Els síndics de l'1-O neguen haver treballat pel referèndum més enllà del 7 de setembre

BarcelonaEls cinc membres de la Sindicatura Electoral van deixar de treballar per l'1-O després de la reunió que van mantenir el 7 de setembre del 2017 –just l'endemà que s'aprovés la llei del referèndum i que el Tribunal Constitucional (TC) la suspengués a última hora del dia–, i van presentar la seva renúncia un cop van rebre els requeriments de l'alt tribunal, tot i que han remarcat que des del dia 8 ja no van desenvolupar cap de les funcions assignades. Aquesta és la tesi que han defensat Jordi Matas, Tània Verge, Marta Alsina, Josep Pagès i Marc Marsal durant el judici que aquest dijous ha celebrat la segona sessió. "Treballem quan hem de treballar i pleguem quan el TC ens diu que pleguem -els va amenaçar amb multes d'entre 6.000 i 12.000 euros diaris si no ho feien-. No m'esperava aquest periple judicial", ha relatat Jordi Matas, que va ser nomenat president de la Sindicatura Electoral. "Quan vam rebre els requeriments, nosaltres ja no estàvem fent res", ha dit Alsina, que ha explicat que igualment van renunciar com a síndics. "Era un absolut desconcert. El que reclamava el TC era que renunciéssim als nomenaments, per això vam fer la renúncia. Però les funcions ja havíem deixat d'exercir-les molt abans", ha remarcat Josep Pagès.

Després de ser nomenats –han negat haver rebut cap contraprestació econòmica–, tots cinc han explicat que l'única reunió que van mantenir per adoptar els primers acords va ser el dia 7 de setembre. Aquella trobada, que van fer al pis de dalt de la cambra catalana, va durar tot el dia i, segons els acusats, va ser l'única que van mantenir per preparar l'1-O.

Els cinc acusats han relatat que allà van prendre diversos acords, com va ser el nomenament dels síndics territorials o certificar les organitzacions que estaven interessades en participar en el referèndum. Ara bé, tots han remarcat que no van publicar ni validar cap de les resolucions que es van fer públiques basades en els seus acords. "Vam prendre uns acords aquell dia, però després no ho publiquem ni fem cap resolució", ha explicat Marta Alsina. "Una cosa és l'adopció dels acords i l'altra la publicació, que és responsabilitat d'una altra part", ha afegit Tània Verge.

De fet, Matas ha dit que cap dels membres de la Sindicatura tenien accés a la web del referèndum ni a cap espai on poguessin comunicar les resolucions. Un dels arguments de la Fiscalia per acusar els síndics d'usurpació de funcions i desobediència era que havien continuat signant acords per tirar endavant la seva tasca per l'1-O des que van ser nomenats síndics, però tots han negat que ells haguessin publicat res en diaris oficials.

Les funcions establertes a la llei del referèndum

Els síndics només han contestat a les preguntes de la defensa, excepte Marc Marsal, que també ha contestat a la fiscal. La seva declaració, però, no ha sigut accessible per als mitjans de comunicació per problemes tècnics, perquè declarava des de casa, on està confinat. Així, a preguntes de l'advocat, Ramon Setó, tots els acusats han negat haver desenvolupat les funcions que s'explicitaven a la llei del referèndum, com era contactar amb els síndics de demarcacions, validar el cens electoral o acreditar els observadors internacionals. "A partir del dia 7, no vam fer res més", ha remarcat Matas, que ha recordat que després d'aquell dia no es van tornar a reunir: "No podíem prendre més acords sense reunir-nos".

En la segona sessió del judici a la Sindicatura Electoral, també han testificat el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i l'exlletrat major de la cambra, Antoni Bayona. Tots dos han negat haver autoritzat cap reunió de la Sindicatura el dia 7 de setembre i Muro ha dit que si van entrar a la cambra per reunir-se, ho van fer a títol individual, tot i que després els acusats han explicat que es van presentar com a membres de la Sindicatura. Muro, amb tot, ha deixat clar que fins que no va arribar la suspensió de la llei del referèndum, no hi havia cap inconvenient perquè els membres d'aquest organisme es trobessin a la cambra.

L'alt tribunal va suspendre la llei del referèndum a última hora del dia 7 de setembre, com ha recordat el mateix Muro, que va rebre la primera notificació cap a les 11 de la nit. Els dos juristes han recordat que van advertir la mesa del Parlament dels avisos del TC sobre l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, però Bayona ha admès que no van fer-ho a cap dels membres de la Sindicatura: "L'advertiment que vam fer va ser a la mesa i no cap a les persones que eren candidats a ser designats, no ens pertocava".

En la seva declaració, Matas també ha especificat que la Sindicatura Electoral del referèndum "no té res a veure" amb la Sindicatura que estava prevista en la llei de transitorietat jurídica. El catedràtic de ciència política ha concretat que la primera només havia de funcionar per l'1-O i la segona tenia "vocació de mandat d'un temps determinat" i no només estava formada per politòlegs i acadèmics, sinó que també hi podien ser jutges.

"La sindicatura va desaparèixer"

Dimecres, a la primera sessió del judici, van declarar com a testimonis vuit síndics territorials. Tots van negar haver treballat per a l'1-O un cop van ser nomenats, perquè des del Parlament els van dir que no fessin res un cop la llei del referèndum va quedar suspesa. Aquest dijous al matí s'hi han sumat dos testimonis més que van ser designats com a síndics territorials que també han negat haver fet res per a l'1-O. Tot i això, els síndics territorials es van reunir el dia 12 de setembre al Parlament. Una trobada a la qual no van assistir els cinc acusats, segons han explicat aquest dijous.

També hi ha comparegut Eva Labarta, que va ser designada síndica suplent, i que ha explicat que no va participar en cap reunió per preparar el referèndum després que li comuniquessin el nomenament. Enoch Albertí, advocat, també ha testificat com a membre de la comissió d'experts designats per fer seguiment del referèndum, que ha confirmat la tesi dels acusats. "La sindicatura va desaparèixer", ha afirmat.

La defensa demana l'absolució i la Fiscalia una sentència condemnatòria

Després de la declaració dels cinc síndics i dels informes de la defensa i l'acusació, el judici ha quedat vist per a sentència. La Fiscalia s'ha refermat en la petició de condemna per desobediència (al TC) i usurpació de funcions (per haver exercit uns dies d'una mena de junta electoral del referèndum), pels quals demana fins a dos anys i nou mesos de presó; mentre que la defensa ha demanat l'absolució dels síndics.

La fiscal considera que els acusats tenien "ple coneixement" a través dels mitjans de comunicació de les resolucions del Tribunal Constitucional que prohibien la llei del referèndum i, per tant, la tasca de la Sindicatura Electoral, i que no es van limitar a reunir-se un sol dia: "Les resolucions s'havien publicat i se'n coneixia el contingut. Són professors i lletrats de reconegut prestigi, no ens poden fer creure que no coneixien el contingut de les resolucions [...] Insulta la intel·ligència". La querella que la Fiscalia va presentar contra ells el 14 de setembre del 2017 és la que ara els ha portat al banc dels acusats.

En canvi, per a la defensa és capital el fet que cap d'ells fos advertit personalment de la seva obligació de no formar part de la Sindicatura. "No em val dir que ho ha vist per la televisió", ha afirmat. "Si la resolució diu que s'ha de notificar personalment, no veig com es pot imputar un presumpte delicte de desobediència si no es notifica personalment", ha conclòs.