El debat català i la sintonia amb Susana Díaz reforcen Chacón

BarcelonaDe 25 diputats l’any 2008 a 8 aquest 20-D. D’1,3 milions de vots a pocs més de 589.000 en set anys. És cert que el ventall de partits polítics ha canviat molt i que la situació del PSC, que va patir una escissió arran de l’auge del procés sobiranista, també. Però aquesta vegada, amb el perfil propi i el liderat que fins ara havia exercit dins del socialisme, Carme Chacón no n’ha tingut prou per arrencar un resultat més bo a Catalunya, tot i que des de les eleccions europees la formació ha anat sumant vots. Això no vol dir, però, que l’exministra hagi perdut pes a les files del PSOE dos anys després d’haver deixat l’escó per marxar a Miami. Sobretot perquè -sigui quin sigui el nou govern a la Moncloa- buscar una sortida al procés català serà una prioritat d’aquesta legislatura a l’Estat. “La qüestió és més política que numèrica i ella segueix sent una de les estrelles del PSOE”, assegura un dels dirigents catalans que coneix més la situació interna del socialisme espanyol.

Ara que tornarà a ser diputada, Chacón pot ser una de les veus principals al Congrés de Diputats a l’hora d’abanderar la urgència d’afrontar una reforma federal de la Constitució, el projecte principal del programa electoral del PSOE després de la insistència d’un PSC que va exercir de gota malaia fins que tot el socialisme el va assumir com a propi. Ella a Madrid, Miquel Iceta des de Catalunya i Meritxell Batet com a número dos de Pedro Sánchez seran el trident que intentarà impulsar una tercera via que sedueixi els catalans per frenar del tot el procés sobiranista i que, per ara, no compta amb prou suport s per prosperar.

Amb els resultats del 20-D a la mà, el sentiment dins del socialisme català és agredolç. Com a candidata, Chacón ha aportat menys vots al còmput global del PSOE, però també és cert que el partit ha experimentat una davallada general de 110 a 90 diputats i que a Catalunya els socialistes s’han aferrat a la “resistència” d’haver quedat tercers i haver superat, fins i tot, la Democràcia i Llibertat hereva de CDC. Amb els pitjors resultats de la seva història en unes eleccions generals des del 1977, la lectura global que en fa el PSC no és, doncs, de fracàs. “Ens donaven per morts i enterrats i aquí seguim, malgrat tot”, diuen fonts de la candidatura de l’exministra.

Aquest fet i la bona relació que Chacón manté amb els principals barons del partit dóna ales a qui va ser una de les principals ministres del govern de Zapatero. A més del paper cabdal que tindrà la qüestió catalana, Chacón és també una dirigent ben valorada per la poderosa presidenta d’Andalusia, Susana Díaz. El fet que mai defensés el dret a decidir ni la consulta legal i acordada en els termes en què els va plantejar l’exlíder del PSC Pere Navarro la reforça en aquesta nova etapa.

No competirà amb Sánchez

Les relacions amb la direcció del carrer Ferraz han fet un gir per a l’exministra, que va decidir deixar l’escó en el moment que es va sentir “incòmoda” -així ho va dir en una entrevista la setmana passada a l’ARA- amb la direcció d’Alfredo Pérez Rubalcaba. Ella era, al cap i a la fi, la dirigent que l’hi havia disputat la secretaria general del PSOE, un càrrec al qual, ha dit, no pensa tornar a optar. Considera aquesta etapa superada i, a més, la seva relació amb Pedro Sánchez és bona i ell ja ha anunciat formalment que vol revalidar el càrrec al conclave que el partit celebrarà a la primavera. Ella, a més, és la secretària de relacions internacionals de l’actual direcció i ha sigut disciplinada amb el missatge que Ferraz ha llançat després del 20-D: no investir Mariano Rajoy i intentar responsabilitzar Pablo Iglesias de la impossibilitat d’un pacte alternatiu.

De cara al futur més immediat, i tenint en compte que el PSOE es troba sota el focus principal, les connexions que té l’exministra són claus. Té un lloc a l’actual direcció i, alhora, té bona sintonia amb Susana Díaz, que el 2012 va apostar per Chacón davant de Rubalcaba. L’andalusa marca els passos a l’actual secretari general i acabarà portant les regnes de la nova executiva que surti del congrés. De fet, mentre la majoria de barons donen per salvat el lideratge de Sánchez, la federació andalusa -tot i que va ser decisiva el 2014 per entronitzar-lo- no veu clar ara que ell sigui el líder que torni a portar el PSOE a l’èxit. En qualsevol dels escenaris, però, Chacón continua estant a la banqueta.