el cap del Govern mostraria debilitat al no haver pogut aguantar en la seva primera presidència de la Generalitat ni tan sols dos anys. De fet, si Junts sortís del Govern o en fos expulsat, Esquerra és partidària d'intentar governar un temps en solitari per intentar marca perfil de gestió. També hi ha un altre inconvenient afegit a tenir en compte: segons la demoscòpia, el partit més fort a les enquestes és el PSC de Salvador Illa, i no pas ni Esquerra ni Junts. Anar als comicis de manera imminent seria una opció arriscada.

Junts ha demanat una qüestió de confiança a Aragonès, però prendre una iniciativa d'aquestes característiques només és una prerrogativa del president, que ja ha dit que en cap cas vol fer-ho. Davant d'aquesta negativa, el que sí que pot fer Junts és mirar d'impulsar una moció de censura. No sembla un camí gaire transitable. Per recórrer-lo necessitaria el suport del PSC, amb qui, a més, hauria de consensuar un candidat a la presidència de la Generalitat que s'enfrontés a Aragonès. Per acabar de completar l'operació tots dos encara necessitarien buscar algun suport més entre els comuns, la CUP o la triple dreta.

Només per estadística hauria de ser la més probable. Des que van començar a governar junts a principis del 2016, el matrimoni entre ERC i Junts sempre ha estat mal avingut, però a cada crisi han trobat una sortida per continuar. I després de cada elecció, l'excusa per tornar a formar govern. Ara mateix, però, les confiances semblen més trencades que mai. Si després del cessament de Puigneró l'opció és seguir compartint executiu sense fer cap més canvi, aquesta vegada serà difícil justificar-ne el motiu. I, sobretot, serà molt difícil justificar davant l'opinió pública i els respectius electors que, aquesta vegada sí, tot serà diferent.