Els síndics territorials neguen haver fet res per l'1-O

BarcelonaEls membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès s'han assegut aquest dimecres al banc dels acusats per ser jutjats pels presumptes delictes de desobediència i usurpació de funcions, pels quals la Fiscalia els demana fins a dos anys i nou mesos de presó. Ho han fet més de tres anys després de la querella que va presentar el ministeri públic, en què també els acusava d'un suposat delicte de malversació de fons públics i que la jutge va descartar quan va acabar la instrucció del cas. El judici als cinc síndics electorals s'ha ajornat dues vegades: l'abril de l'any passat es va suspendre per culpa de la pandèmia i es va fixar la vista oral per al mes de novembre, però també es va acabar ajornant fins al març per un positiu al jutjat número 11, on es fa la vista.

En la primera sessió del judici d'aquest matí, els cinc acusats encara no han declarat –està previst que ho facin demà, quan el judici ha de quedar vist per a sentència–, i els testimonis que han passat per la Ciutat de la Justícia han estat diversos juristes i politòlegs que van ser nomenats com a síndics territorials i que havien d'exercir les seves funcions en les quatre demarcacions catalanes durant l'1-O. Tots ells han negat haver rebut cap mena d'instrucció ni del Govern ni del Parlament per desenvolupar la seva tasca. La majoria han explicat que després de rebre la trucada des del Parlament en què se'ls proposava com a síndics territorials, se'ls va convocar a una reunió el dia 12 de setembre, però que en aquella trobada els representants polítics –ningú ha concretat qui eren i alguns han dit que no els coneixien– que van presidir la reunió els van comunicar que com que la llei del referèndum havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional no tirarien endavant cap de les funcions que establia aquesta normativa.

"Va ser decebedora, la reunió", ha admès un dels síndics de Tarragona, Xavier Faura. "Ens van dir que la llei estava suspesa i que de moment no faríem res", ha afegit Montserrat Aumatell, també síndica de Tarragona. "Pensava que la reunió havia de servir per constituir-nos com a tal. No se'ns va dir res d'això. Les instruccions avui encara no han arribat", ha dit Jordi Casadevall, de la sindicatura de Girona. "Em va saber greu. No hi anava amb la idea que em diguessin això", ha reconegut Simeó Miquel, de la sindicatura de Lleida. Tots han coincidit que abans del 12 de setembre tampoc van rebre cap indicació sobre les funcions que havien d'exercir més enllà de reunir-se l'endemà de la Diada al Parlament.

Després d'aquella trobada, tots els testimonis han apuntat que tampoc van rebre cap instrucció, sinó que el que van rebre posteriorment van ser requeriments del Tribunal Constitucional. En el primer, els advertia que havien d'abandonar les seves funcions com a síndics, cosa que molts d'ells han assegurat que els va sorprendre perquè encara no havien fet res. I la segona notificació ja va ser un requeriment en què se'ls advertia de multes de fins a 6.000 euros si no renunciaven al càrrec –en aquest cas, alguns síndics no la van rebre personalment, sinó que l'alt tribunal la va enviar a la delegació del Govern–. Alguns dels síndics han explicat que després de la reunió del dia 12 de setembre van presentar voluntàriament la seva renúncia. La tercera notificació que van rebre del TC va ser per comunicar-los que no se'ls multaria perquè entenia que havien abandonat les seves funcions com a síndics.

No accepten per una "decisió ideològica"

L'advocat de la defensa, Ramon Setó, ha començat el judici denunciant la vulneració d'una sèrie de drets fonamentals en les qüestions prèvies del judici. Setó considera que el Tribunal Constitucional ja va "castigar" els cinc acusats a través dels requeriments i advertències de multes de fins a 12.000 euros i que el procediment penal que havia iniciat la Fiscalia prèviament presentant una querella per desobediència, usurpació de funcions i malversació de fons públics (delicte que va acabar caient) vulnera el principi de non bis in idem, que prohibeix aplicar una doble sanció per uns mateixos delictes. Considera que hi ha hagut una "duplicitat de procediments" i que, de fet, les sancions del TC ja tenien una finalitat "dissuasòria i repressiva" i que una condemna penal suposaria un "doble càstig".

A banda, l'advocat també ha denunciat la vulneració de la llibertat acadèmica, així com també que la Fiscalia no hagi concretat quines accions van fer cada un dels cinc síndics per acusar-los de desobediència i usurpació de funcions. "No ens diu qui va participar en els acords ni qui els va signar", ha denunciat Setó. "El que es buscava amb la querella no era fer complir la llei, sinó desarticular, eliminar i provocar la renúncia dels membres de la sindicatura amb la finalitat política de perjudicar la celebració del referèndum", havia dit prèviament.

En aquest sentit, l'advocat ha volgut evidenciar també que la querella de la Fiscalia i també els requeriments del TC han suposat una vulneració de la "llibertat de consciència" dels acusats. Setó ha argumentat que els síndics no van acceptar la petició del Parlament per "una decisió ideològica ni perquè siguin independentistes", sinó que ho van fer basant-se en la "seva qualificació professionals com a politòlegs i juristes de reconegut prestigi". "Era una oportunitat molt important per posar al servei del conjunt de la societat la seva expertesa i enriquir-se en un esdeveniment polític com el referèndum de l'1-O que tenia un impacte a Catalunya, a Espanya i la Unió Europea", ha defensat.

La fiscal, però, ha rebatut els arguments de la defensa assegurant que els cinc síndics van "desobeir una resolució judicial" i ha fet aquestes dues comparacions: "És el mateix supòsit que quan una persona té el permís de conduir retirat i condueix el vehicle. O quan una persona trenca una ordre d'allunyament d'un jutge. És una desobediència". A més, també ha assegurat que sí que concretava les accions de cadascun dels acusats: "No és un totum revolutum, tots tenen la mateixa conducta". La jutge s'ha alineat amb la fiscal i no ha avalat cap dels arguments de la defensa.

La querella de la Fiscalia

Segons la querella que va presentar la Fiscalia el 14 de setembre del 2017, l'actuació de la Sindicatura contravenia la suspensió de la llei del referèndum (que estava recorreguda al Tribunal Constitucional pel govern espanyol) i també el requeriment que els advertia que no podien nomenar els membres de les sindicatures provincials. El ministeri públic considerava que estaven exercint les funcions "sense cap legitimitat" i per això els acusava d'estar cometent un delicte de desobediència. De fet, alertaven que la Sindicatura també havia fet el sorteig de les meses electorals i havia acreditat les organitzacions interessades en la campanya del referèndum. La Fiscalia també els retreia que continuessin actuant com a autoritats públiques i publicant als diaris oficials de la Generalitat i del Parlament i els recordava que les funcions que tenia previst desenvolupar la Sindicatura durant l'1-O estaven reservades a les Juntes Electorals. I d'aquí en justificaven el delicte d'usurpació de funcions.

La Sindicatura va dissoldre's una setmana després que el Govern de Carles Puigdemont els hi demanés explícitament. Era el 21 de setembre i el Tribunal Constitucional havia amenaçat amb multes de fins a 12.000 euros diaris per als cinc síndics electorals i de 6.000 euros per als membres de les sindicatures territorials. L'endemà, l'executiu català demanava als membres de la Sindicatura que abandonessin les seves tasques. Els cinc politòlegs i juristes que seran jutjats defensen la seva innocència i denuncien "l'actitud repressora de la Fiscalia", com diu aquest dimecres el politòleg Jordi Matas en una entrevista a l'ARA.

Concentració de suport

Abans del judici, l'independentisme s'ha concentrat a les portes de la Ciutat de la Justícia per donar suport als cinc síndics. Entre el centenar de persones que s'hi han manifestat hi havia l'expresident de la Generalitat Quim Torra; el president del Parlament, Roger Torrent; la consellera de la Presidència, Meritxell Budó; la candidata electa de JxCat, Laura Borràs; així com també l'exconseller Raül Romeva i el dirigent de JxCat i expresident de l'ANC Jordi Sànchez. També hi eren la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri.

"Tot això passa en un govern de socialistes i comuns, i si ells volguessin no passaria", ha criticat Quim Torra en declaracions als mitjans de comunicació, després sentenciar "que no venguin taules de diàleg que no serveixen de res". La vicepresidenta de JxCat Elsa Artadi ha afegit que "la repressió actua amb més força davant la victòria independentista". Tot i apuntar que cada dia es "vulneren més drets", ha sentenciat: "No ens aturaran i no ens espanten".

Per la seva banda, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha qualificat de "judici de la vergonya" i "atac a la llibertat" la causa a la qual estan sotmesos els síndics de l'1-O. Per això, ha demanat l'absolució i l'amnistia "per a totes les persones amb judicis oberts" pel Procés. "I la família reial quedant impune", ha criticat.

Qui encara ha anat més enllà és la cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, que ha argumentat que el judici és una "amenaça" perquè es produeix després de les eleccions del 14-F i quan es negocia la pròxima legislatura. "Amb aquest atac, el règim del 78 fa un pas més en l'escalada repressiva", ha denunciat, al mateix temps que ha garantit "fermesa" per mantenir la "valentia".

Al seu torn, des de l'ANC i Òmnium, Elisenda Paluzie i Marcel Mauri han titllat "d'atac a la llibertat acadèmica" el judici d'aquest dimecres. Mentre que Paluzie s'ha mostrat convençuda que la justícia internacional anul·larà la causa "per la vulneració de drets fonamentals", Mauri ha reivindicat altre cop l'autodeterminació i l'amnistia com a "única solució" al conflicte entre Catalunya i l'Estat.

Els rectors, amb els síndics

Per la seva banda, els rectors de les universitats catalanes han estat al costat dels síndics –alguns són acadèmics d'aquests centres– i han defensat la seva tasca acompanyant-los fins a les portes dels jutjats. El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha demanat prioritzar la ciència i l'acadèmia, i el de la UPF, Jaume Casals, ha sostingut que els imputats no hi fan "res" en un tribunal i ha titllat d"absurda" la causa. Finalment, el rector de la UAB, Javier la Fuente, ha afirmat que la funció de la Sindicatura de l'1-O va ser "legítima" i s'ha mostrat esperançat en l'absolució del cas.

A banda dels rectors de les universitats, els partits polítics i les entitats, els síndics han rebut el suport de desenes de persones que s'han concentrat per traslladar-los escalf. Després de diverses crides de consignes contra la "repressió", els imputats han accedit a la Ciutat de la Justícia. Ho han fet en un passadís d'honor que han creat entre aplaudiments diversos advocats amb toga, entre ells Jaume Alonso Cuevillas i Pep Cruanyes.